La Fundació Antoni Tàpies ens té acostumats a oferir exposicions d’artistes de renom internacional, però que, en moltes ocasions, no són gaire coneguts al nostre país, i la mostra que s’està duent a terme de l’artista polonesa Goshka Macuga n’és un bon exemple, ja que només s’havia exhibit el seu treball al Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó (MUSAC) —encara que també hi havia una obra seva a La Tabakalera de Sant Sebastià, amb motiu de l’exposició de l’artista suïssa Emma Kuntz l’any passat. Ara, les mateixes instal·lacions les trobem a la Fundació Tàpies sotael títol En moviment (Fluxus) sent la comissària l’assessora del museu lleonès Neus Miró.
Goshka Macuga. En moviment
Comissària: Neus Miró
Fundació Antoni Tàpies
Fins al 25 de setembre 2022
Goshka Macuga. Quan la història, la política i l’art formen un únic discurs
Goshka Macuga (Varsòvia, 1967) es va formar al Central St. Martins College of Art and Design i Goldsmiths de la Universitat de Londres. Des del 1989, any en què cau el Mur de Berlín i en conseqüència es produeix un gran canvi en el bloc de l’Est europeu, viu i treballa a la capital anglesa. Se la considera una artista pluridisciplinària, ja que es mou en diferents camps creatius: fotografia, instal·lació, escultura i vídeo. També ha creat tapissos, teixits Jacquard i robòtica, a més d’exercir com a comissària. Ha realitzat exposicions en un gran nombre de museus, fundacions i centres d’art europeus i nord-americans. L’any 2012 va participar a la dOCUMENTA 13 de Kassel i va ser nominada al prestigiós Premi Turner del 2008. Fa tres anys va rebre un encàrrec a gran escala per al MOMA de Nova York titulat Exhibition M.
Les seves obres parteixen dels encàrrecs o projectes rebuts de les institucions on han de ser instal·lades, el què representa molts mesos d’investigació, sobretot en l'àmbit històric, ja que el lloc on aniran destinades és essencial a l’hora de crear-les. Per exemple, el 2009 va fer una exposició a la londinenca Whitechapel Gallery, on va mostrar una versió d’un tapís de 1955 que feia referència al mural Guernica pintat per Picasso el 1937. Aquest tapís es trobava a la seu de les Nacions Unides i va ser cedit temporalment per a aquesta exposició, aprofitant que hi havia unes obres de rehabilitació de l’espai. També es mostraven una escultura cubista de bronze del que havia sigut secretari d’estat dels Estats Units, Colin Powell, una taula de conferències, una catifa feta a mà provinent de l’Orient Mitjà i una pel·lícula documental, on es mostrava la controvèrsia existent als anys trenta provocada per l’obra de Picasso. La instal·lació va estar un any exposada.
Més tard, el 2011, va produir un treball per al Walker Art Center, que feia referència al centre mateix, investigant el seu context polític i cultural. Va dissenyar tapissos plens de fotografies realitzats als boscos de Minnesota. L’any següent va presentar a la dOCUMENTA 13 dos tapissos fotorealistesde grans dimensions, un es va exhibir a Kassel i l’altre a Kabul. Al primer, s’hi mostraven grups de gent afganesa i occidental davant del palau Darul Amara, situat als afores de la capital afganesa, i l’altre, el que es mostrava a Kabul, era tot el contrari. S’hi veia unamultitud de manifestants i gent del món de l’art fora de l’edifici de l’Orangerie de Kassel, i s’havia creat a partir d’un collage amb Photoshop.
En conjunt, el treball de Macuga consisteix a crear grans instal·lacions on es combinen les produccions pròpies amb materials d’arxiu. Es tracta de relacionar diversos aspectes de la relació humana, com són el poder, l’art i els fets importants que s’han produït a través de la història, o el que és el mateix: “Macuga proposa lectures associatives poc convencionals dels esdeveniments socials i polítics.”
En moviment (Fluxus)
L’exposició consta de tres grans instal·lacions que ocupen diversos espais de la Fundació Tàpies. Aquests treballs els va fer durant el període 2009-2011. Es tracta de Plus ultra, The Nature of the Beast i Untitled (The Letter). La instal·lació Plus Ultra (Més enllà) es va presentar per primera vegada a la Biennal de Venècia. Consisteix en un gran tapís (2 x 24 metres) on es podenveure les columnes d’Hèrcules que servien per senyalitzar l’estret de Gibraltar. En aquella època representaven els límits del món antic. Al centre del tapís apareix la figura del rei Carles I d’Espanya (i V d’Alemanya), amb el símbol del dòlar damunt de la seva cara.
El títol de l’obra significa “el més enllà”, que prové de la política del monarca, ja que va ser l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Li pertanyien els territoris procedents del Regne d’Espanya, les noves terres descobertes d’Amèrica i una gran part d’Europa. De fet, com assenyala Neus Miró, “Carles V i la seva política territorial esdevenen el punt d’inflexió en la història colonial d’Europa. El seu regnat consolida i amplia les grans campanyes de colonització de terres llunyanes”.
Quant a la resta d’elements que apareixen en el tapís, hi ha els participants- presidents i primers ministres- de la conferència del G20 a Londres de 2009. A sota d’ells hi ha una pastera plena d'immigrants, així com el penyal de Gibraltar i les dues Torres Bessones de Nova York després de l’atac ocorregut el 2001.
Respecte de Nature of the Beast (La naturalesa de la bèstia) és la mateixa obra que es va exhibir a la Whitechapel Gallery de Londres. Es dona la coincidència que l’any 2003 amb motiu d’una conferència que Colin Powell va fer a la seu central de les Nacions Unides per justificar la guerra a l’Iraq, es va cobrir el tapís del Guernica, no fos cas que enterbolís les seves paraules. Com comenta la comissaria de l’exposició, “el poder del Guernica no es troba en l’aura de l’original, sinó en la potència de la imatge i el seu simbolisme”.
Enmig de la sala hi ha una gran taula rodona coberta per un vidre, on es mostren diversos documents que l’artista va localitzar a l’arxiu de la Whitechapel que esmentaven l’exposició que es va dur a terme a Londres del Guernica abans de finalitzar la Guerra Civil Espanyola, o sigui, el gener de 1939. La taula també compleix una altra funció, com és la de celebrar reunions o sessions de treball. El bust de Powell està situat a prop de la taula, com si estigués observant el que està succeint. L’artista el va fer en bronze i amb un estil pseudocubista, on s’aprecia la duresa i acritud que desprèn el seu rostre. A la mà porta una fotografiacom a “una presumpta prova per argumentar la necessitat de la guerra a l’Iraq”.
La primera vegada que es va exhibir la instal·lació Untitled (The Letter) (Sense títol (La carta), va ser al seu país, concretament a la Galeria Nacional d’Art Zacheta de Varsòvia, l’any 2011, i que també va ser la primera que va realitzar en una institució pública de Polònia des que va marxar a Londres el 1989. La temàtica de l’obra era sobre la censura al seu país després d’haver-ne marxat, però “que seguia a través de les notícies i pel que rebia d’amics i coneguts”.
De nou sorgeix un gran tapís (4 x 12 metres) que es basa en un happening que havia realitzat el director de teatre, escenògraf i teòric de l’art polonès Tadeusz Kantor el 1967, titulat List (Carta). El tema de la censura sempre ha estat una preocupació per a l’artista, i per això elegeix aquesta obra per denunciar-la. L’acció de Kantor consistia a portar una carta gegant feta en tela d’uns catorze metres de llarg que anava dirigida a la galeria Foksal. Laportaven quatre carters professionals. Una vegada entregada va ser destruïda pel públic assistent. Dins de la galeria el mateix Kantor explicava els motius de l’acció de protesta.
Macuga va fer una acció semblant, però en aquesta ocasió la carta anava dirigida a la Galeria Nacional d’Art Zacheta i la portaven set homes que no eren carters, només anaven disfressats com a tals. La carta no es va destruir sinó que es va exhibir a la galeria. En els segells de la carta hi havia el rostre del líder sindical Lech Walesa, que després seria president i Premi Nobel de la Pau.
Acompanyant les obres de Goshka Macuga hi ha també algunes peces d’Antoni Tàpies, establint-se un diàleg entre ambdós artistes que es poden contemplar en una de les parets de la sala gran, com per exemple les pintures sobre paper de diari tituladesPòrtic, Pàgina d’economia i M de vernís sobre diari, totes elles del mateix any, així com l’escultura Matalàs (1987), que representa un matalàs enrotllat que fa referències a l’exili, no tan sols de la Guerra Civil Espanyola, sinó de qualsevol altre conflicte.