Aquest any 2022, Manresa commemora el 500 aniversari de l’estada de Sant Ignasi de Loiola a la ciutat bagenca. En ella, Sant Ignasi va estar-hi gairebé un any on va finalitzar la seva transformació espiritual i on es va inspirar per escriure el seu llibre 'Exercicis Espirituals'.
Entre els diversos esdeveniments culturals i festius del projecte Manresa 2022 hi destaca la novena edició de Sons del Camí, definit com un cicle de música amb ànimes.
Del 7 al 22 de juliol, en tres espais ignasians de la ciutat (la Basílica de la Seu de Manresa, els Jardins de la Cova de Sant Ignasi, el Claustre del Museu de Manresa) i sumant-hi l’espai L’Anònima, nou artistes formen part de l’edició d’enguany. Aquests són Marala (el passat 7 de juliol), Joana Serrat & The Great Canyoners (el passat 8 de juliol), Carles Cases estrenant Mots Visionaris (14 de juliol), Noa (15 de juliol), Ramon Mirabet (16 de juliol), Messengers (20 de juliol), Ginestà (21 de juliol), El Pot Petit (22 de juliol) i finalment, el mateix dia per concloure l’Orfeón Donostiarra.
Conversem amb Albert Tulleuda , director executiu de Manresa 2022 i supervisor de Sons del Camí.
Al llarg de les nou edicions de Sons del Camí, la programació ha anat evolucionant. Inicialment, aquesta era més centrada aespirituals,tradicionals mediterrànies, d’Orient Mitjà i en acord als territoris del camí ignasià. Des de fa un parell d’edicions, ara s’ha obert a altres estils. A què es deu aquesta evolució?
Albert Tulleuda: De fet, es deu bàsicament a la primera concepció de programació de Sons del Camí de caràcter més espiritual. Aleshores es va crear com una bicefàlia, sorgint un altre festival que es diu Músiques amb Ànima (es realitza cada divendres de mes durant uns mesos), de molt més petit format, en el qual tota aquesta música molt més profunda, molt més de mirada cap endins, tenien un recorregut més adequat amb un espai més recollit i sense la pressió de resultats econòmics, de públic, i de repercussió mediàtica important.
Sons del Camí obrim més el focus a músiques amb ànima, és a dir, aquest tipus de música que no troba un festival adequat perquè són composicions que en el fons busca aquesta interioritat però amb gèneres més transversals, més oberts (des del flamenc al pop, música electrònica, etc.). En el fons es busca trobar músiques que busquin una mica aquesta essència del Projecte Manresa 2022 que no és més que la mirada interior, la crisi personal d’un individu que es transforma en un moment donat i aconsegueix una sortida a ella.
Sons del Camí intenteu jugar amb les localitzacions on es realitzen els concerts, destacant la Basílica de la Seu de Manresa i els Jardins de la Cova de Sant Ignasi. A l’hora de programar, quin ordre prioritzeu? Primer escolliu les propostes o directament les localitzacions i aleshores programeu projectes adients?
Seria més el segon cas. Sons del Camí va sempre lligat amb els tres punts del Camí Ignasià i aquest relat de la seva petjada patrimonial són la base de les localitzacions. Aquestes són un lloc de culte on Sant Ignasi va ser-hi (la Seu de la Basílica de Manresa), la cova on ell va estar per inspirar-se per escriure posteriorment Els Exercicis Espirituals (la Cova de Sant Ignasi) i l’escola de l’antic convent de Sant Ignasi que és l’actual Museu de Manresa i futur Museu del Barroc de Catalunya. Aleshores, tenim els espais que ens serveixen bastant per poder definir el tipus de format de concert que es recerca. El claustre del Museu de Manresa és molt més acollidor, més petit, amb bona acústica i sense problemes de sorolls externs. Els
Jardins de la Cova és un espai molt més obert, molt més evocador amb les muntanyes de Montserrat al darrere i amb una visió de paisatge, de futur. La Basílica de la Seu de Manresa és molt més solemne, una joia del gòtic català amb una pàtina excepcional que aleshores es transforma totalment per acollir la proposta en qüestió.
Per tant, es pot dir que es creen simbiosis especials entre les propostes i els espais singulars?
Sense dubte, ens ho corroboren els mateixos artistes. Molts artistes queden meravellats malgrat, a vegades, d’algunes dificultats acústiques. La Seu de Manresa disposa d’una acústica de catedral, segons quin tipus de música es programi, es necessita una sonorització especial. Recordo ara un concert del mestre Savall o l’any passat amb Maria Arnal i Marcel Bagés. És a dir, potser no són els millors llocs per escoltar la música a la perfecció però sí per viure un concert únic. Ens retroalimenta el fet d’aquesta excepcionalitat, és una experiència que es viu en aquell moment o no es podrà viurei és aquest aspecte què els artistes i el públic queden encantats.
