Al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa es pot veure actualment una excel·lent exposició sobre Enric Tormo (Barcelona, 1919-2016) on es fa visible la gran tasca que va dur a terme com a impressor, gravador, editor, fotògraf, pedagog i museòleg. El comissari de la mostra, Aitor Quiney, recorda que “Enric Tormo és una figura clau de l’engranatge creatiu, una d’aquelles que tot sovint pot passar desapercebuda perquè, precisament, es troba darrera de la càmera”. I continua insistint en el fet que és “una d’aquestes figures imprescindibles, i a voltes invisibilitzades, que ens interessa reivindicar”.
La invisibilitat del dau. Enric Tormo, gravador i fotògraf
Fundació Joan Brossa
Flassaders, 40, Barcelona
Fins el 31 de juliol
Entourage. Fotografies d’Enric Tormo
Fundació Joan Miró, Parc de Montjuïc, Barcelona
Fins el 12 de juny
Pilar Vélez, probablement qui més ha investigat sobre la figura d’Enric Tormo, el qualificava d’home gràfic ja que tota la seva vida va estar dedicada a l’estudi i a la investigació de les arts gràfiques tant des del punt de vista tècnic (com impressor i gravador), com des del punt de vista més teòric (com historiador, divulgador i pedagog).
Té molt sentit que aquesta exposició sobre Tormo es faci precisament a la Fundació Joan Brossa perquè tots dos, Tormo i Brossa, van ser amics des de molt joves, des de que es van conèixer a Salamanca l’any 1939 fent el servei militar. Ja aleshores tenien llargues converses sobre art i compartien interessos com ara el gravat popular, la tipografia, Wagner, la llengua catalana, l’antifranquisme, les revistes, etc. En una petita sala interior, íntima, es mostra i es parla molt concretament d’aquestes relacions entre Tormo i Brossa. Hi podem veure dibuixos, escrits, fotografies i documentació diversa que donen testimoni d’aquesta amistat.
Brossa recordava que va ser Tormo el primer que li va parlar de Picasso, de Tagore, de Salvat-Papasseit, el primer que va ensenyar-li el número monogràfic D’Ací i d’Allà publicat per Prats i Sert el 1934 i dedicat a l’art contemporani, el que el va esperonar a llegir Jung, Freud, etc. Junts, Brossa i Tormo, van conèixer J. V. Foix que es va convertir, amb Joan Prats, en un dels seus guies preferits; com deia el mateix Brossa, el “senyor Foix” per a ells va ser una epifania, una porta oberta a l’aventura contemporània.
L’exposició està organitzada i subdividida en diversos espais i apartats tot intentant mostrar totes les facetes de Tormo, les relacions amb els seus amics, amb els artistes amb qui va col·laborar, les revistes, les fotografies, les impressions i les publicacions que va dur a terme.
L’any 1943, Tormo ja havia ajudat a Joan Miró amb la Sèrie Barcelona i va continuar col·laborant-hi posteriorment amb altres projectes com ara la participació en l’extraordinària edició d’À toute épreuve (1958), amb poemes de Paul Éluard i xilografies de Miró.
Una de les primeres aventures va ser la revista Algol, de la que només va sortir un número,que Enric Tormo, juntament amb Joan Brossa, Arnau Puig i Joan Ponç va publicar l’any 1946. Ara es poden veure tant els dibuixos a tinta preparatoris per a la coberta realitzats per Joan Ponç com la mateixa coberta, una natura morta, feta amb planxes de linòleum, una imatge que mostra els característics contrastos de blanc i negre, de buits i plens que ofereix aquesta tècnica. Tormo es va fer càrrec de la impressió i de l’organització de tot plegat. A través de la revista van conèixer Modest Cuixart i Antoni Tàpies amb els que col·laborarien molt sovint a partir d’aleshores.
El mateix any 1946 Tormo i la seva dona, María Ballester, es van instal·lar al carrer Carders de Barcelona. Al costat hi havia una sala que Tormo va ocupar i que es va convertir en el seu primer taller denominat Carders 15.
Per aquest taller van passar, per exemple, Ponç, Cuixart i Tàpies per aprendre a gravar i és on van dur a terme els seus primer àlbums de gravats. Cadascun d’ells disposa d’un espai de l’exposició dedicat a mostrar els treballs d’aquesta època. És un goig poder gaudir d’aquests petits gravats a l’aiguafort dels artistes de Dau al Set, uns gravats realitzats molt abans de les posteriors edicions de grans dimensions fetes amb molts més mitjans tècnics i econòmics.
A l’exposició es poden veure també molt diversos treballs i impressions de tota mena com, per exemple, les xilografies d’una edició del poema San Gabriel, de Federico Garcia Lorca, de 1953. En aquest cas, els visitants poden descobrir les planxes de cadascun dels colors al costat del resultat final de la impressió i d’aquesta manera valorar-ne l’elaboració, el treball i els detalls tècnics.
Paral·lelament a l’exposició, al vestíbul de la Fundació Joan Miró, sota el títol d’ Entourage. Fotografies d’Enric Tormo, es pot veure també una petita selecció de fotografies que ens permet acostar-nos a l’entorn artístic, cultural, personal i familiar en el que es movia Miró. Son imatges sense datar, fetes per Tormo durant els anys quaranta i/o cinquanta, de manera espontània, on veiem Miró a la casa de Mont-roig, el Mas Miró, amb la seva família i els seus amics, com ara Joan Prats, vistes dels tallers, etc.
Com ja hem dit al començament, es tracta d’una exposició excel·lent, molt ben documentada i presentada. És un plaer poder gaudir d’aquesta mostra tan completa i variada i descobrir les petites joies dels gravats primerencs dels artistes daualsetians, les fotografies i els documents de tota mena, les pintures, els dibuixos, els textos, els poemes, l’excel·lent col·lecció personal d’Enric Tormo que ocupa tot un pany de paret.
Les sales en penombra ̶ per motius de conservació del paper ̶ esdevenen, en aquest cas, una metàfora sobre els personatges de la nostra història de l’art que no son tan visibles, que sovint romanen en una segona fila a l’ombra dels artistes més famosos, dels més reconeguts, de les figures més mediàtiques. Però aquesta és una penombra que també té l’avantatge d’estimular la visió, d’ajudar a descobrir i donar a veure, d’aguditzar l’atenció, d’aprofundir la mirada.
Esperem amb molt d’interès la propera aparició del llibre vinculat a l’exposició que porta el mateix títol, La invisibilitat del dau. Enric Tormo, gravador i fotògraf, amb l’estudi del comissari de la mostra, Aitor Quiney, i una selecció de més de 200 imatges.
Tot plegat, exposició i llibre ens ajuden a il·luminar i fer més visible la part de la nostra història de l’art més oculta, menys coneguda i exposada. No us perdeu aquesta magnífica ocasió de descobrir-la.