Poc després de començar el confinament de la covid+19, l’artista Iran do Espírito Santo, a São Paulo, va contactar amb Enrique Juncosa, a Mallorca, proposant-li col·laborar en un llibre. Feia poc que Enrique Juncosa havia començat uns poemes en prosa relacionats amb records i amb la memòria personal de diverses experiències de viure món. Sota el títol 'El Pangolín', animal assenyalat com a propagador inicial del virus, va escriure quaranta poemes, suggerint la idea de quarantena. Encara que no tenen una connexió evident, Espírito Santo va fer quaranta aquarel·les, una per poema, aparellades amb el text, proposant un itinerari introspectiu i poètic i que alhora esdevenen reflexions sobre l’estat de tancament. Imatges de tall geomètric que suren en un espai blanc i que juguen amb la puresa de les formes i amb la monocromia. La Galeria Senda presenta en format expositiu el conjunt de les aquarel·les que també formen part d’un llibre que ha coeditat la mateixa galeria i que reuneix les pintures amb els escrits.
El Pangolín. Iran do Espírito Santo
Galeria Senda
Trafalgar, 32. Barcelona
Fins al 28 de maig de 2022
La frase pronunciada per Franck Stella el 1966 en relació amb la seva obra: “What you see is what you see” ('Allò que veus és allò que veus'), esdevé el lema del moviment minimalista que elimina qualsevol sentit de representació. Per la seva banda, tot i que l’obra d’Iran do Espírito Santo (Mococa, Brasil, 1963) es caracteritza per una recerca propera al minimalisme amb una precisa necessitat d’ordre i de simetria, s’allunya de la proposta de Stella en el sentit que vol connectar amb determinats continguts.
Ho podem comprovar a la mostra El Pangolín que aplega una sèrie inèdita d’aquarel·les, produïda al llarg de confinament, amb les que l’artista inicia l’ús del color, tot i la seva austeritat. És una suite que constitueix un gir i un nou assaig conceptual. L’atenció a les formes i la subtilesa de les tonalitats és el denominador comú que lliga tota la successió. L’estètica reduccionista, un dels aspectes distintius del seu quefer, es desenvolupa en uns jocs geomètrics que enfoquen el detall en uns meditats exercicis de concisió, severitat, equilibri i incorporeïtat. La geometria és, en primer lloc, racionalitat i ordre: un factor essencial en el bastiment de l’esquelet que constitueix la seva anatomia interna.
Però, a diferència dels purs formalistes que donen una visió purament configurativa i estructural, Espírito Santo tracta d'expressar estats d'ànim i situacions internes mitjançant una relació de forces compositives de formes i colors en organitzacions i ordenaments sensibles. A l’esperit constructiu i als diferents nivells de conformació geomètrica i espacial hi afegeix la sensació cromàtica amb la qual cosa aconsegueix la convivència entre la dimensió lírica i la regulació racional. Els matisos fets de transparències, superposicions i gradacions, atorguen ressonàncies sensuals sobre les mentals. Mitjançant fragments i formes simples, a base de quadrats, rectangles, cercles, ovals, franges, línies i segments, combinades i confrontades rítmicament, rememora vivències en una exploració del potencial expressiu de l’abstracció. Connecta, així, l’obra amb el seu entorn més immediat: un llenguatge d’origen arquitectònic però impregnat d’emoció.
Culmina l’exposició el projecte editorial El Pangolín que ha suposat la publicació d’uns escrits d’Enrique Juncosa coeditat per Senda Ensayo i Turner que enllacen el discurs pictòric i la literatura. Es tracta d’una antologia de records i de reflexions dels mesos de quarantena viscuts per Juncosa, escriptor i comissari d'exposicions, conegut especialista en abstracció que va ser director de l'Irish Museum of Modern Art de Dublín.Els seus microrelats, ambientats a diferents ciutats i indrets, creen universos en els quals la narració es complementa amb visions plàstiques que conviden el lector a submergir-se en els múltiples escenaris. Sorgeixen com una necessitat vital de fugir cap a altres coordenades espaitemps.
Iran do Espírito Santo (Brasil, 1963) és conegut internacionalment per les seves instal·lacions site-specific que dialoguen amb l’arquitectura en intervencions sobre el mur. Realitzades en pintura o grafit, presenten repeticions hipnòtiques de patrons i de gradacions etèries de tons que suggereix moviments i oscil·lacions dels espais. Igualment, les seves escultures reflexionen sobre objectes quotidians i la transformació d'elements de disseny industrial en volumetries minimalistes de caràcter icònic. Caracteritzades per línies i formes essencials, sorgeixen amb una aparença insòlita a causa del seu format desproporcionat i gràcies a la utilització de materials que busquen invertir significats i recórrer a l’ambigüitat enganyosa. El mateix artista diu que no fa una referència conscient al minimalisme malgrat que hi ha registres com la repetició, els materials industrials i la incorporació de l'espai expositiu a la percepció de l'obra, que hi fan pensar. Segons ell, la diferència fonamental rau en la representació; una qualitat que s’oposa al minimalisme.
Ha rebut nombrosos reconeixements internacionals i ha representat el seu país en les 48a i 52a edicions de la Biennal de Venècia, a les quals se sumen la seva participació, com a artista convidat, a la 6a Biennal d'Istanbul, la 19a Biennal de São Paulo i la 5a Biennal del Mercosur, a Porto Alegre.La seva obra ha estat objecte de sengles retrospectives i exposicions en espais institucionals: el 2006-2007, el Museu Nazionale delle Arti del XXI Secòlo (Roma), li va dedicar una vasta antològica. També sobresurten les mostres realitzades a l'Irish Museum of Modern Art (Dublín) i a l'Estació Pinacoteca, São Paulo.