El dia 14 de juliol, Carles Cases estrena Mots Visionaris, un encàrrec a partir de les vivències i viatge de Sant Ignasi de Loiola a Manresa. Com va sorgir l’encàrrec? Què n’espereu i si serà un concert únic?
No sé si m’atreviria a dir que va ser directament un encàrrec. Jo sé que el mateix Carles Cases n’ha parlat que era un projecte d’encàrrec. Va ser més una trobada. Carles Cases ja va participar en edicions anteriors del cicle Sons del Camí i en aquestes participacions ja va sorgir la idea del tema d’Euskadi-Catalunya, aquest camí transformador li suggeria idees. En el moment que ens plantejàvem aquesta edició del 2022, l’any del 500 aniversari de l’estada de Sant Ignasi, és un punt vèrtex d’aquest projecte, hi vam tornar a contactar per si encara estava engrescat en el projecte que va proposar al seu moment. Realment ho volia fer, li venien idees i l’hem acompanyat en aquest procés. La idea de l’estrena i el concert és únic aquí a Manresa, però si a continuació li sorgissin o li trobéssim oportunitats de fer-ho, per nosaltres encantats.
Tot i que Sons del Camí està pensat per tots els públics, al llarg d’aquestes nou edicions, heu pogut constatar un perfil de públic concret o aquest varia segons les propostes? Així mateix, la procedència del públic assistent és majoritàriament bagenca o venen d’altres comarques?
Nosaltres no busquem un perfil concret de música i de públic com potser van altres festivals i cicles musicals. Es pot afirmar que la nostra programació és eclèctica. Per aquest motiu, plantegem un o dos concerts de músics més locals, altres de propostes emergents que estan al principi de la seva carrera. També un artista consolidat que enguany seria Noa. I finalment, ens fa il·lusió poder recuperar una primera idea de programar un artista d’Euskadi o de territoris del camí ignasià que dibuixa aquesta línia des d’Azpeitia fins a Manresa. Els darrers dos anys, per la pandèmia, ens vam veure obligats a prescindir d’aquesta idea. Enguany seran l’Orfeón Donostiarra per rememorar el seu cèlebre concert del maig del 1948 al Teatre Kursaal.
I què passa, en alguns concerts, per la característica de la proposta, el públic és més local i d’altres els de més nomenada representen potser més d’un 60% de fora de Manresa i del Bages.
L’any vinent, si tot va bé, celebrareu la desena edició del cicle. Ja heu començat a preparar-la i en cas afirmatiu, quins reptes teniu?
La gran notícia és que hi haurà desena edició! Faig aquesta observació perquè a vegades s’ha seguit lligat moltes d’aquestes activitats com un camí preparatori al 500è aniversari. Hi ha moltes activitats lligades a projectes esportius, jornades gastronòmiques, excursionistes i culturals que s’han creat arran d’aquest relat de promoció de la ciutat, però que perduraran perquè tenen èxit i la gent l’espera. Una d’elles, i que ens omple d’orgull, és Sons del Camí, ja que a més és dels projectes més antics.
Això sí, aquesta futura desena edició dels nou concerts de l’edició especial d’enguany tornarà al format habitual de sis. El marc pressupostari segurament també serà menor perquè enguany s’han trobat esponsoritzacions especials.
L’any vinent haurem de fer un format ambiciós amb aquests espais usuals perquè ens permeten fer el petit i mitjà format. I a partir d’aquí, aleshores estudiarem propostes que ens arribin o algun artista que no ens ha estat possible portar-los enguany.
Manresa s’està convertint en un referent cultural en el nostre país en totes les seves variants artístiques. Com creus que Sons del Camí pot ajudar a acabar de fiançar la ciutat en el panorama cultural?
Manresa, tot i no ser de primera divisió en l’àmbit cultural, s’està posicionant amb moltes iniciatives. Tenim dos actors importantíssims com ho són el món Kursaal i la Fira Mediterrània que es posicionen com un referent cultural. Després hi ha altres iniciatives, sobretot als mesos d’estiu, que són molt complementàries. Tenim per exemple el Festival Flames que permet portar artistes d’estil pop punters. Aquesta altra part com podria ser per exemple Sons del Camí és aquest tipus de propostes que aposten per projectes que potser no encaixarien en els grans festivals però amb una qualitat impressionant.
Per aquest motiu, aprofitant que des de finals de juny fins a finals d’estiu el Kursaal ja no programa, a Manresa queda un espai molt interessant per programar aprofitant els espais oberts que permeten crear concerts com a experiències especials, diferents. I si sumem que es treballa al detall tots els elements, des de les localitzacions fins a cuidar l’apartat gràfic a partir del seu símbol que és una ploma. I aquí és on Sons del Camí pot ajudar d’acabar de fiançar la ciutat en el panorama cultural.