El viatge iniciàtic d’Àngel Jové, Carles Hac Mor i Benet Rossell pel Ponent català.
LA PAHISSA DE MARQUET -ARTS-LLETRES-NATURA-
Vall d'Horta
Sant Llorenç Savall
El centre cultural La Pahissa del Marquet, ubicat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, en el terme de Sant Llorenç Savall, un espai que desenvolupa activitats al voltant de les Arts i les Lletres en relació amb la natura, obre l’any amb una exposició que recrea i recupera una experiència singular, el viatge que durant la primavera de 1989 van fer per rutes ponentines, tres amics units per l’amor a l’art, ja aleshores, tres destacats creadors en el camp de les arts plàstiques i visuals i de la literatura. “Lo país de Maialussa, Alamús, Sidamon, Almatret, etcètera. Fotografia, vídeo i text per Àngel Jové, Benet Rossell i Carles Hac Mor”, es pot visitar fins al 20 de març.
Efectivament, aquell mes de març del 89, Jové, Hac Mor i Rossell van pujar a un cotxe atrotinat, un vell Renault 4L de color groc i es van dedicar a recórrer carreteres d’asfalt dubtós i camins polsosos en una mena de road movie que no van dubtar a qualificar d'“iniciàtica”. El periple es va desenvolupar per les comarques de les Garrigues, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell durant deu dies. Segons va escriure aleshores Carles Hac Mor, l'objectiu era “fer investigacions d'antropologia, etnografia i lingüística artístiques, literàries i videogràfiques. El resultat de tots aquests treballs va donar com a resultat un viatge insòlitament iniciàtic”.
Polaroids d'Àngel Jové 
Polaroids d'Àngel Jové 
Polaroids d'Àngel Jové
Anaven força preparats, s’havien repartit la feina. Jové seria el xofer i s’encarregava de les fotos amb la seva màquina Polaroid, nova de trinca, mentre que Hac Mor prenia notes per narrar posteriorment l’aventura. El tercer amic, Rossell, feia una mica com d’ombra dels altres dos i donava fe de tot el que passava i enregistrava tot els esdeveniments amb la seva càmera de vídeo. Hac Mor, que tenia una complicitat generacional i d’origen amb Àngel Jové, van néixer tots dos a Lleida el 1940, en la immediata postguerra, va trobar una definició més que idònia pel trio, Els poetes de Boters, en record d’un dels paisatges de la seva infantesa, el Passeig de Boters, la denominació popular de la Rambla d’Aragó de Lleida.
A la tardor d’aquell any 89, els materials resultants d’aquesta insòlita expedició a les arrels –tots tres són originaris d’aquesta terra extrema que és el Ponent català- van ser exposats en una mostra a la sala de la Fundació La Caixa a Lleida. Més de trenta anys més tard, el poeta i activista, Xavier Garcia, va refer aquella exposició durant la tardor de l’any passat a la Sala Marsà de Tàrrega. El muntatge que ara s’exposa a La Pahissa del Marquet amplia amb més material la mostra comissariada per Garcia. Juntament amb poemes dispersos d’Hac Mor, hi ha exposades moltes de les Polaroid de Jové i també una selecció dels vídeos que Benet Rossell va filmar durant aquells deu dies de bogeria creativa.
Carles Hac Mor. Vídeo de Benet Rossell, 1989.
A la Pahissa s’exposen moltes de les Polaroid que Jové va fer en aquell viatge, fotos que molt sovint, en el procés de revelatge, ell s’encarregava de manipular i retocar abans que els líquids fossin secs. Han passat més de trenta anys de l’expedició i les fotos han mantingut a ulls dels espectadors la mateixa autenticitat amb què van ser disparades. Són fotos que traspuen una plàstica plena de lirisme, documents que guardaran imatges d’éssers vius, d’objectes, de racons plens de significat. Aquestes Polaroid rescaten de l’oblit animals, camps de secà, parets de cases velles de poble, portes, finestres, personatges d’esguard immòbil asseguts en velles taules de marbre de partides de naips i dominós interminables.
Per la seva banda, el poeta Hac Mor, va aprofitar a fons el periple per a esgarrapar materials verbals que van acabar immortalitzats en tres texts amb el denominador comú del País de Maialussa. El poeta pregunta, parla, escolta, pren nota de substantius, adjectius i verbs, una gramàtica rural, un llenguatge allunyat de metròpolis, conceptes que li fan bullir la imaginació. Hac Mor signa la crònica, però qui ho explica tot es Lo Ripitidor, un personatge que deixa les coses clares des del principi. “Al país de la Maialussa, de fet, no hi ha cap difirència ni entre l'espai-temps i la seua negació ni entre rialitat i ficció, atès que la rialitat hi é una ficció i aquesta hi é una rialitat subjectiva; eixuta i llibertària”.
El treball de Jové i Hac Mor es complementa amb la mirada fílmica de Benet Rossell. Són disset hores de vídeo que “el parentet” –així l’anomenen els seus companys- registra amb la seva càmera durant els deu dies de viatge. Paisatges de secà, masies, cementiris, roques, arbres, corrals, però també converses de bar, partides de billar o la interessant trobada amb les “tietes” de Maials, parentes llunyanes de Hac Mor i de Jové, són recollits per l'ull cinematogràfic de Rossell, que es converteix en el tercer element que documenta les activitats dels altres dos. Rossell explica el moviment, els desplaçaments a vells monuments com la Roca dels Moros, als afores del Cogul, la imatge de les cases en ruïnes, els ramats d'ovelles, la feina dels tractors o les interioritats del mateix viatge.
El viatge al país de Maialussa va significar un retrobament dels tres amics amb una terra i uns costums, una manera de viure que els fa reviure els temps perdut de la infantesa. Desarrelats per la realitat urbana de les seves vides, Maialussa és un glop de puresa, una vitamina que dona energia suficient per a continuar creant.