Judici 1-O – Premsa Internacional

L’ull mediàtic mundial apunta al Suprem

350 mitjans cobreixen el judici contra els líders independentistes catalans. Entre aquests, la majoria són d’arreu del món, i seguiran gairebé el dia a dia de la vista que jutjarà l’1 d’octubre.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fent una ullada a la premsa internacional es comprova que tots els mitjans tenen l’atenció posada sobre el judici. Tant a Europa com arreu del món.

Per exemple als Estats Units, on els principals diaris cobrien, des de distints vessants, el judici que s’ha iniciat el 12 de febrer. Los Angeles Times posava el focus en les protestes que s’han produït a Barcelona. «Dimarts, els manifestants a favor de la independència bloquejaren breument les carreteres a la regió del nord-est. A Madrid, manifestants de dretes amb banderes nacionals van cridar quan els advocats i els tres acusats que es troben en llibertat sota fiança [referint-se a Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila] ingressaren al convent del segle XVIII que acull el Tribunal Suprem d’Espanya». Segons el rotatiu, aquest judici és, «possiblement, el més important d’Espanya en les quatre dècades de democràcia», i destaca el fet que Pedro Sánchez depèn dels diputats independentistes al Congrés per aprovar els Pressupostos.

Aquest mateix diari també destaca el paper de Carles Puigdemont al voltant del judici, qui des de Berlín va convocar la premsa per denunciar-lo i confiar, deia, en l’absolució. Alhora, Los Angeles Times valora positivament que el judici siga televisat com «una mostra de transparència adreçada a combatre els atacs dels separatistes contra la credibilitat del Tribunal Suprem».

The Washington Post s’expressa en termes similars. «El judici, històric, no té precedents en la història de l’Espanya moderna, que va recuperar la democràcia el 1975, després de la mort del dictador de dretes Francisco Franco». El diari dona veu a Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, tot posant l’accent en el fet que molts dels qui no aposten per la independència rebutgen el judici. «Tot i no ser partidària de la independència ni compartir moltes de les decisions del Govern català anterior, pense que aquest judici és una decepció política i posa en perill l’espai per al diàleg i la negociació», cita en paraules de l’alcaldessa. El rotatiu també destaca la campanya This is the real Spain del Govern espanyol per tal de netejar la imatge de l’Estat de cara a un judici que té tothom pendent. En aquest sentit, recull paraules de William Chislett, analista polític del Real Instituto Elcano, qui reconeix que «els intents dels independentistes de dir que Espanya no es democràtica no han funcionat, però plantegen un signe d’interrogació que ha fet mal».

En un article titulat «Les claus del judici als independentistes catalans», The New York Times fa una anàlisi en què també qualifica el judici com un esdeveniment inèdit. «Serà una cosa mai vista a Espanya», tot destacant, també, l’interès que desperta «en altres països d’Europa com ara el Regne Unit o Bèlgica, on també hi ha moviments separatistes». El diari influent parla d’Oriol Junqueras com el personatge «de major prominència» dels asseguts a la banqueta dels acusats, que podria ser condemnat fins a 25 anys de presó. Després d’explicar la situació parlamentària de Pedro Sánchez, president del Govern espanyol gràcies al suport de diputats independentistes, el rotatiu explica que el Tribunal Suprem ha esdevingut una «plataforma per a Vox, partit d’ultradreta que va irrompre a l’escenari polític quan va aconseguir diputats a Andalusia el desembre».

 

Europa

El flamenc De Standaard recull una notícia d’agència que arreplega les paraules de Quim Torra i Roger Torrent, presents al judici com a públic assistent: «decidir no és un delicte». «Els 12 acusats s’arrisquen a un total de 177 anys de presó», diu el diari belga, tot recordant el «primer ministre» Carles Puigdemont, «qui va fugir a l’estranger i resta en l’exili al nostre país». També a Bèlgica, el Nieuwsblad destaca que els independentistes esperen que el procés s’acabe resolent al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg.

