Pharos és una illa que es troba davant d’Alexandria, ciutat en la qual es va fundar la biblioteca més important de l’antiguitat. A Pharos s’hi aixecava una gran torre amb una pira al capdamunt que il·luminava el mar per orientar els vaixells. El nom de l’illa egípcia va acabar denominant els fars.
Les biblioteques també són fars que centellegen coneixements per il·luminar la humanitat. La Mediterrània, certament, ha estat un mar molt culte, i, tanmateix, no fa gaire, ha estat a punt de perdre un altre far cultural, la Biblioteca catalana de l’Alguer. Un far de cultura catalana fundada per l’Obra Cultural de l’Alguer l’any 1988. Es tracta de l’única biblioteca de Sardenya, i de tota Itàlia, especialitzada exclusivament en llibres en català. Una biblioteca que se sosté amb el voluntariat de l’Obra Cultural i que ho feia també amb suports puntuals del Consell Regional de Sardenya i de la Generalitat de Catalunya. L’espai disposa d’un fons de més de deu mil volums, molts d’ells de gran valor històric i cultural. Diverses d’aquestes obres tenen l’origen en un personatge excepcional, Eduard Toda, filantrop, antropòleg, diplomàtic i egiptòleg. Toda va redescobrir l’Alguer i la continuïtat del català a Sardenya l’any 1888 en un dels seus viatges. I hi va portar una biblioteca catalana cedida per intel·lectuals de Barcelona.
Gairebé un segle després, el 1985, un grup de joves activistes decidits a recuperar la identitat i el català de l’Alguer van fundar l’Obra Cultural, poc després naixia la biblioteca. L’Obra Cultural continua sent una de les principals entitats que estimulen la recuperació i promoció del català a la població i la valorització del seu patrimoniliterari, artístic i musical, en definitiva, l’ànima de l’Alguer. Cal recordar que el vuitanta-vuit per cent dels quaranta mil habitants de l’Alguer entenen el català, tot i que només la meitat el sap parlar-lo.
El far català de l’Alguer organitza periòdicament concursos literaris i d’investigació, cursos i serveis lingüístics i és adherit al Comitè Federatiu de les Minories Lingüístiques d’Itàlia i col·labora amb el periòdic l’Alguer.
Malgrat tota aquesta llum emanada, la biblioteca ha estat a punt d’haver de tancar a causa del deteriorament de l’espai. Des del 2014, havia anat reduint activitat perquè va deixar de rebre subvencions de la Regió Autònoma de Sardenya i les instal·lacions van anar quedant obsoletes. I actualment només oferia servei de préstec, sobretot a estudiants i investigadors. També rebia visites i es feien puntualment alguns certàmens, però romania tancada al públic general. La pandèmia va contribuir a aguditzar encara més la situació de precarietat, però s’han pogut organitzar activitats puntuals en dies assenyalats com el Dia Internacional de la Llengua Materna, el Dia Mundial de la Poesia o el Dia del Llibre i la Rosa, tot gràcies a la feina dels voluntaris de l’Obra Cultural i de la Plataforma per la Llengua, ONG del català que treballa per promoure la nostra llengua com a eina de cohesió social.
Plataforma per la Llengua té una delegació territorial a l’Alguer des del 2013, la qual treballa per promoure l’ús del català a la ciutat sarda. L’entitat col·labora amb la històrica Obra Cultural de l’Alguer, i gràcies a aquesta col·laboració, el proppassat mes de maig es va poder recuperar la festa de Sant Joan de la Porta Llatina després de 175 anys.
Per tal de poder salvar la biblioteca catalana,la Plataforma per la Llengua ha aconseguit 37.258 euros per reflotar-la. Diners que l’entitat ha recaptat a través d’una campanya de donacions, i que permetrà no només renovar les instal·lacions i millorar-ne el servei, sinó també promoure activitats escolars i dinamitzar actes de cultura popular en català. La biblioteca tornarà a ser punt de trobada, de coneixement i estudi.
La renovació de l’espai es completarà amb la millora del servei de préstec i amb la incorporació d’un bibliotecari a temps parcial, que se sumarà als voluntaris que la gestionen. A més, disposarà d’un horari d’obertura ampli; és la seu de l’Obra Cultural de l’Alguer i de la delegació a l’Alguer de la Plataforma per la Llengua.
Les persones que han contribuït a finançar el projecte tindran, dins la biblioteca, una placa amb el seu nom i el de la seva població. Entre totes les plaques es configurarà un mural simbòlic que servirà per a il·lustrar la col·laboració i el treball en xarxa de tots els territoris de parla catalana en la defensa de la llengua arreu del domini lingüístic. La campanya ha aconseguit el suport de més de nou-cents vint donants dels Països Catalans i també de l’estat francès, l’estat espanyol, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, Portugal, els Estats Units, Irlanda i Bèlgica.
L’Alguer disposa d’un altre far cultural, una biblioteca incommensurablement més moderna, que precisament s’anomena Biblioteca del Mediterrani, i que consta de cinquanta mil volums, dels quals dos mil cinc-cents són en català. La biblioteca porta el nom de Guido Sari, escriptor i activista lingüístic en català alguerès. Aquest gran far hauria d’emanar llum sobre la biblioteca catalana, com també l’ajuntament i tots els organismes vius de la població. Al cap i a la fi, la personalitat de l’Alguer i tota la seva projecció i atracció internacional recau principalment en el patrimoni de la seva singularitat. Una llum pròpia en el calidoscopi de les lluminàries culturals del món.