El col·lectiu indonesi Ruangrupa ha decidit que la quinzena edició de la mostra seria comunitària, sostenible i solidària i que estaria basada en 11 comunitats i en 53 artistes. Un glossari multilingüe substitueix la terminologia tècnica i es podrà adquirir un “tiquet pagat” per a qui no es pugui permetre els 27 euros de l’entrada.
Kassel. Els Ruangrupa ens guiaran pels carrers de Kassel i ens acolliran en el marc d’una Documenta que promet ser una dolça Babel. El col·lectiu d’artistes del sud de Jakarta, units en una organització sense ànim de lucre que promou la recerca artística interdisciplinària en comunió amb les ciències polítiques i socials, els mitjans audiovisuals i la tecnologia, treballa des del 2000 per obrir reflexions crítiques i noves perspectives sobre les problemàtiques del viure a la Indonèsia urbana. Han decidit que el punt de partida d’aquesta quinzena edició serien els valors que engloba el terme indonesi lumbung (literalment, 'graner d’arròs'). Lumbung és un model artístic i econòmic que respon als principis de col·lectivitat, de compartir equitativament els recursos de la comunitat i de la sostenibilitat humana fins i tot abans que l’ambiental. L’enfocament és interdisciplinari, el desenvolupament és lent i orgànic, ja que segueix el ritme espontani de la vida social, i tots els protagonistes del procés creatiu comparteixen un univers de valors declarat: arrelament, sentit de l’humor, generositat, llibertat, transparència, autonomia i regeneració. Després de ser nomenats comissaris de l’edició 2022, el col·lectiu Ruangrupa s’ha ampliat fins a incloure quinze col·lectius provinents de diverses parts del món. Des de les Amèriques fins a terres australs tenim: Instituto de Artivismo Hannah Arendt (Cuba), Más Arte Más Acción (Colòmbia), Fondation Festival sur le Niger (Mali), Project Art Works (UK), INLAND (Madrid), Trampoline House (Copenhaguen), ZK/U -Center for Art and Urbanistics (Berlín), OFF-Biennále Budapest, The Question of Funding (Palestina), Wajukuu Art Project (Kènia), Britto Arts Trust (Bangladesh), Gudskul (Jakarta), Jatiwangi art Factory (Indonèsia), FAFSWAG (Aotearoa, el nom maori per a referir-se a Nova Zelanda). Es convida cada grup a explicar la seva aproximació i a aportar les pròpies llavors al graner. La tasca dels artistes convidats al certamen també s’organitza per grups de comunitats, els “majelis”, que han esdevingut llocs d’intercanvi i desenvolupament de pensament ben abans de la inauguració de l’esdeveniment. Onze comunitats per un total de 53 noms d’artistes individuals i col·lectius (entre els qui han exposat més sovint en institucions europees hi ha Jimmie Durham i Dan Perjovschi), tots acompanyats pel fus horari de referència i no pas de la ciutat on es duen a terme les activitats. La tan esperada llista de participants va ser anunciada l’octubre passat a “Asphalt”, diari que es ven als quioscos alemanys, els ingressos del qual es destinen a ajudar persones sense sostre. Una acció paradigmàtica en els seus intents de solidaritat territorial, repetida també amb la iniciativa del “tiquet pagat”: per primera vegada els visitants podran comprar una entrada addicional i posar-la a disposició de qui no s’ho pugui permetre (27 euros és el preu de l’entrada general sense descomptes, n. de l'e.).
Anem, però, cap a les seus on podrem descobrir les obres dels "majelis": a part dels punts emblemàtics del centre de la ciutat (Fridericianum, documenta Halle, el Museu d’Història Natural Ottoneum, el Museu dels Germans Grimm, el Museu de la Cultura Sepulcral), ens dirigim, com no ho havíem fet mai, cap a l’àrea industrial est de Bettenhausen, als colossals espais industrials de la societat Hübner i a la piscina Hallenbad Ost, d’estil Bauhaus. Lumbung i majelis no seran les úniques paraules que aprendrem en aquesta documenta. Els comissaris han redactat un glossari multilingüe que substitueix la terminologia tècnica de les mostres amb paraules procedents d’altres contextos vitals, no només geogràfics. Així, doncs, el quarter general és el ruruhaus, neologisme nascut de la fusió entre la paraula indonèsia “espai” i l’alemanya “casa”; el programa públic és Meydan (turc i àrab); trobar-se és nongkrong (indonesi) i Sobat, l’amic amb qui compartir l’experiència, és el mediador cultural. La llengua plasma el pensament: els Ruangrupa ens ho recorden a cada passa. Tan sols resta descobrir com Kassel, del 18 de juny fins al 25 de setembre, aconseguirà fer cabre un planisferi sencer dins una ciutat del centre d'Alemanya.
CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale
dell’Arte