El mercat immobiliari a Balears viu un boom comparable al d’abans de la crisi econòmica?
—Si parlem estrictament de mercat immobiliari, la resposta no pot ser més que afirmativa. S’ha de tenir molt present, però, que només parlem d’immobles, no de construcció. Cal saber que la construcció no té, actualment, la importància que tenia abans de 2008. En canvi, la compravenda i el lloguer d’habitatges han dinamitzat moltíssim, sobretot per les inversions estrangeres, el mercat immobiliari a totes les Illes i en particular a Palma, el litoral de Mallorca i Eivissa. La forta demanda, per una raó essencial com és l’oferta i la demanda, ha provocat l’escalada de preus que coneixem. Ara bé, existeix una diferència amb el boom que vàrem viure abans de 2008: aleshores l’increment de preus era generalitzat, augmentaven pertot, mentre que ara els majors increments estan més focalitzats al centre de Palma, Eivissa, les zones litorals i altres zones concretes. No estem parlant d’un boom com el de fa quinze anys, quan els preus creixien molt pertot.
—El lloguer turístic de pisos és una raó important per explicar l’increment de preus en el mercat immobiliari?
—És un factor que ha ajudat el creixement dels preus, no es pot dubtar, però no és l’únic ni per ventura el més important. L’element fonamental és que la demanda és molt més forta que l’oferta i, en conseqüència, els preus han apujat molt els últims anys. I es tracta d’un augment que afecta no només la compravenda, sinó també el lloguer.
—Com s’explica tanta demanda estrangera per adquirir cases i pisos a les Illes Balears?
—Dos factor ho expliquen. En primer lloc, perquè a causa de la crisi econòmica els preus es varen contreure i, per tant, l’adquisició d’habitatges a les Illes va ser una inversió atractiva per a qui volgués invertir a Balears, perquè els inversors tenien esperances que —com, en efecte, ha passat— l’habitatge que compressin es vera fortament revaloritzat en els següents anys. I en segon lloc, hi ha una demanda important d’adquisició d’habitatges a Balears per part de persones, sobretot europees, que volen tenir residència aquí per gaudir del bon clima, perquè les condicions de vida aquí són bones i perquè, alhora, les Illes tenen una bona connectivitat amb Europa. Tot plegat, converteix en molt atractiva la possibilitat de tenir un habitatge a l’arxipèlag, sobretot a Palma i a Eivissa, que és on en busquen la majoria dels estrangers.
—D’on són els estrangers que compren?
—El mercat britànic, que ha estat força important, ara està en recessió per les incerteses que pateix. Els britànics ja no compren amb la intensitat que compraven. En aquests moments, els qui més inverteixen en el mercat immobiliari a les Illes són els escandinaus i els alemanys, a més dels italians.
—Les inversions xineses són importants, a les Illes?
—No tenen el volum de les altres citades i, sobretot, són un tipus d’inversions diferents de les europees. Els europeus cerquen tenir una casa a les Illes com a residència permanent o, més aviat, de temporada, gràcies a la bona connectivitat i la distància relativament escassa que hi ha entre Balears i el seu lloc de residència habitual. Per raons òbvies, els xinesos no poden pensar així, perquè la distància fins al seu país és enorme. Ells entenen la inversió immobiliària a Balears, sobretot, com l’adquisició de la residència per llogar a altres xinesos que fan feina aquí o bé per a empreses de xinesos.
—Les Balears són illes petites, tenen un alt grau de protecció territorial, estan sotmeses a un increment demogràfic important i a una intensa demanda d’adquisició d’habitatges. Això fa que el creixement dels preus sigui inexorable?
—En general, els preus de totes les coses tendeixen a apujar sempre. El que ha passat aquests últims anys amb els preus immobiliaris és que els preus s’han incrementat moltíssim i, per tant, s’han creat rendiments extraordinaris que han atret més inversió i això ha fet apujar encara més els preus... Aquest fenomen ha convertit la inversió immobiliària a Balears en molt atractiva. I ha donat, com dic, alts rendiments. Pensem que una revalorització —diguem-ne lògica— del mercat pot estar entre els 2 i 3 punts percentuals, mentre que aquests últims anys, a les Illes, els preus han estat bastant per damunt d’això. Podem dir que els beneficis han estat tan importants que han convertir la inversió en la més atractiva possible. Per tant, és lògic que les inversions estrangeres vagin destinades al sector immobiliari i no siguin inversions productives.
—Això és bo o és dolent per a l’economia balear?
—Qualsevol inversió d’aquesta mena, si no es perllonga en el temps, és bona. El problema apareix quan es perllonga anys i anys. Quan la inversió predominant segueix essent durant molt de temps la immobiliària, no s’està creant riquesa de veritat. Per tant, el que era bo durant uns pocs anys es converteix en dolent a la llarga per al conjunt de l’economia.
—Limitar els preus de lloguer és una bona solució?
—Quan es parla d’intervenir en el mercat se sol parlar de limitar preus o les quantitats de construcció (d’habitatges), però jo soc partidari que si es vol intervenir, que s’augmenti l’oferta d’habitatges, que és molt baixa a hores d’ara, o bé gravant més la compravenda i el lloguer de manera que els impostos que es recaptin reverteixin en el bé social.
—Els preus toquen sostre o encara no?
—Els de compravenda estan disminuint la progressió de creixement. Ara ja no és tan fàcil trobar un habitatge relativament barat. D’oportunitats, ja n’hi ha poques. Però no passa el mateix amb el lloguer. Els preus dels lloguers encara tenen recorregut a l’alça perquè la demanda segueix creixent.
—Quan es parla d’aquest tema, sempre diuen que l’administració pública a Balears ha construït molt poc habitatge social, i encara ara ho repeteixen, cosa que és difícil d’entendre.
—Jo tampoc ho entenc. L’habitatge social és una necessitat evident i existeix el sòl necessari per construir-lo, però... És cosa dels polítics, no sé per què no fan aquestes promocions, que per ventura hi deu haver una raó, però la desconec.