Un al·legat a favor de la vida

El pitjor que pot passar a un pare o a una mare és veure el seu fill greument malalt o haver de patir-ne la pèrdua. No hi ha res que pugui ser més dolorós. Quan un fill neix amb una malaltia greu que l’obliga a viure prostrat en una cadira de rodes, la vida dels pares, dels germans, dels familiars fa un tomb inesperat que condueix a replantejar-s’ho tot de cap i de nou. És una sacsejada vital tan forta, tan profunda, que reclama molt de coratge i resistència per superar-la.

Qui ets? de Màrius Serra explica l’experiència viscuda amb el seu segon fill, Lluís, àlies Llullu. Nascut amb una greu encefalopatia, és a dir, amb una paràlisi cerebral, és a dir, amb un 85 % de discapacitat, Llullu ha de viure des de petit pendent d’hospitals i metges, sempre al límit. Però els seus pares, Màrius i Mercè, es plantegen de bon començament que faran tot allò que sigui possible perquè el seu fill pugui gaudir, viatjar, viure amb la màxima plenitud.

Seguint el fil del llibre Quiet (2008), el muntatge desgrana els episodis més memorables viscuts per la família. De les primeres hores a l’Hospital de la Vall d’Hebron al moment en què es pot acomplir el somni de veure Llullu córrer, adelerat, camps a través. Sense oblidar els viatges, sovint accidentats, arreu del món. L’exposició de les peripècies viscudes no cau mai en el sentimentalisme, ni en el melodrama: explica fets, actituds i comportaments que, filtrats per la mirada irònica i humorística, ens acaren al mirall del que som. Del millor: els pares que lluiten pels fills; els equips mèdics i assistencials —més aviat poc valorats— que tenen cura dels malalts, etc. I del pitjor: els secs de cor, ineptes per a l’empatia.

Judit Farrés, Roger Julià i Òscar Muñoz, els tres actors de Qui ets?, estan esplèndids. Toquen, canten, ballen i actuen amb una naturalitat i una simpatia que contagien de seguida als espectadors. En un treball que s’acosta de vegades al món dels pallassos, combinen molt bé les escenes més còmiques amb les més serioses, i tradueixen amb gran eficàcia i afectivitat l’èpica quotidiana dels protagonistes de la història. Els interludis musicals, evocadors també d’un món, contrasten agudament amb la profunditat de les vivències narrades.

El trio d’intèrprets es mou de primera en un espai escènic senzill, una paret blanca de rajoles d’hospital, lleument ornamentada, tres micròfons i, presidint-ho tot, un cotxet adaptat. La presència imponent d’aquest cotxet té molta força i lliga de ple amb l’evolució significativa del títol de l’obra de partida: de Quiet a Qui ets? El joc de paraules invoca l’exemplaritat d’una vida i, sobretot, visibilitza tots els “Llullus” del món. L’interrogant de l’espectacle apel·la directament a l’espectador.

Qui ets? és un al·legat a favor de la vida, en què la ironia i l’humor esdevenen armes de defensa i supervivència. Davant les dificultats quotidianes, un canvi radical de perspectiva permet adoptar una distància necessària per evitar enfonsar-se en la desesperació, la ràbia o el dolor. Perquè, als entrebancs logístics de Llullu, que fa viure els pares i la germana sempre amb l’ai al cor, sempre amb reptes per superar, cal afegir-hi la incomprensió o el menyspreu d’una part de la societat, incapaç d’un mínim de cordialitat per fer la vida més agradable. Amb una sensibilitat excepcional, plena de tendresa, Màrius Serra ens toca de ple el cor i la consciència.