Música sense fronteres per al nou curs 2022-2023

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La música clàssica torna als escenaris de Barcelona disposada a tancar tots els parèntesis que la pandèmia va obrir. El nou curs comptarà, com sempre, amb grans noms del panorama internacional, però també vindrà marcat per una clara aposta per les plataformes digitals.

Després d’un estiu marcat pel retorn ple a la normalitat, amb proliferació de concerts i festivals arreu del territori, el curs musical 2022-2023 arrenca en una línia molt semblant a la que ha estat la tònica dels darrers anys. Seguint la tendència establerta, les grans infraestructures musicals del país (Gran Teatre del Liceu, Palau de la Música Catalana i Auditori de Barcelona), aposten per presentar els seus continguts sota un leitmotivconceptual que expliqui i doni sentit als respectius recorreguts artístic. Una ambició en el marc de la qual s’ha normalitzat la presència d’artistes convidats, tant de l’àmbit musical com del món de la plàstica o la literatura, tot combinant els grans noms del panorama internacional amb els artistes joves i el talent local.

Per altra banda, i com a herència (positiva en aquest cas) de la pandèmia, que les va conferir especial impuls, les plataformes digitals es consoliden de ple. Totes les institucions aposten clarament per aquesta via per arribar a públics més amplis i diversificats. Ja no es tracta només de tornar a omplir les butaques de les sales de concert que la crisi sanitària va buidar. El repte, ara, és arribar a qualsevol lloc del món i potenciar la seva internacionalització.

‘Salt al Buit’ per al Liceu

La nova temporada del Gran Teatre del Liceu, la segona de celebració del seu 175è aniversari, es presenta liderada pel leitmotiv Salt al Buit. Un eslògan que el director artístic de la institució justifica a partir de la necessitat d’assolir riscos per “escriure el futur”. Uns riscos que passen perquè el teatre deixi de ser “prescriptor” i esdevingui “un connector d'experiències i un mediador cultural per a la societat”.

Gustavo Dudamel, al capdavant de l’Orquestra de l’Òpera de París, tornarà al Liceu el 20 de setembre amb la Novena de Mahler, un dia abans que el Don Pasquale, de Donizetti, obri oficialment el curs sota la batuta de Josep Pons.

Una escena de l’òpera ‘Il Trovatore’, de Verdi, amb posada en escena d’Àlex Ollé ©Ruth Walz.

Entre els moments més ambiciosos de la temporada figuren les estrenes absolutes d’una nova producció de Macbeth, de Verdi, signada per Jaume Plensa, amb Carlos Álvarez en el repartiment, i l’òpera Alexina B., de la jove compositora catalana Raquel García-Tomàs. En el terreny escènic destaquen també el controvertit muntatge de Rafael R. Villalobos de la Tosca, de Puccini, i la proposta de l’artista resident de la casa, Àlex Ollé, que trasllada a la I Guerra Mundial Il Trovatore, de Verdi.

El muntatge de Rafael R. Villalobos de l’òpera ‘Tosca’, de Puccini, serà un dels plats forts de la nova temporada del Liceu. © Karl Forster

Moment també estel·lar serà la presentació d’Il Trittico, de Puccini, amb una doble mirada femenina en les direccions musicals (Susanna Mälkki) i escènica (Lotte de Beer) i les veus de Lise Davidsen (Il Tabarro), Ermonela Jaho (Suor Angelica) i Daniela Barcellona (Gianni Schichi), a més del debut de Javier Camarena en el rol de DesGrieuxde la Manon de Massenet. I per descomptat, el retorn de Wagner, amb Parsifal i un gran repartiment. 

Però, sense dubte, la gran aposta de la temporada és el nou abonament digital del teatre, Liceu+ Live, una iniciativa innovadora que vol “democratitzar” i “revolucionar” la manera de veure l’òpera, no només portant-la a tot arreu sinó també oferint-la amb una innovadora mirada. La proposta posarà a l’abast dels seus abonats (60 € per temporada) cinc títols que es podran veure en dues modalitats. La primera, en rigorós directe, comptarà amb un presentador que introduirà l’obra i entrevistarà als seus protagonistes, i també hi haurà un xat en viu entre aficionats de tot el món. Uns dies més tard, el mateix títol es podrà veure en una versió editada, anomenada Prèmium, que oferirà experiències inèdites en el visionament en línia. Entre elles, la possibilitat de seguir la partitura mentre es desenvolupa l’obra o veure la representació des de diferents perspectives, inclosos el backstage o el fossar de l’orquestra. Il Trovatore, Il trittico, Tosca, Macbeth i Manon són els títols escollits per a aquesta primera edició del Liceu+ Live.

‘Mort o Retorn’ a L’Auditori

Sota el títol Mort o Retorn, l’Auditori de Barcelona tancarà aquest curs un relat artístic que va començar el curs 2020-21 amb la Creació i continuà amb Amor-Odi la temporada 2021-2022. Ara, aquest darrer tram del viatge vol situar a l’espectador en l’inevitable final, tot explorant obres concebudes a les darreres etapes de la vida dels seus autors, com els Kindertotenlieder, de Mahler; el Quartet per a la fi del temps, de Messiaen o El cant del destí, de Brahms.

