Tot i ser el patró de Catalunya, dels gairebé sis mil centres de culte catòlic que hi ha al país, només una vintena estan dedicats a Sant Jordi. Tanmateix, alguns d’ells són esplèndidament notables.
El 24 de febrer de 1436, en ple regnat d’Alfons el Magnànim, la Diputació del General instava a les Corts generals reunides a Monsó perquè decretessin el dia 23 d’abril festiu a Catalunya per ser la diada de Sant Jordi, patró del Principat. Tot i això, es va haver d’esperar fins al 1456 perquè es fes efectiva la demanda. Anys abans, els regnes de València i Mallorca també van proclamar a Sant Jordi patró, i encara el 1461, ho va fer el Regne d’Aragó. El fet impulsat per la Diputació no era més que la constatació oficial de l’admiració que tenia el país per la figura del sant cavaller des del segle XI i sobretot arran del regnat de Pere el Cerimoniós i els seus successors, qui es van encarregar de donar impuls al culte de Sant Jordi arreu de la Corona.
Una admiració que perdura fins als nostres dies, tot i que segurament més des de l’àmbit festiu i identitari que no pas des del religiós. El 2020, a Catalunya – segons l’Idescat – hi havia més de 72.000 persones anomenades Jordi, malgrat que aquell mateix any, aquest nom només es va posar a 129 dels més de 57.000 nounats que va haver-hi.
Continuant amb les dades i la seva vinculació amb el patró català, a Catalunya hi ha 5.956 centres de culte catòlics, tanmateix, només una vintena estan advocats a Sant Jordi. Alguns són temples parroquials dins de les poblacions com el d’Ardenya, del segle XVIII; l’església parroquial de Sant Jordi Desvalls, al Gironès, o l’església de Sant Jordi d’Alta-riba, a la Segarra, d’origen romànic i amb relíquia del sant inclosa. D’altres prenen forma de capelles o ermites enclavades en l’entorn natural com l’ermita de Sant Jordi de Sant Llorenç de la Muga, bastida al puig del mateix nom i amb unes vistes sobre l’Empordà i el pantà de Boadella, gens menyspreables. O la de Sagàs, petita i en els camps propers a aquest poble del Berguedà.
Tot i ser el patró de Catalunya, dels gairebé sis mil centres de culte catòlic que hi ha al país, només una vintena estan dedicats a Sant Jordi. Tanmateix, alguns d’ells són esplèndidament notables.
Però, evidentment, si parlem de capelles dedicades a Sant Jordi, hem de fer menció a la del cap i casal, la del Palau de la Generalitat de Catalunya. Construïda al segle XIV com a excel·lent mostra del gòtic català, i ampliada en època del Barroc, en ella – com en la resta del Palau – l’efígie de Sant Jordi s’hi escampa arreu amb el seu posat de milhomes de poc amant de les espècies animals exòtiques tot llancejant al pobre drac. I a més, en la sagristia, dins d’un meravellós reliquiari del segle XVI s’hi guarda un dels fèmurs i dos ossos indeterminats de Sant Jordi. Visitar la capella del Palau de la Generalitat és una delícia pels sentits, fins que no s’hi està, costa de creure que un espai tan reduït pugui contenir tanta bellesa. Pot fer-se en les visites concertades que s’ofereixen a aquest palau de la plaça de Sant Jaume, però també pot visitar-se des de casa gràcies al programa Giravolt, impulsat per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, i, que va digitalitzar-la en 3D amb tot luxe de detalls.
No gaire temps després de la construcció de la del Palau de la Generalitat, el rei Alfons el Magnànim sembla que també volia una capella dedicada a Sant Jordi. El 1452 des de Nàpols escriu a l’abat de Poblet encarregant-li la construcció d’una capella advocada a la Verge, Sant Miquel i Sant Jordi com a exvot d’agraïment per la conquesta de la ciutat italiana. El resultat va ser la que actualment es coneix únicament com a capella de Sant Jordi, a tocar de la Porta Daurada del monestir cistercenc i que les seves reduïdes dimensions li atorguen un aire de proporció i bellesa gòtica innegable. Amb l’absis pentagonal – presidit per una talla d’alabastre del patró signada per l’escultor Emili Colom el 1957 – la volta de creueria estrellada i les mènsules decorades a l’interior, i la portalada guarnida pels escuts reial, de Nàpols i de l’abat Conill, a l’exterior.
Però Sant Jordi, també és un sant ortodox i com a tal, a la seva figura està dedicada l’Església Ortodoxa Romanesa de Sant Jordi. Iniciada el 2009, acabada el 2021 i situada al districte de Sant Andreu de Barcelona. D’estil brâncovenesc, típicament romanès i amb capacitat per a 300 persones s’ha construït gràcies a les donacions dels fidels i les aportacions del govern de Romania i convertint-se en el primer temple ortodox romanès d’obra nova de tot l’Estat. A més de símbol de la pluralitat religiosa del nostre país.
En definitiva, si descomptem les capelles, altars i fornícules que té dins d’esglésies, el cert és que Sant Jordi té pocs temples al seu nom, però dels pocs que té, pot estar-ne més que orgullós.