El Museu de Belles Arts de Castelló presenta "Pilar Dolz i l’ofici de gravar", mostra individual amb una selecció que abasta els quaranta anys de producció de Dolz en què l’ofici d’estampació ha estat al si de la seua particular concepció, feta mode de vida, de l’art contemporani. Raó per què escriure un text d’extensió limitada sobre Dolz és tot un desafiament, quan no una tasca aclaparadora, i és que ens trobem davant una de les figueres més importants de l’art contemporani del territori valencià.
Pilar Dolz i l’ofici de gravar
Comissària: Antònia Vilà
Museu de Belles Arts de Castelló
Fins a l’1 de maig de 2022
Feminista, creadora, editora, comissària, galerista i disposada a expressar-se, el més prudent és escoltar-la o llegir-la atentament per conèixer els valors de qui ha consagrat, i segueix fent-ho, la seua vida a l’art contemporani. Pilar Dolz i Mestre és “una treballadora de l’art que encara continua estudiant”, sentencia quan és impel·lida a definir-se. Nascuda a Morella, “al territori”, entre les seues fites ha estat esperonar els i les creadores de la terreta, una missió força política duta a terme a la Galeria Canem d’ençà que es creara a la dècada dels setanta en els epílegs de la dictadura franquista i encara oberta al carrer Antonio Maura 6 de Castelló de la Plana.
El vessant creador de Dolz brolla al gravat. Va iniciar els estudis de dibuix i pintura a l’Escola Massana i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Mentre que a la secció Arts dels Llibres de Barcelona de l’Escola d’Arts i Oficis s’endinsà en el relleu-xilogràfic, el gravat calcogràfic i la litografia. Atreta pel vessant d’ofici d’aquesta disciplina continuà formant-se a Itàlia a l’Acadèmia Rafaello del Palau Ducal d’Urbino, a l’Institut Estatal d’Art, Escola del Llibre de Perugia. I a l’Atelier 17 de Stanley William Hayter i al taller d’Henri Goetz a París.
Dolz es va donar a l’ofici del gravat “en un moment en què el que feien les dones era artesania i el que feien els homes era art”. En narrar la seua experiència transmet l’èmfasi de la gravadora que executa amb orgull aquest procés creatiu. “M’ho estampo jo, i m’ho gravo jo. I disfruto el factor sorpresa del procés”. “La il·lusió amb què descobreixes el resultat en el paper en alçar-lo de la matriu és un amor a l’ofici”. ‘Pilar Dolz i l’ofici de gravar’ recull la raó de ser d’aquestes declaracions. A les vitrines s’han reunit les eines que l’artista acostuma a utilitzar són, si més no, una peça més que contemplar tan important com els mateixos gravats, defensa l’artista.
Els protagonistes de les estampes són els paisatges de Morella, les fulles, les branques, els matolls i les tiges. Les pedres, les papallones, les flors i els ocells. I també la corda, la canya i el fenàs són observats, i literalment plasmats, en un detall exquisit. Així ocorre a les sèries de les tanques, murs de pedra sense morter, habituals de l’espai rural. També estudia la figura de la dona i els espais interiors a la sèrie de finestres en què fa palesa l’empremta feminista, que no femenina. “Per a mi el feminisme és viure, és una cosa que es viu personalment, però també col·lectivament”, declara Dolz.
En paraules d’Antònia Vilà, “la dedicació en què s’ha involucrat al llarg dels anys, manifesta l’orgull de tindre un ofici i el compromís de sotmetre’s a les seues exigències, en aportar-les en l’exercici del seu treball i compartint amb el seu coneixement el seu taller amb altres artistes”.
I, finalment, l’interés de Pilar Dolz en el gravat es fonamenta en el seu vessant social. El millor accés de la classe treballadora en comparació a altres formes d’art. Un fet que constata el compromís de Dolz per contribuir al lligam de l’art amb la societat, trencar amb allò de l’alta cultura.
En paraules de la comissària, Antònia Vilà, la mostra funciona com a síntesi de “l’empremta de la seua trajectòria artística a la recerca del color, on la fita de l’obra està marcada en l’aprofundiment del coneixement de les tècniques, fins a aconseguir la imatge de les seues inquietuds i vivències i traslladar-les al paper. Totes mostren un camí essencial cap a l’abstracció de relats íntims, sempre des de la consideració i l’estima de l’ofici i el compromís”.
Aiguatintes, aiguaforts, xilografies, gravats al burí sobre planxes de coure o de zinc i litografies sobre pedres componen ‘Pilar Dolz i l’ofici de gravar’ una oda a aquesta disciplina, a l’art feminista i en definitiva a la vida per l’art. “Amb l’edat, mentre una és aprenent d’alguna cosa és jove”, declarava en desembre de 2020 una de les figueres més importants en la creació de l’escena artística i cultural del territori valencià.