El tret de sortida el donarà, el 14 de setembre, la segona edició de la Biennal de Quartets de Barcelona, comisariada pel Quartet Casals i que enguany se centra en L’Art de la Fuga, de Bach. El 30 de setembre, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) protagonitzarà el seu concert inaugural sota la batuta del que serà el seu nou titular les properes quatre temporades, Ludovic Morlot, a qui s’afegirà la jove batuta polonesa Marta Gardolińska com a principal directora convidada. La llista d’artistes convidats del curs es completa amb els compositors Sofia Gubaidulina i Hans Abrahamsen i el violoncel·lista alemany Nicolas Altstaedt.

El violoncel·lista Nicolas Altstaedt, artista invitado de la temporada de l’Auditori. © Marco Borggreve

Teodor Currentzis, Trevor Pinnock, Jörg Widmann, Vasily Petrenko, Yuja Wang, Maria Joao Pires, Yo-Yo Ma, Pinchas Zukerman i Jordi Savall són altres de les figures internacionals que visitaran el complex musical del carrer Lepant, que en el marc dels seus diferents cicles oferirà 23 estrenes mundials i es recuperaran alguns dels projectes ajornats per la pandèmia; entre ells l’estrena de l’òpera Prisoner of the state, de David Lang, basada en el Fidelio, de Beethoven. Hi haurà també 40 projectes vinculats al patrimoni musical català i es commemoraran el centenari de la mort del musicòleg, pedagog i compositor Felip Pedrell; el 150 aniversari del naixement de Joan Lamote de Grignon i el centenari de Manuel Oltra. 

Teodor Currentzis aixecarà la batuta a l’Auditori i al Palau de la Música Catalana aquest curs. © Bjoern Wol

Pel que respecta al seu projecte digital, la plataforma de l’Auditori passarà a anomenar-se L’Auditori Play i permetrà accedir tant a streamings de concerts com a continguts que giraran al voltant de les produccions de la casa. També serà el portal des del qual s’articularà el nou segell discogràfic de la institució, L’Auditori Label. Al llarg del curs es faran, aproximadament, es retransmetran 35 concerts i es faran tres enregistraments de l’OBC dirigida per Ludovic Morlot. 

Un Palau més “connectat” que mai

La “connexió” és el lema que el Palau de la Música Catalana ha escollit per a la seva temporada 2022-23: la que estableixen (o no) les persones amb la tecnologia, amb la música i amb el seu propi edifici modernista, el constructor del qual, l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, serà objecte d’homenatge en el centenari de la seva mort.

La institució, que enceta curs amb un nou responsable al capdavant, Joaquim Uriach, successor de Mariona Carulla en la presidència de la Fundació que la gestiona, ofereix una proposta artística que, combina, com sempre, grans noms del panorama internacional, artistes i creadors emergents i una centralitat evident del món coral.

La violinista i compositora nord-americana Caroline Shaw i el català Ferran Cruixent són els compositors convidats de la temporada, que també comptarà amb la participació d’artistes d’altres àmbits, com la creadora digital Anna Carreras, l’escultor Naxo Farreras, l’artista multidisciplinària Mónica Rikić i el poeta Eduard Escoffet. 

Ferran Cruixent, compositor convidat de la temporada del Palau de la Música Catalana. © Quim Roser

El cicle Palau 100 serà, com sempre, el que oferirà les propostes més destacades de la temporada, tot començant per la visita de la Filharmònica de Berlín, dirigida pel seu titular Kirill Petrenko. Tornen també Sir John Eliot Gardiner; la Mahler Chamber Orchestra amb la pianista Mitsuko Uchida; Philippe Herreweghe i l’enfant terrible de la direcció orquestral, Teodor Currentzis, que actuarà al Palau set setmanes després de fer-ho a l’Auditori, però en aquest cas al capdavant de la seva pròpia formació, musicAeterna.

La música vocal continuarà tenint especial protagonisme, amb propostes operístiques (Ariodante, de Händel; Il ritorno d’Ulisse in patria, de Monteverdi, i Il tamerlano¸ de Vivaldi) i figures solistes com a Juan Diego Flórez o Joyce DiDonato. Els cors de la casa, per la seva banda, també estrenen nou responsable, Pablo Larraz, que assumeix aquest curs la direcció de l’Orfeó Català, el Cor Jove i la direcció artística de l’Escola Coral.

Finalment, la plataforma virtual de la casa, Palau Digital,continua sumant continguts i en aquest inici de curs estan previstos que s’incorporin a la seva oferta gratuïta de concerts, conferències i material divulgatiu, dues noves produccions: el concert que dirigí Alondra de la Parra al capdavant de la Die Deutsche Kammerphilharmonie Bremen, i l’òpera Mariana en sombras, del compositor Alberto García Demestres.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.