Sílvia Munt és ja una llegenda del teatre català contemporani. Va ser la primera dona a dirigir un espectacle a la Sala Gran del Nacional. I ara serà de les poques que hagi dirigit una obra de Josep Maria Benet i Jornet. A finals de gener, estrena Desigal TNC, una peça complexa i vigoritzant que ens permet recuperar un text important del dramaturg, mort a l'abril de 2020. Munt no ho ha tingut fàcil per arribar fins a aquí.
La directora defineix Desig com “una nina russa”, una peça amb tantes capes que no te l'acabes. Benet i Jornet la va estrenar al Romea el 1991. Fa més de trenta anys, doncs, que ningú no la veu a casa nostra. I és una gran oportunitat per gaudir d'una peça de grans dimensions de l'autor i que permetrà que les noves generacions descobreixin el 'pare' del teatre contemporani català.
Desig, segons Munt, parla de “la vida de quatre individus que desitgen coses inconfessables”. Als assajos, sovint ha hagut d'esbrinar si estaven fent “física quàntica. “Són quatre personatges que estan contínuament dintre i fora. Això et permet un joc molt hipnòtic”, assegura.
La modernitat d'aquesta obra és clau perquè hagi arribat fins als nostres dies. I és que no tots els textos, sobretot els escrits per homes, aguanten el pas del temps i el biaix de gènere. La mateixa Munt, que a principis de temporada va dirigir Eva contra Eva, a partir d'All about Eve de Joseph L. Mankiewicz, ho creu així. “Tot estava fet sota la perspectiva de la mirada masculina: del que entenia l'autor sobre la dona, que sovint era poca cosa, simple reflex dels seus desitjos”, diu.
“Hem trencat aquest sostre de vidre i l'univers femení ha agafat el seu lloc”, assegura. Munt és una gran creadora d'universos femenins. Ho va fer al súper èxit Les noies de Mossbank Road i ho ha repetit a Les irresponsables, una altra de les peces que ha dirigit aquesta temporada. No debades, múrria, assegura que li diuen que els seus “personatges masculins queden més mal parats”. “Potser és una petita venjança”, reconeix.
Ella no ho ha tingut fàcil fins a ocupar un lloc central en el teatre contemporani català: “En aquesta societat nostra, costa molt acceptar que una dona que és actriu de cop escrigui, dirigeixi i ho faci bé. Costa. I t'has de consolidar molt de temps perquè comencin a acceptar-ho”.
Tema d'obertura: 'L'olor de la nit', de Mishima
Escolta-ho a: