JR, després d’establir-se com a artista de carrer, arriba al museu, però no perd el costum d’abolir barreres de tota mena: la seva excavadora és el trompe-l’œil, la seva tècnica és el “macrocollage”
Del Brooklyn Museum de Nova York, on va ser concebuda originalment, a Munic, arriba a Alemanya l’exposició monogràfica més gran mai dedicada, en aquestes latituds, a l’artista, fotògraf i creador de collage francès JR: “JR: Chronicles”, del 26 d’agost al 15 de gener de 2023. L’art de carrer, del qual JR n’és un dels intèrprets més coneguts, traspassa els murs del museu i arriba al cor del sancta sanctorum de l’art, que en aquest cas és la Kunsthalle München, un espai expositiu multimèdia a la més italiana de les ciutats alemanyes. És una transició a l’edat adulta per a JR, a la maduresa? Per què l’home que afirmava amb orgull “tinc la galeria més gran del món: les muralles de la ciutat” ha decidit exposar al lloc implícitament més convencional per a la conservació i comunicació de les obres d’art? La idea inicial del jove artista del “paste-up” (el paste-up, o l’art dels cartells, és una tècnica mitjançant la qual un artista de carrer crea una pintura en paper que després enganxa a les parets utilitzant diversos tipus de cola - n. de l’e.) era acostar el món de l’art als qui no solen visitar els museus, o que no s’ho poden permetre, i, alhora, retratar persones, la dignitat i els drets de les quals són ignorats o trepitjats en la indiferència general: un cop de puny als budells, l’univers paral·lel d’una contracultura que sempre ha decidit mantenir les distàncies amb el cànon. JR es va fer famós amb els seus foto pòsters de mida monumental aplicats a les façanes dels edificis; els seus descomunals “pastings” dominen els complexos urbans avançats, els murs de les presons, l’exterior dels trens, els vaixells, els contenidors i els murs fronterers. És un art que no cerca respostes ni aplaudiments, sinó que vol plantejar preguntes, animar el màxim nombre possible de persones a entaular nous diàlegs per buscar junts solucions als problemes que es plantegen. Avui, amb l’ajuda de fotografies, vídeos, maquetes i cartells a gran escala, aquesta idea inicial es transforma en una fascinant exposició multimèdia que permet als que no han pogut admirar les seves obres a tot el món, de veure’n una important selecció exposada en un únic lloc, i que les mateixes obres perdurin en el temps quan es retirin dels seus llocs originals o es desgastin per altres factors humans o naturals. Una mena de promoció acadèmica per als qui s’havien mantingut deliberadament allunyats d’aquest món, o potser un compromís: a Munic, JR presenta un trompe-l’œil sense precedents, creat ad hoc amb la intenció de trencar els murs de la Kunsthalle cap a l’exterior, per obrir la vista al veritable camp d’activitat: l’espai urbà.
Amb el suport de l’RMO, s’està restaurant una casa del segle XIX per convertir-la en un espai expositiu que acollirà tallers i exposicions d’art contemporani.
`CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale
dell’Arte