A Alemanya, el diari bavarès Süddeutsche Zeitung planteja una enquesta: «Com valora el cas contra els separatistes catalans?». L’accés al resultat només està a l’abast dels subscriptors, si bé en la secció de comentaris hi ha les opinions dels lectors. Una d’aquestes equipara el nacionalisme espanyol al català. «En tots dos costats, la indignació és l’avantsala de l’odi: els mars de banderes a Madrid i Barcelona giren d’un costat a l’altre i obren la finestra a l’Europa de les Nacions que volen les dretes nacionalistes». Un altre lector defensa el judici i la condició democràtica d’Espanya, argumentant que hi ha diputats independentistes en llibertat, però que «els polítics han de complir la llei. Els que estan als tribunals simplement han ignorat les sentències judicials d’Espanya i han actuat il·legalment». També hi ha qui critica Espanya. «L’era de Franco no ha terminat», diu un altre seguidor del rotatiu del sud d’Alemanya. «Madrid es resisteix a entaular un diàleg constructiu amb Catalunya per evitar riscos. En aquest procés s’evoca a l’Edat Mitjana, com una inquisició, i els qui superen l’Estatut d’Autonomia estan criminalitzats sota arguments lleugerament dictatorials».

El diari bavarès recull una entrevista a Miquel Simarro, independentista promotor de la manifestació de l’ANC a Munic i qüestiona el caràcter democràtic de l’Estat; i també a Quim Torra, qui es manté ferm en l’objectiu d’aconseguir que Catalunya esdevinga una república independent.

El francès Le Figaro posa l’accent en «la batalla per la imatge» internacional entre Catalunya i Espanya. «Durant els darrers mesos, Irene Lozano ha estat observant especialment ‘les forces de conjuntura’, diu, sobre la imatge que el moviment a favor de la independència està projectant en el seu país. ‘El que el Govern espanyol vol fer’, explica en una entrevista a Le Figaro, ‘es dir la veritat i lluitar contra el que considerem una campanya de desinformació i fake news, una amenaça per a la democràcia’».

També a França, Libération interpreta que del judici dependrà «la política futura d’Espanya, la seua cohesió interna i el seu prestigi internacional». El diari referencia editorials de mitjans espanyols com l’Abc per dir que «els partits constitucionalistes veuen el judici com una oportunitat per reafirmar l’autoritat i el poder de la nació espanyola». Alhora, el rotatiu parla de «la defensa exitosa de la causa dels líders secessionistes en les institucions supranacionals». «Bona part del bàndol separatista ja considera que no hi ha res a esperar ‘d’aquest judici polític’, que la justícia espanyola ha demostrat la relació amb el poder central», i espera la intervenció d’Europa.

Público, de Portugal, reconeix que «els propers mesos, la política espanyola estarà segrestada pel judici». «Tots volien que començara i tots volen que acabe. Aquest és l’únic punt de trobada entre acusacions, defenses, polítics, jutges, Govern espanyol i Generalitat», comença dient l’article. El Diario de Noticias del mateix país destaca la petició de Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, que tornava a demanar l’acceptació dels testimonis de Felip VI i Carles Puigdemont al judici.

Per últim, la britànica BBC parla amb Oriol Junqueras, qui defineix el judici com «una acció contra una ideologia i contra la dissidència política». El líder d’Esquerra Republicana també considera que la vista esdevé «un precedent perillós per a Europa». Jordi Sànchez, també consultat, el titlla com «una farsa total». El diari The Guardian destacava la notícia del judici en portada. Destaca les paraules d’Andreu Van den Eynde, defensor de Junqueras i Raül Romeva, als jutges del Suprem: «cap llei internacional o de la Unió Europea bloqueja la secessió d’una entitat regional. L’autodeterminació és sinònim de pau i no de guerra».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.