Els crítics

«Em preocupa la mentalitat d’alternança i no d’alternativa de l’esquerra mallorquinista»

L’historiador i columnista Antoni Trobat (Palma, 1981) ha compilat una seixantena d’articles per publicar ‘Un país anomenat nosaltres’, llibre editat per Illa. Amb vocació analítica i de bastir ponts entre les múltiples sensibilitats que conformen l’esquerra i el sobiranisme mallorquinista, Trobat mostra la seua voluntat perquè l’espai que ell mateix ha ajudat a construir sume voluntats i militants des de la base. Una crida a teixir el futur per guanyar-lo.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És vostè un obsés de l’heterogeneïtat...

—L’heterogeneïtat i la diversitat són naturals. No ho és l’homogeneïtzació, i més quan esdevé forçosa. Del que realment som un obsés és de l’heterodòxia. Els Països Catalans són terres d’heterodoxos des d’Anselm Turmeda, català de Mallorca, franciscà del segle XIV, convers a l’islam i un escriptor conegudíssim al món àrab. Gabriel Alomar, Ateu Martí, Maria Mayol, Ramon Barnils, Maria-Mercè Marçal, Magdalena Bonet, Vicent Ventura, Ovidi Montllor, Xesca Ensenyat o Josep Maria Llompart foren grans heterodoxos... Per això tenim un pòsit llibertari, lliurepensador i republicà federal fabulós que ha donat un teixit civil esdevingut potència europea i mediterrània. Res del millor que ens ha passat no s’explica si no s’entén la tradició heterodoxa de la nostra gent. De l’ecologisme o el moviment de renovació pedagògica fins al feminisme. Em sembla un bon fil d’on estirar, oi?

—Els articles insisteixen molt a ampliar la base de les esquerres insulars a còpia, per exemple, de sumar sectors com el de les kellys. Per què l’esquerra sovint deixa córrer, segons vostè, qüestions tan elementals?

—Una de les claus de les opinions que he abocat en el llibre és que és important aprofundir les aliances entre sectors de les classes populars que històricament no s’han mesclat prou. A les Balears, i diria que si analitzéssim el País Valencià i bona part de Catalunya passaria el mateix, hi ha una esquerra sobiranista autocentrada que s’ha vertebrat, per ventura excessivament, a imatge i semblança d’una classe mitjana d’origen en el proletariat rural i ubicada a la funció pública. La generació de babyboomers que fa el salt, que es col·loca, a primers dels vuitanta, ha donat grans fruits, però fa la impressió que no ha dialogat prou amb les realitats emergents del precariat i dels nouvinguts. No s’ha acabat de forjar, a Mallorca, la gran aliança que necessitem.

—És curiosa també la referència que fa a Tòfol Soler, expresident del Govern Balear amb el PP i actual líder independentista, pel fet que no ha “reorganitzat” el centredreta. Pensa que és possible construir amb solidesa un centredreta mallorquí netament nacionalista?

—La manca d’elits responsables és un problema endèmic a les Balears i les Pitiüses. A mi no m’agraden, les elits de cap tipus. Però, dit això, es troba a faltar un teixit empresarial propi, social i amb sentit de l’ètica. Això enllaça amb la qüestió del centredreta. La pota liberal i conservadora del mallorquinisme la veig molt despistada. Poc articulada. Amb gent jugant, al meu parer, malament el seu rol. Tòfol Soler, després d’estar vinculat tota una vida al PP, abandona la dreta espanyolista per embolicar-se  —en lloc de bastir un centredreta com cal— a muntar una ANC a la illenca sense quasi impacte i que ens empetiteix.

—La política es mou i alguns dels articles del llibre han pogut perdre actualitat. Per exemple, elogiava Podem el novembre de 2016, i el desastre intern del partit a Mallorca és ben fort. A hores d’ara, subscriuria el que va dir de Podem en aquell moment?

—No veig que perdin actualitat. El que trobo erroni és fer interpretacions descontextualitzades. No es tracta tant d’elogiar una part de Podem —el sector que a les Illes representen Laura Camargo, Aurora Jhardi i Aligi Molina— com de ser prou oberts per buscar, en el panorama sociopolític illenc, gent que faci aquella funció que sona antiga, psuquera o pujolista, i que és fer país. I ho lligo amb la pregunta anterior sobre el centredreta: als meus articles el que cerco són nous consensos entre sectors diferents i a vegades distanciats per construir la Mallorca sobirana i progressista que anhelo...

—També, referint-se a la supervivència del pacte mallorquí d’esquerres, deia a dos anys de les eleccions que “encara estem a temps”. Ho pensa, encara?

—Hi ha coses que no s’han fet bé. I d’altres, sí. Em preocupa la mentalitat d’alternança que tenen l’esquerra mallorquinista majoritària i el progressisme illenc en general. En lloc de bastir alternatives a un model econòmic i polític basat en el turisme depredador i en l’autonomisme, es dediquen a gestionar i prou. Sense fulls de ruta ni horitzó de canvi. Tornem a allò anterior: necessitem que l’emprenedor, el treballador precari, l’ecologista, l’esquerra institucional i, si vols també, el liberal decent, puguin confluir en un projecte nacional illenc de majories que faci front als reptes del futur. Cadascú des de la seva opció política, però compartint un comú denominador.

—Fa una crítica que pot entendre’s cap a Més?

—Cap a Més i cap als altres agents dels sobiranismes illencs. Aquests anys hi ha hagut massa desorientació. A parer meu, cap dels agents històrics del mallorquinisme —OCB, GOB, els hereus del PSM, l’esquerra sobiranista social...— ha estat, sigui dit amb tot el respecte, a l’altura.

—El llibre duu el subtítol de “61 opinions per fer camí”. Quin camí vol fer?

—Un camí cap a un país cohesionat i divers, mestís i sobirà, amb una societat basada en una economia que estimi la terra i les persones. L’autoritarisme demofòbic espanyol i els problemes derivats de dècades de neoliberalisme i del crash que suposa el canvi climàtic —que tindrà un impacte dantesc a l’arxipèlag— tenen difícil encarament. Però, de Mallorca estant, caldria que ens agafessin amb algunes qüestions resoltes. D’això es tracta.

Un país anomenat nosaltres
Antoni Trobat

Illa, Palma, 2018
Assaig, 274 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.