A l’antiga ciutat fenícia, la immensa sorpresa el 2018 de l’hipogeu descobert per la missió franco-libanesa
El lloc va ser ocupat ja al Neolític (ca. 7000 aC), mentre que a l’Edat del Bronze (3200-1200 aC) es va convertir en una florent ciutat comercial, gràcies a les seves relacions amb l’Egipte dels faraons, que li subministraven fusta de cedre. També va tenir un paper essencial en la història de l’escriptura alfabètica. “Renan va assenyalar el lloc exacte de l’antiga Biblos, al promontori que dona al mar: només sis hectàrees de terra, però on es troben totes les civilitzacions de la Mediterrània oriental, des del 6900 aC fins a nosaltres. Biblos (llibre, en grec) és com un llibre a l’aire lliure, fet de pedra, que ens permet llegir la història d’aquestes antigues civilitzacions”, observa Julien Chanteau, arqueòleg del Departament d’Antiguitats Orientals del Louvre. Una segona missió a l’acròpolis, dirigida per Pierre Montet, va començar el 1921. L’any següent, l’esfondrament accidental d’un penya-segat va revelar l’excepcional descobriment de la necròpolis reial de l’Edat de Bronze, amb els hipogeus de tres sobirans, rica en objectes preciosos, joies i gerros importats d’Egipte, i armes, que ara s’exposen al Museu Nacional de Beirut. “Des del 1921 fins al 1975, el jaciment va ser excavat sistemàticament. Estàvem convençuts que no hi havia res més a descobrir, així, doncs, ens vam concentrar en millorar el jaciment i en realitzar prospeccions puntuals, explica Tania Zaven, directora del jaciment arqueològic de Biblos. Les excavacions preliminars, al centre històric i a la ciutat moderna, van permetre descobrir la necròpolis romana-bizantina. Després, el 2018, es va iniciar una petita operació de neteja i sondeig a la Porta Sud, que data de l’Edat de Bronze. Va ser llavors, cent anys després del descobriment de la necròpolis reial, quan vam descobrir l’hipogeu. Va ser una sorpresa immensa”. Els arqueòlegs van desenterrar una sèrie de tombes de l’Edat de Bronze, probablement destinades a les elits de la ciutat. Tombes amb diverses càmeres funeràries, connectades per passadissos i escales, i apilades les unes sobre les altres. Les restes de desenes d’individus van ser dipositades en caixes de fusta o en osseres. “Les tombes estaven intactes, continua Zaven. La roca, de gres, era molt friable. Abans d’entrar-hi, vam haver d’assegurar les parets i els sostres. Per tenir el privilegi de ser enterrats a la ciutat sagrada, com els reis, els antics estaven disposats a tot”. A l’interior, gerros, bols i gerres d’elaboració més fina; d’altres, d’ús quotidià. Alguns portaven gravats els signes de l’escriptura sil·làbica de Biblos, que va aparèixer a l’Edat del Bronze Mitjà i que encara no ha estat desxifrada. També es van trobar un mirall, puntes de llança, amulets en forma d’escarabat importats d’Egipte, denes d’ametista i coral. “L’estudi d’aquestes tombes intactes ens ensenyarà molt sobre la vida dels antics, continua Chanteau. Ara que en tenim les restes, també podem estudiar-les des de la perspectiva de la biologia, dels llaços de parentiu, de la dieta, les patologies... Què hi havia dins els gerros i les tenalles de terrissa? L’accés a la vida material també ens informa dels ritus funeraris. Eren tombes familiars”. Després de París, les restes exposades al Louvre i més de 300 de la DGA libanesa arribaran al Rijksmuseum van Oudheden (Museu Nacional d’Antiguitats) de Leiden per a una gran exposició sobre la història de Biblos (del 14 d’octubre fins al 12 de març de 2023). Ja el 2023, els objectes podrien exposar-se al recinte libanès, on,
`CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale
dell’Arte