La Galeria Joan Prats presenta l’exposició "Re/Encuentro", una selecció d’obres recents de l’artista. Gordillo és un dels pintors renovadors del llenguatge pictòric i un dels artífexs de la reintroducció de la figuració a principis dels anys setanta. És en aquest moment quan comença a treballar amb imatges fotogràfiques que insereix en el procediment de creació. Tant la idea de procés i de construcció contínua com el recurs a l’acumulació són principis que incorpora a la seva investigació de forma constant.La transformació, entesa com a projecte i motivació artística, és un mitjà que juga amb la multiplicació i el laberint. Els miratges hi apareixen sotmesos a una reproducció permanent que els impedeix assolir un estat i un sentit definitius.
Luis Gordillo Re/Encuentro
Galeria Joan Prats
Barcelona
Fins al 22 d’abril de 2022
Després de treballar primer en el camp de l’abstracció i després en el de la figuració, Luis Gordillo (Sevilla, 1934) inicia un llenguatge que se serveix d’ambdós camps d’expressió i marca un canvi en la pintura espanyola. Si el contacte amb l’avantguarda és a través de l’informalisme que coneixerà directament a París, ja a inicis dels anys 60 abordarà d’una manera particular el figurativisme i el constructivisme geomètric. En aquesta etapa connecta amb el Pop i integra en el seu espai abstracte algun element seriat, extret de la iconografia dels mass media que es va reiterant per subratllar la càrrega crítica que abandona les referències al món real i adopta una complexitat simbòlica, tot i que aquell impacte pop ressonarà al llarg de tot el seu itinerari. Gran renovador de la pintura i capdavanter de la nova figuració madrilenya dels 70, Gordillo és autor d’una obra que treballa amb la importància de la repetició d’un mateix tema fins a apropar-lo a l’abstracció.
Des de principis dels 80, en lloc de mirar cap a fora i fixar-se en la problemàtica social –com havia fet- es preocupa per tot allò més introspectiu i psicològic i clava la seva mirada cap a dins. L’existència d’un món laberíntic manifesta les contradiccions psicològiques de l’ésser humà, els desassossecs interiors, les frustracions, les insatisfaccions o les angoixes vitals. Des d’aquell Gordillo de l’exposició a la Maeght el 1976, convulsament agressiu, àcidament acolorit i poblat d’éssers sarcàsticament deformats, a finals dels anys 90 fa un salt important quant a la desaparició de la representació cap a un cert control i contenció cromàtica. El malestar sòrdid es va anar convertint en una sàtira més carregada d’humor i de sarcasme gràcies a un discurs volgudament desequilibrat, de caòtiques acumulacions i de tempestes visuals... de tot allò que ell mateix anomena anticoses. El 1999 el MACBA va oferir la mostra Superyo congelado centrada en el procés creatiu de la seva trajectòria.
El gordillisme és una expressió a mig camí entre el surrealisme, el pop i la llibertat psicodèlica del pensament, dominada per la relació entre el cos i la psicologia i per l’obsessió de l’artista per l’autoconeixement. Profundament influït per la psicoanàlisi, el seu món afronta amb ironia la reflexió existencialista, essent un viatge al fons del cervell humà. En el seu trajecte, la presència de la seqüencialitat reforça el concepte que la imatge no és mai única i estable, sinó que resta sotmesa a alteracions continuades. La superposició ens acosta a la procesualitat plàstica que fa del quadre el sediment de nombroses actuacions i el terreny contenidor de corrents i fluids en assentaments consecutius. La juxtaposició d’estrats crea talls que acumulen tensions, correccions, pervivències i desaparicions. Els ritmes dissonants són el resultat de trobades successives, de visions que es van interferint per deixar l’empremta del seu pas.
Re/Encuentro és la sisena exposició de Luis Gordillo a la Galeria Joan Prats i ho fa amb una tria d’obres recents. La sèrie de dibuixos que presenta està en la línia d’un expressionisme de formes automàtiques que se sobreposen en disposicions d’aspecte orgànic. Descarrega trets pulsionals i vitals que s’organitzen en xarxes i circuits fins a omplir tota la superfície. Pel que fa al políptic de fotografies titulat Naufragio (2018-2019), aquestes són el resultat d’un seguit de mirades sobre una mateixa visió; una mena de cartografia de diferents estadis del pensament que ens produeixen un ineludible vertigen òptic. Quant a les pintures, en alguns casos, són díptics i tríptics com ara Marilyn asciende (2020); formats que li permeten compondre rítmicament grans composicions, barrejar distints elements iconogràfics i combinar tècniques i suports. Així, inclou alguns components que han estat retallats d’altres pintures i fotografies que també manipula amb tisores o talls de papers que enganxa, tot plegat en una desconstrucció i construcció que s’estableix a través de múltiples fases processuals. Pel que fa a les impressions digitals, aquestes estan configurades per imatges fragmentades que van apareixent en xocs frontals. En conjunt, l’estructura de les seves obres està realitzada per capes interrelacionades que van emergint del fons fins a surar a la superfície. Una pintura tempestuosa que es manifesta encara més estrident gràcies a un cromatisme volgudament artificial i esclatant.
Amb motiu de l’exposició, Ignasi Aballí ha escrit un text titulat Subinsconciente, que rendeix homenatge a l’obra de Luis Gordillo. En una de les frases s’hi aproxima amb aquestes paraules: “Si pensar és utilitzar els cinc sentits, no hi ha cap dubte que les pintures de Luis Gordillo estan molt pensades. Potser no pensades en el sentit racional del terme, però sí en aquell que ens serveix per a convertir imatges en pensaments. Imatges que es construeixen dins la ment, amb els cinc sentits i s’executen amb la mà, ja sigui amb un pinzell, un ganivet, unes tisores o una eina digital”.
Al Premio Velázquez de Artes Plásticas (2007) s’afegeixen altres guardons rebuts, com ara el Premio Nacional de Artes Plásticas (1981), la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes (1996), el Premio Tomás Francisco Prieto de la Casa de la Moneda (1999), el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques (2000) i la Medalla de Oro del Círculo de Bellas Artes de Madrid (2004). Així mateix, Gordillo va ser distingit amb l’Ordre de Cavaller de les Arts i les Lletres de França pel Ministeri francès de Cultura i Comunicació (2008).