Fa poc més d’un any que el galerista i artista barceloní Manuel Valls (1952) va inaugurar un nou espai al barri de Gràcia. Es tracta de la galeria Art Enllà, amb la intenció de contribuir al món de l’art mostrant preferentment el treball d’artistes consolidats, però sense tancar les portes a joves creadors o bé que no hagin tingut gaire oportunitats a l’hora d’exposar encara que siguin bons artistes. Per això la idea principal és la d’apostar per l’art d’avantguarda més proper.
Manuel Valls. Isaac Newton i les boles de gelat
Galeria Art Enllà
Sant Pere Màrtir, 15. Barcelona
Fins al 12 de febrer de 2022
Manuel Valls posseeix una gran experiència en el món galerístic, ja que havia dirigit diverses sales d’art a Barcelona, com para la galeria G, gran referent de l’art conceptual català dels anys 70, quan en aquella època no se li prestava massa atenció a aquesta tendència. Més endavant va obrir Rose Sélavy, que posteriorment va canviar de nom i va passar a dir-se Compact Art, també situada a Gràcia; i la darrera experiència en aquest terreny va ser Art Design, al districte del 22@, ubicat en una enorme nau al costat mateix de la sala musical Razzmatazz. En aquest cas, es tractava d’un espai dedicat no només a l’art sinó també al disseny, amb laintenció de dirigir-se a un públic interessat amb el que succeïa aleshores a la ciutat. Per això es va instal·lar en un barri relacionat amb el progrés i la modernitat arquitectònica, industrial i cultural.
Valls sempre ha anat a contracorrent del que passava en cada moment en el món artístic de la ciutat, i ell mateix afirma que està en el món de l’art perquè “està fet per alegrar-nos la vida, per fer-nos més feliços, i el que costa en diners és el més irrellevant”. A més de galerista, també s’ha dedicat al cinema, ja que ha dirigit curtmetratges, ha fet de guionista i productor de documentals. Va ser cofundador amb el tècnic publicitari Albert Segalés, de Septimania Films. Ha escrit llibres infantils i juvenils. L’any 2004 va ser guardonat amb el premi Ramon Muntaner de literatura juvenil.
Manuel Valls, pintor
Al marge de la seva activitat actual com a director de la galeria Art Enllà, segueix exercint com a pintor; per això mostra ara a la seva pròpia galeria un conjunt d’obres realitzades aquests darrers tres anys amb el títol Isaac Newton i les boles de gelat. En total s’exhibeixen una quarantena d’acrílics, d’una sèrie de 150. El seu és un treball laboriós i molt lent d’execució, ja que empra el pinzell amb molta cura sobre la tela, amb la singularitat que cadascuna de les obres porta incorporat un vidre, com si es tractés d’aquarel·les.
Valls és un pintor autodidacta. No ha sentit mai la necessitat de realitzar estudis de belles arts, ni de posseir un títol universitari. La seva primera exposició va ser l’any 1973, quan només tenia 21 anys. Ha mostrat els seus treballs en galeries com la Eude, Matisse o Ciento de Barcelona, Buades de Madrid, Cadaqués i 4 gats de Palma de Mallorca, entre d'altres.
Aquesta exposició no estava pensada per ser exhibida a la seva galeria, sinó en una altra, però degut a una sèrie de circumstàncies alienes es va decidir dur-la a terme igualment. De fet, ara feia temps que no vèiem el seu treball pictòric, ja que aquestes últimes dues dècades només s’havia centrat en la gestió i direcció de galeries. Ara bé, és ben curiós que no prestés tanta atenció a pintar quan de ben jove, dels 20 als 30 anys, s’hi va dedicar intensament, fent exposicions per tot el món. En aquella època s’interessava per l’art conceptual, endinsant-se en el camp de les instal·lacions, fins que va sentir la necessitat de fer un gir important en la seva trajectòria creativa i es va decantar per la pintura.
Segons em va confessar el propi artista, el títol de l’exposició Isaac Newton i les boles de gelat és una picada d’ullet a les Constel·lacions de Joan Miró, artista del que sempre s’ha sentit molt proper, atès que en les seves primeres obres hi havia una marcada influència mironiana. Per això, substitueix les “constel·lacions” per les “boles de gelat”, ja que en totes les obres que s’exhibeixen hi apareixen cercles.
Miró va pintar la sèrie Constel·lacions a finals de la Guerra Civil espanyola. La va iniciar a França i la va acabar a Montroig del Camp el 1941 en plena Segona Guerra Mundial. Son obres que evoquen l’espai còsmic, la nit, els estels i també la música.
Per a Valls, el cercle “és una figura plana formada per una circumferència i el seu interior”. Per aquest motiu l’exposició és una mena d’homenatge a la figura del físic, matemàtic i astrònom anglès Isaac Newton, que va ser el primer en demostrar que les lleis naturals dirigeixen els moviments de la Terra, així com els objectes celestes.
Encara que l’artista comenta que aquestes obres s’aproximen al pop-art, creiem que més aviat s’endinsen en el terreny de l’art cinètic i de l’abstracció geomètrica. Els cercles sorgeixen de manera individual o bé estan solapats o intercalats, siguin del mateix color o no. És obvi que la idea de moviment i de ritme cromàtic és ben evident en cadascuna de les peces. Són pintures “rigoroses, formalment eficaces i molt coloristes. Un festival de formes i color...”.
