Una oportunitat per '3%'

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Una de les novetats que darrerament s’ha estrenat a Netflix és una sèrie de producció brasilera titulada 3%. Es tracta d’una ficció creada per Pedro Aguilera que és, a més, la primera sèrie produïda pel servei de vídeo al Brasil. El creador va gestar la idea principal en un episodi pilot rodat l’any 2009 i que ha estat la base del que és la sèrie: en un món futurista, la població està dramàticament dividida entre una àmplia majoria que viu en condicions de pobresa a les faveles i d’un selecte nombre de ciutadans privilegiats, que viuen en un lloc a part, ultramodern i ple de luxes, creat amb la finalitat d’obtenir una societat perfecta. L’única oportunitat dels primers per abandonar l’inframón i accedir al paradís consisteix en unes proves en què tots els ciutadans poden competir un cop a la vida (quan fan 20 anys). Però només un 3% se’n surten.

La sèrie segueix en la seva integritat una d’aquestes competicions, i té com a protagonistes un grup de joves disposats a fer el que calgui per aconseguir guanyar el dret a una vida millor. El missatge que la sèrie vol posar sobre la taula és tan evident que no cal ni tan sols explicar-lo. Són meridians els paral·lelismes entre la predisposició a deixar-se fer el que calgui o fer als altres el que calgui que tenen els participants amb la mateixa predisposició que trobem en la generació actual de joves a l’hora de buscar feina, acceptant condicions abusives, contractes escombraria, rebaixant el sou per sota dels mínims, etc. Però que sigui obvi no ho fa menys efectiu. Al contrari. Malgrat que 3% és lluny de ser original (la idea del grup de joves que competeix per sobreviure és moda a les sales de cinema, amb franquícies com ara Els jocs de la fam o blockbusters similars com El corredor del laberint), té com a virtut que explicita el que denuncia.

La sèrie tampoc té el pressupost d’aquests films taquillers, més aviat el contrari, però converteix aquest inconvenient en punt fort en plantejar un estil visual amb molta personalitat bastit pel director de fotografia Cesar Charlone (conegut per films com Ciudad de Diós). L’enginy substitueix el talonari, i només els espectadors més veterans detectaran l’excés de plans curts que tenen com a objectiu amagar el fet que el finançament del projecte no ha estat el mateix que el d’altres produccions del gènere. També ajuda, i molt, l’excel·lent feina del repartiment, la majoria actors poc coneguts, com Bianca Comparato, que interpreta la protagonista. Un guió farcit de secrets per desvelar i algunes escenes insòlites i molt potents a nivell visual acaben convertint 3% en una de les sorpreses d’aquest any 2016 que ja està a punt d’acabar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.