El MUBAG contribueix a revalorar l’obra pictòrica del diplomàtic francès Didier Petit de Meurville. L’exposició Alacant, paratge exòtic. La mirada de Didier Petit de Meurville (1793-1873) exhibeix uns guaixos paisatgístics de les terres alacantines fins al 9 de gener de 2022. Flora local, ciutats intramurs i runes a les portes de l’expansió urbanística.
Didier Petit de Meurville (Fonds-des-Nègres, Haití 1793 – Biarritz, França 1873) és un home de bona família: pertany a un antic llinatge de la noblesa francesa, els Petit de Meurville. La família viu a Haití fins que, en la revolució de 1795, els esclaus de l’illa saquegen i cremen les seues propietats i assassinen el pare i l’oncle matern. La família fuig cap a Baltimore arruïnada. És aquí on la mare ensenya el petit Didier a dibuixar. L’instrueix en l’art.
L’any 1801, Napoleó Bonapart signa el Concordat i afavoreix el retorn dels catòlics exiliats. Els Petit de Meurville se’n beneficien: s’embarquen cap a França i arriben a Lió el juliol del 1803. Didier creix i es fa negociant. Comercia i fabrica ornament litúrgic i decoracions d’encàrrec a particulars. La seva feina és elogiada per nobles i eclesiàstics. Esdevé un prestigiós col·leccionista d’art i antiguitats. Així consta en l’heterogeni Catalogue de la collection formée par M. Didier Petit, de Lyon (1843).
Didier retrata l’infant Carles de Borbó i personatges destacats del carlisme com ara el Tigre del Maestrat, el general Cabrera, segons informa el catàleg de l’exposició "Alacant, paratge exòtic". Durant la primera guerra carlina (1833-1840), el francès dona suport incondicionalment a l’infant Carles de Borbó i ajuda els carlins exiliats a França. Això forjarà l’amistat i les relacions de Didier amb Carles i els seus partidaris. Tant és així que potser l’abraçada de Bergara (1839) resulta profitosa: destinen Didier a Alacant per exercir de vicecònsol de França des del 1848 fins al 1857, per traslladar-se a Sant Sebastià en càrrec de cònsol.
El MUBAG exposa "Alacant, paratge exòtic. La mirada de Didier Petit de Meurville (1793-1873)". Exhibeix unes pintures de petit format on el francès retrata el paisatge alacantí: flora local, runes, ciutats i habitants. La seva qualitat plàstica és sorprenent. Podem contemplar l’obra Torre de l’Horta d’Alacant. En la pintura Alacant i la ciutadella (1850) reconeixem la famosa cara del moro sota el castell de Santa Bàrbara. Entre els guaixos, apreciem una vista de Crevillent. Didier detalla Elx i voltants: es recrea amb les figues de moro, les piteres i el Palmeral.
Acabada la Guerra del Francès (1808-1814), diversos artistes estrangers consideren aquestes terres un model ideal de pintura romàntica. Els embadaleixen els vestigis dels àrabs i les runes medievals, símbol de la grandesa de l’antic règim als ulls dels malenconiosos. Potser Didier hi ha trobat una font d’inspiració per als dibuixos decoratius dels seus negocis.
Amb tot, en els guaixos de Didier, destaquen aspectes que fan pensar en dibuixos d’arquitectura artístics o croquis: càlcul de proporcions amb figures humanes, relacions espacials, ordenació, harmonia... Geometria, espai, formes arquitectòniques que abracen l’home. Les peces ens brinden un entranyable viatge pel territori alacantí de mitjan segle XIX i una valuosa informació a efectes urbanístics. Petit de Meurville dibuixa la ciutat d’Alacant extramurs. Ronden els temps de Quijano, de qui parlem en Un itinerari artístic en memòria de Trino Maria González de Quijano. Recordem que els murs medievals encara abracen la ciutat, superpoblada i insalubre, però està previst que Alacant els tombe i faça l’ampliació urbana. Les ciutats aspiren al progrés tecnològic del transport, a la industrialització i a obrir les seues portes per comerciar amb el món. Per tant, en Didier Petit de Meurville trobem una baula artística de la memòria urbana alacantina, l’antesala a L’art escultòric de Vicent Bañuls i la memòria històrica d’Alacant.
Didier és un personatge de certa rellevància històrica. "Alacant, paratge exòtic" no és la primera exposició que implica Didier Petit de Meurville. L’any 2002, el Museu Marítim Basc exposava 112 dibuixos i guaixos, realitzats entre 1857 i 1873, de la col·lecció Satrústegui.
El 12 de setembre de 2020, la casa de subhastes francesa Côte Basque Enchéres rematava treballs i pertinences personals de Didier Petit de Meurville amb uns preus d’eixida que rondaven els 800 euros. Al MUBAG podrem contemplar algunes d’aquestes obres fins al 9 de gener del 2022. Aquesta exposició comissariada per María José Gadea Capó i Jorge A. Soler Díaz, director del MUBAG, és un indubtable encert.