Foto Colectania sol oferir exposicions de fotografies d’artistes i col·lectius de gran qualitat, tant siguin d’autors reconeguts internacionalment, com per exemple la que es va mostrar l’any passat de Mary Ellen Clark, de la qual aquesta publicació se’n va fer ressò, com de creadors dels que no tenim gaires referències, però que ens permet descobrir nous valors amb propostes fotogràfiques ben diferents que demostren les enormes possibilitats d’aquesta tècnica, tant des del camp digital com analògic. A més, el fet de que Foto Colectania s’hagi desplaçat a El Born, amb un espai més gran que l’anterior ubicació, li permet programar exposicions més ambicioses.
Face Control
Comissari: Urs Stahel
Fundació Foto Colectania
Passeig Picasso, 14 Barcelona
Fins al 20 de març 2022
Ara, a través de Face Control, podem veure diverses maneres de representar el rostre humà. L’exposició l’ha comissariat l’escriptor, consultor autònom i conferenciant Urs Stahel, que havia estat director del Fotomuseum Winterthur, i que actualment viu i treballa a Zuric. Segons el director de Foto Colectania, Pepe Mora, es tracta “d’un dels comissaris de referència en el panorama internacional de la fotografia”. La idea principal de la mostra és la de proposar diverses maneres de veure com és produeix el control del rostre mitjançant una acurada introspecció d’ell mateix, fent una seria reflexió i alhora incitant a la societat per veure els diferents problemes existents, sobretot els sociopolítics, sense oblidar els culturals que mereixen igualment una gran atenció per part de tothom. Per això el comissari planteja les conseqüències que es deriven “del control que s’exerceix i que nosaltres mateixos exercim sobre els nostres rostres”. La mostra compta amb la col·laboració de la Fundació Banc de Sabadell.
Tal com hem mencionat abans, Face Contro, combina treballs d’autors consagrats com Diana Airbus, Richard Hamilton o Thomas Ruff, amb altres d’emergents o amb propostes provinents de les xarxes socials i d’internet. També hi són presents autors relacionats amb les considerades com a noves pràctiques creatives i tecnològiques, com per exemple l’artista i cineasta taiwanesa Shu Lea Cheang , el geògraf i artista nord-americà Trevor Pagle, que es dedica principalment a la recollida de dades i la vigilància massiva, i del col·lectiu The Late Estate Broomberg & Chanarin, que l’any passat va mostrar la seva obra a Fabra i Coats, Centre d’Art Contemporani.
Face control. Imatges i documents
S’exhibeix el treball de més d’una vintena d’autors a través de fotografies, vídeos, llibres i instal·lacions multimèdia, que permet endinsar-se en un món que encara que ens sembli proper té moltes connotacions que no ens són favorables, sobretot per la protecció de dades, o el que és el mateix, la nostra privacitat, tot i que cada vegada més estem desprotegits d’ella, a pesar de que existeixen lleis i documents que indiquen que no se’n farà un mal ús. Per això Face Control serveix per adonar-nos de la nostra vulnerabilitat davant d’un món digital cada vegada més complex i difícil d’entendre.
Per a Urs Stahel, la història del rostre “comença amb les màscares de l’edat de pedra i acaba, de moment, amb els retrats generats pels algoritmes i els mitjans de masses digitals”. Per això les imatges que s’exposen van des del reconeixement facial, a les selfies, passant pels retrats tradicionals i publicitaris, que consisteixen en representar el rostre real o el digital, o sigui, la “face control”, com és el de mostrar-lo des de dintre cap a fora que, de fet, és com volem que els demés ens vegin a nosaltres, però també hi ha l’altra possibilitat com és la de que grups amb determinats interessos econòmics i polítics vulguin incidir en nosaltres i per això ens fotografien, per obtenir les nostres dades personals –facials- i així controlar-nos.
A l’inici de l’exposició hi ha una sèrie de llibres que fan referencia a determinades investigacions respecte l’expressió facial, com per exemple són els d’Alphonse Bertillon, policia francès que va treballar com investigador i que va impulsar la antropometria, així com del metge i criminòleg italià Cesare Lombroso, que va fundar l’escola de criminologia positivista, a més de llibres de Johann Caspar Lavater, Duchenne de Boulogne, Francis Galton, Léopold Szondi i Giambattista della Porta.
Respecte a les fotografies que s’exposen, voldríem destacar els treballs de la jove alemanya Alma Haser, on el seus retrats es basen en la construcció d’imatges avantguardistes. Els doblega creant noves formes expressives, tal com ho veiem a Patient, 2016, en què representa a una dona jove que recorda un quadre cubista de Picasso -a més la noia porta una samarreta ratllada que recorda les que portava l’artista malagueny-. En canvi Shu Lea Cheang mostra un avatar, personatge de ficció, que té el rostre desdibuixat per una sèrie de fórmules químiques, com si l’estiguessin rastrejant, com és el cas de Tracked, a self-portrait, 2019.
L’artista visual suís Daniele Buetti sol servir-se d’imatges de models i d’objectes de consum, configurant una nova manera de representació gràfica que, en la peça Are you talking to me?, 2019, representa la cara d’un personatge buida: el no res. Es dóna la circumstància que si “ens poséssim davant, ens hi veuríem reflectits”, ja que a la cara hi ha un mirall. La nord-americana d’origen irlandès Eva O’Leary mostra una sèrie d’imatges –Hannah, Olivia, Korell- i un vídeo –Spitting imatge, 2017-, on observem a diverses joves que miren expectants a la càmera o bé estan parlant entre elles. Les va realitzar al seu estudi, el que li permet captar amb més detall les gesticulacions de los noies mentre s’arreglen.
Del fotògraf i director cinematogràfic suec J.H. Engström es mostra el vídeo Portraits, Extractes de The Frame, 2021, que es cenyeix només en representar-se a si mateix, inserint en “aspectes menys abordats i formulats del marc dins de qual s’ha definit els homes: la vulnerabilitat i la feblesa”. El món de les selfies es veu reflectit en el treball de John Yufi & Fabiola Larios, com és el de yuyiGAN III, 2021. La grega Maria Mavropoulou presenta la peça The average of everything, pertanyent a la sèrie “Image eaters”, 2020, on es percep el seu interès per la realitat virtual i les imatges captades a través de la pantalla que, en aquesta obra, hi ha una relació amb el menjar.
El vídeo Capture, 2020, de Paolo Cirio, és un dels més impressionants de l’exposició, ja que mostra una sèrie de cares de policies francesos. En total va reunir un miler d’imatges provinents de manifestacions. L’artista “va crear una plataforma en línia amb una base de dades que contenia 4000 cares d’agents de policia per poder-los identificar pel seu nom mitjançant participació popular”. Després va imprimir els retrats dels policies i els va col·locar als carrers de Paris. La idea principal era posar en qüestió la llei de protecció de dades. Amb aquesta acció va demostrar que les mateixes institucions es veiessin afectades per voler utilitzar aquest programa facial.
Del pioner de l’art pop Richard Hamilton, hi ha el collage i litografia offset en color i serigrafia Fashion Plate, 1969-1970, una de les obres més antigues de l’exposició. Es tracta d’un collage a partir d’una fotografia de l’actriu italiana Sofia Loren. De la nord-americana Diane Airbus hi ha tres fotografies provinents de les Col·leccions Fundació MAPFRE, on es veuen tres generacions femenines: un bebè, una dona jove i una dona gran.