Les seves obres més sol·licitades són les grans escultures orgàniques, que representen el 98% de les vendes.
En subhasta, el 65% de la facturació està constituïda per obres compreses entre els 100 mil i els 500 mil dòlars
Milà. Fins el 9 de gener del 2022 es pot visitar la mostra més personal de l’anglès Tony Cragg (Liverpool, 1949) a la Haus am Waldsee de Berlín. La mostra consta de més de 200 obres, entre dibuixos, litografies i aquarel·les, i emfatitza la producció sobre paper de l'artista, que acompanya constantment l’escultòrica. Entre els artistes contemporanis més cèlebres i apreciats internacionalment, Tony Cragg és famós en particular per les seves escultures a mitjana i llarga escala de formes audaces i innovadores, amb els colors més variats i per mitjà de tècniques i materials diversos com l’acer, el bronze, el marbre, el vidre i la fusta. Considerat un dels pioners de l’art contemporani, Tony Cragg ha contribuït de manera substancial a renovar l’escultura a través de l’evolució d’una recerca llarga i constant focalitzada en la connexió entre la figura, l’objecte i el paisatge. A partir dels anys setanta, la pràctica artística de Tony Cragg consistia en recuperar i, posteriorment, utilitzar objectes trobats que l’artista reordenava partint, normalment, de la relació amb el propi cos. Amb el pas del temps, les obres han patit una abstracció més forta, tot i que han mantingut una relació directa amb el cos i la figura humana.
La carrera. Després d’haver estudiat al Gloucestershire College of Art de Cheltenham i a la Wimbledon School of Art de Londres, Tony Cragg es va llicenciar al Royal College of Art per després traslladar-se a Alemanya per ensenyar a la Kunstakademie de Düsseldorf. Amb una llarga carrera en actiu, Cragg és un dels artistes vius coneguts i més establerts del món. El reconeixement de la seva recerca artística ha tingut lloc amb el pas del temps i amb el gran nombre d’exposicions personals en centres i institucions internacionals, entre les quals destaquen Documenta, la Biennal de Venècia, la Galeria Nacional Escocesa d'Art Modern, el Museu del Louvre i l’Ermitage de Sant Petersburg. El 2019 va ser protagonista d’una gran retrospectiva al jardí de Boboli a Florència i, fins a finals de gener del 2022, serà el protagonista d’una exposició a Torre Pellice (Torí) de la galeria Tucci Russo Studio per l’Arte Contemporanea.
El mercat. Amb unes cotitzacions substancialment estables i duradores, el mercat secundari de l’artista s’ha anat creant a partir de la meitat dels anys vuitanta i, en els últims vint anys, ha arribat als 35.381.339 de dòlars. Gran part de les seves obres en subhasta s’han venut en un rang de preus que oscil·len entre els 100 mil i els 500 mil dòlars i han generat un 65% de la facturació. Les obres més sol·licitades pel mercat són les grans escultures orgàniques i ondulades, que representen el 98% del valor total de les vendes (34.757.015 de dòlars). El rècord actual en subhasta el representa Constant Change (2005), una escultura formada per dos elements d’acer, amb més de quatre metres i comprada el 2019 a Londres per Bonhams per 860.366 dòlars.
A la Galeria. Gestionada des de fa anys per Tucci Russo a Torre Pellice, la producció de Tony Cragg avui té uns preus totals, segons la datació i les dimensions, que van des dels 240.000 i els 260.000 euros per a les obres més petites als 600.000 i els 700.000 euros per a escultures que superen els tres metres. Entre les galeries que representen l'artista destaquen la Lisson Gallery (Londres, Nova York i Shanghai), la Marian Goodman Gallery (Nova York, París i Londres) i la Thaddaeus Ropac (Londres, París, Salzburg i Seül).
Tony Cragg viu i treballa a Wuppertal, Alemanya, on el 2008 va posar en marxa el Skulpturenpark Waldfrieden. El 2006 Cragg en va comprar la vila i el parc circumdants i els va transformar en la seu de la Cragg Foundation, organització sense ànims de lucre que acull una col·lecció d’escultures en creixement constant i que alberga cicles de mostres dedicades a l’art modern i contemporani.
CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale
dell’Arte