En coproducció al Mercat de les Flors i fins al 9 de gener de 2022 es presenta “Nuye”, la nova creació de la companyia de circ EIA («impulsos imprevistos acordats» en francès, “sí” en sard). Es tracta d’una obra que insisteix en la importància de les relacions humanes: la seva cura i les reflexions a les quals ens han de portar. Amb un marcat accent en la idea de moviment com a forma d’expressió de l’esdevenir natural dels contactes afectius; i amb la utilització de la coreografia escenogràfica com a instrument narratiu. La confiança, la comunicació, el contacte entre les persones; i també tots els problemes que això genera, explicat des de les tècniques del circ contemporani.
Sis acròbates donen cos a la història: Luca Bernini, Francesco Germini, Laia Gómez Iglesias, Abby Neuberger, Maiol Pruna Soler i Ona Vives Pérez. Amb un setè element, una estructura de fusta amb diverses cares i funcions, que ben bé podria representar el limitat espai i temps on es produeixen les diverses dinàmiques que poden prendre les relacions de parella. Tots els models i possibilitats. És allà, en aquell context, en el qual es dona la màgia de la comunicació. O de tots els seus problemes, si així si ho preferiu. Talment com passa en la vida quotidiana.
És el fruit de la investigació que el grup fa temps que desenvolupa al voltant d’aquestes qüestions. Es van donar a conèixer definitivament amb “inTarsi”, peça guardonada als premis Zirkòlika de Catalunya i els MAX 2017. També amb unes estructures i un trampolí des del qual feien de mirall: fragments de vida que passen sobre l’escenari. Com en aquella ocasió, amb un limitat (però més que suficient) desplegament de recursos tècnics: equilibris acrobàtics, banquines i jocs icaris. Amb la intenció de no distreure de l’autèntic objectiu de la peça, que no és altra que la reflexió compartida. Figures que s’expliquen des del treball d’un àgil i d’un portador; en les construccions que amb els braços permeten l’impuls i l'enlairament. Quina altra cosa sinó la constància efímera de l’equilibri?
Amb una component definitiva en aquest espectacle: la dansa que genera tot aquell moviment. No pas només la dels cossos que es desplacen, s’impulsen, interactuen i troben. Que també tot plegat, en un joc continuat de contactes que aquests precisos intèrprets converteixen en possibles, malgrat la seva dificultat. És també que tot el conjunt, l’estructura central inclosa, marquen un tempo, un disciplinat compàs de dibuixos sobre l’escenari i en l’aire, en aquelles acrobàcies, que componen una autèntica coreografia de l’emoció. Una precisa trajectòria cap al més profund de l’experiència, que públic i artistes gaudeixen.
Una producció que, per acabar de reblar-ho, va quedar condicionada per la vivència que tots plegats estem tenint en aquesta pandèmia que no cessa. L'aïllament, la distància social, les prevencions en el contacte, que la direcció i dramatúrgia de Roberto Magro, Armando Rabanera Muro i Fabrizio Giannini fan explícites, sense una necessitat real de ser explicades. Precisament perquè la seva és una opció diàfana: recordar-nos sobre l’escenari allò que sabem, però que tan sovint oblidem. El temps de la represa, tan alentida com vulgueu, només serà possible perquè ens projectem cossos que s’enlairen amb els altres.
Si voleu somiar-ho així, malgrat les noves restriccions d’aforament, el Mercat de les Flors us obre les portes aquests dies festius entorn Nadal i Reis perquè ho (re)viviu amb aquest imprescindible circ contemporani fet aquí.