Bertrand Guillet, director del Musée d’Histoire de Nantes, ha ajornat una exposició sobre Genguis Khan i Mongòlia. El motiu? Un intent de censura de l’Oficina del Patrimoni Cultural de Pequín pocs mesos abans de la inauguració
Nantes (França) Bertrand Guillet és el director del Museu d'Història de Nantes, que es troba al Castell dels ducs de Bretanya. Fa un any, va decidir d’ajornar l’exposició sobre Genguis Khan i l’Imperi mongol que estava organitzant amb el Museu de Mongòlia interior, a Hohhot (Xina). El motiu? La intromissió de l’Oficina del Patrimoni Cultural de Pequín, que uns mesos abans de la inauguració, a principis del 2021, havia intentat censurar textos i reescriure la història del cèlebre emperador mongol, que va conquistar l’Àsia central a principis del segle XIII. Guillet no va cedir a la censura.
Un any després, la història del Museu Santa Giulia di Brescia que va patir la pressió de l’Ambaixada xinesa a Itàlia per impedir l'exposició de l'artista xinesa dissident Badiucao (que es va inaugurar el 13 de novembre, com estava previst; vegeu “Il Giornale delle Mostre”, pàg. 6) ha arribat també a Nantes. “El que va passar a Brescia és la continuació del que vam viure aquí”, comenta Guillet, per telèfon des de Nantes. Quan es va cancel·lar l’exposició de Genguis Khan i la història va començar a difondre’s per tot el món, el Parlament Europeu va contactar amb Guillet, que va poder parlar per videoconferència a les Comissions de Cultura i de Drets Humans: “El Parlament de la UE està estudiant les intromissions de la diplomàcia xinesa a Europa, en diversos sectors, inclòs el món de la cultura. I va ser la primera vegada que es va emprendre una acció tan agressiva contra un museu fora del territori xinès. Fins ara, explica Guillet, la ingerència de Pequín en l'àmbit cultural s’havia produït dins de la Xina. Per exemple, amb les exposicions d’artistes occidentals que el Govern no volia exposar o amb l’elecció de les obres que s’enviaven a museus europeus. Per al Parlament de la UE, amb Nantes hem arribat a una nova fase”.
L’exposició sobre Genguis Khan es va celebrar en un moment en què Pequín ja havia posat en marxa una sèrie de mesures per erosionar la cultura de la minoria ètnica mongola, començant per l’ensenyament de la llengua. “Durant dos anys, la col·laboració amb el Museu de Mongòlia Interior va anar molt bé, explica Guillet. Quan vam demanar permís per treure les obres de la Xina, com és el procediment per a totes les exposicions internacionals, el Govern xinès ens va demanar primer que eliminéssim dels textos paraules com ara “Genguis Khan”, “mongols” i “imperi”. Va ser surrealista. Poc temps després, ens van remetre una contraproposta d’exposició, que esborrava literalment l'existència de l’Imperi mongol i que suggeria que els mongols només eren un poble nòmada que havia tingut la sort d’integrar-se a la gran civilització xinesa. Deontològicament, no podíem acceptar una cosa així. La Xina, continua Guillet, en l'àmbit de la sinització de la seva història, no té la intenció de què es parli de grans dinasties estrangeres que, en un moment donat, van governar el país. Políticament, deu haver estat molt complicat per al Museu de Mongòlia Interior. La col·laboració es va trencar d’un moment a un altre i no hem tornat a tenir-ne notícies. No sabem ni si l’equip segueix en peu”. L'exposició no s’ha cancel·lat, només s’ha ajornat i ja s’ha tornat a programar per a octubre de 2023: “El nostre incident ha provocat moltes reaccions. Experts de tot el món col·laboren amb nosaltres. El president de la República de Mongòlia, també com a postura diplomàtica respecte a la Xina, ha decidit acompanyar-nos en el nostre projecte. Ja m’he reunit amb la ministra de Cultura de Mongòlia, que va estar a París al novembre. La majoria de les obres procedeixen de les col·leccions nacionals de Mongòlia.”
La negativa del museu francès a cedir a les pressions de Pequín s’ha considerat un gest exemplar en tot el món, ja que els principals museus internacionals, inclòs el Centre Pompidou de París, segueixen col·laborant amb la Xina. El 5 de novembre de 2019, el nou Centre Pompidou x West Bund Museum de Xangai s’inaugurava en presència del president Macron. Per a l'exposició inaugural, es van censurar algunes obres, entre elles una de la jove artista xinesa Cao Fei. “Servim més a la democràcia evitant a la Xina o estant allà, creant lligams, permetent l'accés a la cultura occidental? A la Xina tenim prou llibertat per treballar”, va explicar llavors el president del Pompidou, Serge Lasvignes. Aquesta postura va ser molt criticada per l’artista dissident xinès Ai Weiwei, que acusa de complicitat a les institucions culturals que segueixen col·laborant amb Pequí, malgrat el seu escàs respecte en matèria de drets humans. “No comparteixo el punt de vista dels museus que justifiquen la seva presència a la Xina dient que és per promoure l’obertura mental. En aquest sentit, estic d'acord amb Ai Weiwei. A Nantes tenim valors, qualsevol compromís era inacceptable, indica Guillet. Pel que fa al Centre Pompidou, és un museu nacional i també actua sota l’empara del Govern francès, que té els seus propis interessos. Cosa que és lamentable. Nosaltres, no hi teníem cap interès i res ens impedia prendre aquesta decisió. Els grans museus, com ara el Louvre, sotmesos als interessos de la diplomàcia francesa, sempre han muntat operacions diplomàtiques, organitzant grans exposicions o obrint noves seus. Però amb la Xina, arribem a excessos que amoïnen. Un gest dels grans museus tindria un impacte simbòlic encara més gran”.di musei avrebbe un impatto simbolico ancora più forte».
CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale
dell’Arte