La primera vegada que Isabel Saludes va presentar la seva obra a Barcelona va ser a la desapareguda galeria Matisse l’any 1986 i vaig tenir l’oportunitat de veure-la personalment. Des d’aleshores he anat seguint la seva trajectòria, principalment perquè el seu treball s’ha pogut contemplar en diverses ocasions a la galeria Eude. Ara, es mostra una retrospectiva al Museu d’Art Modern de Tarragona, on les seves pintures pertanyents a diverses èpoques creatives omplen les sales temporals del museu. Coincidint amb l’exposició s’ha presentat el llibre Isabel Saludes. Espai, temps i silenci, escrit per l’historiador, professor i crític d’art Antonio Salcedo Miliani, publicat per Viena Edicions i la Diputació de Tarragona.
Isabel Saludes. Espai, temps i silenci
Museu d’Art Modern de Tarragona
Santa Anna, 8. Tarragona
Fins al 17 d’abril
Llibre Isabel Saludes. Espai, temps i silenci
Autor: Antonio Salcedo
Coeditat per la Diputació de Tarragona i Viena Edicions
Isabel Saludes (Alforja, Tarragona (1946) es va formar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Compagina la seva activitat artística amb la crítica d’art -és membre de l’ACCA i AICA-, col·laborant principalment en la revista Serra d’Or, com a responsable de la secció d’art. Ha publicat diversos llibres, entre ells La pintura contemporània. Dels impressionistes al Op art. Ha exposat en diferents ciutats espanyoles, europees i al Japó. Ha participat en fires internacionals com ARCO de Madrid, Art Frankfurt i Kunstmarkt de Dresden.
De les exposicions realitzades el 1986 a les galeries Matisse i Eude Josep Maria Cadena ja destacava de l’artista dos elements bàsics, com són la “força tènue del color i el lirisme de l’espai buit” que, amb el pas del temps, s’han anat accentuant juntament amb l’aparició d’alguns objectes d’ús quotidià i referències al món de la natura.
En moltes ocasions el seu treball se l’ha relacionat amb el d’Albert Ràfols-Casamada, però ella mateixa comentava en una entrevista el 1990 que únicament existia una semblança “cromàtica en els blaus, però no en altres colors com els vermells i grocs. A més, la composició és molt diferent, ell fractura més”. No obstant això, en canvi, ningú li deia que en realitat se sentia més a prop de Joan Hernández Pijuan, que va ser professor seu, ja que com ell “tanco tots els espais. A mi m’agrada tenir els límits pròxims”.
Espai, temps i silenci
El títol de l’exposició reflecteix perfectament el tarannà de l’artista, ja que en cadascuna de les seves obres podem identificar l’espai, el temps i el silenci. A més, els àmbits que la componen Espai,Objectes, Natura i Poesia defineixen perfectament les temàtiques conreades per Saludes, on la part poètica adquireix un gran protagonisme, tant per la seva dedicació a aquest gènere literari, perquè exalta la bellesa i l’estètica, com pels títols de les obres que permeten a l’espectador endinsar-se amb escreix en les seves pintures. Precisament ella mateixa manifesta que en la seva obra “hi ha una mica de culte per les coses senzilles, a l’emoció de cada instant, una llum en un cristall, una herba, una flor que ha caigut, l’olor d’un codony o d’una poma i transmetre-la a la tela. Cada obra és per a mi un moment poètic”.
Natura
En la seva pintura podem trobar tota mena de referències vitals, d’aspectes essencials que en principi no ho semblen, però si els observem de prop i amb deteniment ens adonem de la seva importància, com per exemple Descabdello el temps enmig de la seda dels pètals, que forma part de l’àmbit de La natura, on predominen les tonalitats neutres. Amb un títol així, és obvi que desperti en l’espectador els seus sentiments més amagats. La natura es divideix en fulles, flors i fruites que, per a Antonio Salcedo es tracta d’uns bodegons molt particulars, ja que “es difuminen dins el seu entorn i on el temps i l’espai adquireixen una importància singular”.
Els colors aplicats a les teles (a través de pigments i acrílics) solen ser relaxants, asserenats, que inviten a contemplar-los en silenci, com per exemple, els vermells, grocs, sienes, negres... que, units a un traç segur i ferm, configuren una obra on afloren sentiments i sensacions d’un passat emotiu, un present ple de realisme i un futur expectant.
En els seus inicis se l’havia classificat com a pintora informalista, pròxima als postulats gestuals i espacials, però amb el temps aquest concepte, sense diluir-se del tot, va perdent importància, ja que al mateix temps apareixen elements figuratius, que disposa damunt la tela a mode d’esbós -però en realitat no és així-, tal com es pot comprovar a Vent lliure i temps suspès i a Finíssim vell, jardí secret. En la primera obra apareix al centre de la composició un test on broten unes fulles que semblen volar per l’espai vermell, i en l’altra peça succeeix el contrari, les fulles estan arrelades a un test d’un color blau suau situat damunt d’una finestra que gairebé es pot confondre amb el fons, o sigui amb l’exterior. Les fruites són els altres elements que sovint sorgeixen en els seus quadres, com per exemple codonys, albergínies, pomes i peres.
Objectes
Dins del món dels Objectes, les baranes, les finestres i els balcons -les reixes- li desperten un gran interès, com tot allò que li és pròxim, que pot tocar i sentir, prenent com a referència la reixa del balcó del seu estudi al carrer Mallorca de Barcelona. No vol ni pretén allunyar-se de tot allò que l’envolta. De fet, són vivències i experiències viscudes que la porten a transmetre una certa placidesa que per a Saludes es produeix “al jardí familiar quan la llum neix o es dilueix i una fulla es mou dolçament en la branca de l’arbre”.
Altres objectes són cadires, copes, columnes, bols, culleres, taules, violins i bicicletes. Com es pot observar, es tracta d’elements que compleixen diferents funcions, però que com hem mencionat abans, li són propers, bé perquè són objectes d’ús diari, com per exemple els que es troben al seu estudi -un búcar amb fulles, una cullera de fusta que li serveix per barrejar els pigments-, o bé perquè li donen la possibilitat de representar-los des d’una òptica conceptual. A Reposa damunt la taula i el groc de l’alba guarda veiem una taula d’un sol peu, alt i prim, o més ben dit, l’aparença d’una taula, ja que segons Salcedo sovint la mostra de manera vertical “amb franges o sectors diferenciats, que ens remeten a la idea d’interior a través d’una porta que ens deixa entreveure el secret de la taula en un espai dominat per llums que esvaeixen les formes”.
Octavio Paz en un dels seus poemes curts titulat Los objetos, ho definia així:
Viven en nuestro lado,
los ignoramos, nos ignoran
Alguna vez conversan con nosotros
Pintura i poesia
Dins de l’àmbit Pintura i Poesia veiem una sèrie d’obres on la relació entre aquestes dues formes d’expressió casen perfectament, i per aquest motiu hem titulat l’article així, ja que com ens adverteix la mateixa artista, “la poesia és un itinerari paral·lel a la pintura, plena també d’elements visuals, cromàtics i rítmics”. Hi ha dues peces que reflecteixen nítidament aquesta dualitat estètica com són He guardat un polsim dels colors de la tarda i He desplegat l’instant i ha esdevingut record. En ambdues predomina l’abstracció, ja que les formes que hi apareixen són difícils de desxifrar, a causa del fet que poden tenir diverses interpretacions. Per tant, només els seus títols ens suggereixen el que en realitat signifiquen.
Espai
El darrer apartat està dedicat a L’espai, ja que com hem mencionat abans una de les tendències de l’expressionisme abstracte o informalisme, si ens referim al continent europeu, és l’espacialisme que, com molt bé el defineix Lourdes Cirlot, “allò essencial és el de transformar, de manera absoluta, la concepció tradicional de l’espai, encara que dita transformació no s’aconsegueix a partir de talls ni perforacions -es refereix concretament a l’obra de Lucio Fontana-, sinó simplement per mitjà de capes pictòriques damunt grans teles (...) El color, amb les seves diverses gradacions, es converteix aquí en el factor modificador de l’espai”.
A l’exposició hi ha diverses obres que formen part d’aquest ideari, com són Calcer, Badalot i Secany. En totes tres predominen els colors primaris. A Calcer, el vermell ocupa pràcticament tota la superfície del quadre, només trencada per una gruixuda línia negra que el travessa. Més que recordar-nos a Mark Rothko, tal com assenyala Antonio Salcedo al llibre, ens evoca a José Guerrero, de qui fa un parell d’anys vam poder contemplar una excel·lent exposició a la galeria Mayoral. En canvi, a Secany, l’artista aplica el blau en diferents tonalitats creant una atmosfera molt especial.
En el llibre Isabel Saludes. Espai, temps i silenci, el seu autor ha volgut incorporar alguns haikus de l’artista escrits durant el confinament per la pandèmia de la COVID-19.
Sol en la foscor,
he sentit com ploraves,
Nit sense lluna
El tros de la lluna
que amaga dins la mà
és blau de vidre
Abans que el vent
jardins florits rebregui,
colliu les roses