El 18 d’agost de 2018 té lloc el casament de Karin Kneissl al sud del land d’Estíria, a Àustria. Es tracta, de fet, d’un acte privat, però un vídeo de l’esdeveniment donarà la volta al món. Els convidats al casament són en una terrassa. Estan col·locats en semicercle. De fons se sent un piano i un home que canta. Al mig Karin Kneissl, vestida amb un dirndl de màniga curta, balla amb el president rus, Vladímir Putin, que vesteix americana blau fosc i corbata color vi. Putin li ha posat el braç a la cintura. Quan s’acaba la cançó i s’apaguen les notes del piano, Kneissl agraeix el ball a Putin fent-li una reverència.
Aquest gest —la suposada humiliació de la ministra d’Afers Exteriors austríaca davant l’autòcrata rus— ha marcat la legislatura de Kneissl des del començament. En preguntar-li per aquell gest, la ministra encara no entén que per allò se li demanés la dimissió. Som a mitjan desembre, la ministra s’està a la suite de l’hotel Grand Hyatt de Masqat, a Oman, i diu: “Jo, com l’Edith Piaf. Espero poder dir sempre a la vida: ‘Je ne regrette rien’”. Es podria “considerar un error una decisió sobre política exterior en què m’hagués equivocat molt. Però no considero que el casament fos una decisió de política exterior”.
Com va anar a parar Putin al casament? Segons ha explicat Kneissl, va conèixer Putin dos mesos abans de la boda, en una visita a Viena; abans no el coneixia. En aquell moment estava repartint les invitacions, acabades d’imprimir, i també en va donar una al president. Els treballadors del seu equip expliquen que no van assabentar-se de la confirmació del president rus fins pocs dies abans del casament, i van aconsellar a la ministra que cancel·lés la invitació. Pel que sembla, Kneissl els va dir: “Jo el vaig convidar, i ara no puc fer-me enrere, això no es fa”.
Karin Kneissl, de 54 anys, no pertany a cap partit; va ser proposada pel partit populista de dreta FPÖ (Partit per la Llibertat d’Àustria) en les negociacions per formar coalició amb els conservadors de l’ÖVP (Partit Popular austríac). El 2016 l’FPÖ ja havia firmat un acord de cooperació amb el partit del Kremlin, Rússia Unida. L’FPÖ exigeix l’acabament de les sancions econòmiques contra Rússia. Per què, doncs, no hauria de ballar amb Putin?
Però les coses no són tan senzilles. Kneissl es distancia cada vegada més de l’FPÖ: “Vaig ser designada com a candidata independent i faig una política exterior molt independent”. I és veritat, no es correspon amb el perfil clàssic d’una política de l’FPÖ. A Kneissl li encanta el Pròxim Orient, parla àrab amb fluïdesa i l’estiu de 2015, durant la gran arribada de refugiats, va col·laborar com a traductora. Però al mateix temps, com que també és la responsable d’Integració, durant el seu mandat s’ha endurit tant la legislació social per als estrangers que viuen a Àustria que el país ha rebut crítiques de l’ONU.
Per entendre les contradiccions de Karin Kneissl cal començar pel Pròxim Orient. Kneissl va viure de petita a Jordània, on el seu pare treballava de pilot. Després va estudiar Dret i Estudis d’Àrab i va treballar durant vuit anys com a diplomàtica de carrera, fins que el 1998 va deixar la feina i es va traslladar a una granja a la Baixa Àustria. Durant vint anys va treballar com a experta en el Pròxim Orient fent conferències, articles i entrevistes.
Quan durant la Primavera Àrab, el 2011, molts celebraven aquell nou moviment a favor de la democràcia, Kneissl va advertir que era sobretot un moviment d’homes joves amb massa testosterona. L’estiu de 2015 va llançar un nou avís, aquest cop per la immigració descontrolada. Allò va cridar l’atenció del cap de l’FPÖ, Heinz-Christian Strache.
Des de 2016 imparteix seminaris per a aquest partit, fundat per antics nazis. I conferències sobre “La nova invasió migratòria: rerefons regionals i conseqüències per a Europa” i sobre el Pròxim Orient. Sembla que no va tenir cap problema a l’hora de comprometre’s amb l’FPÖ. I el partit, que després de les eleccions va aconseguir sis ministeris i va tenir feina a presentar candidats, va veure en Kneissl la persona ideal per al Ministeri d’Afers Exteriors: independent, més aviat proeuropea i dona. Era poc probable que el president, Alexander Van der Bellen, la vetés, cosa que tenia potestat per fer segons la constitució.
Kneissl es va sorprendre quan el ministre de Desenvolupament d’Alemanya, Gerd Müller, de la CSU, la va rebre a finals de l’any passat al seu despatx de Berlín i, com va explicar Kneissl més tard, la va tractar realment com si fos membre de l’FPÖ. Ella en parla com si fos una broma de mal gust. “Així, ara ja podeu posar tranquil·lament a Google: Karin Kneissl, membre de l’FPÖ”.
Abans havia parlat amb el ministre sobre una de les seves principals preocupacions, els ajuts per a la població de Síria i el Iemen. Alemanya és un país que hi aporta molts diners. I Kneissl voldria que Àustria també es comprometés més en aquest assumpte.
Els ajuts per als refugiats de l’estiu de 2015 i per a la reconstrucció de Síria són una cara de Kneissl. L’altra és l’escepticisme envers els musulmans i l’apel·lació a aplicar lleis més dures contra els estrangers. Com es conjumina una cosa amb l’altra?
Potser la concepció del món que té Kneissl prové precisament del temps que va viure al Pròxim Orient. Quan vivia a Jordània i al Líban, en aquests països hi havia conflictes que eren atiats també des de l’exterior. A començament dels anys 70 les forces de seguretat de Jordània combatien contra la guerrilla palestina, que era un Estat dins l’Estat; i contra els sirians, que donaven suport als palestins. Kneissl coneix les tensions religioses perquè les ha vist de prop. Va fer-se gran veient contradiccions, i sembla que avui dia encara no li fan nosa.
Certament, es distancia dels eslògans racistes de l’FPÖ, tot i ser ministra gràcies a aquesta formació. Kneissl defensa la filosofia de la Il·lustració, creu en la igualtat d’homes i dones, és una clàssica burgesa culta, que pot citar Bertolt Brecht. Compta amb orgull quantes dones han estat ascendides al Ministeri amb ella al càrrec: com a mínim tres. Kneissl valora un ordre mundial basat en acords i normes. Quan sorprenentment Àustria no va voler acceptar l’acord migratori de l’ONU després d’anys de negociacions, va estar a punt de dimitir, segons es diu al Ministeri. La deserció de Viena va provocar que altres governs conservadors de dretes li seguissin els passos: Hongria, la República Txeca i Eslovàquia van rebutjar el pacte, mentre que Àustria es va abstenir.
Kneissl es va mantenir al càrrec. Pel que sembla, està convençuda que així va poder evitar pitjors danys per a Àustria. “Vaig fer tots els possibles perquè ens abstinguéssim”, diu Kneissl. Una solució intermèdia, ja que Strache volia un no.
Ara, segons el canceller Sebastian Kurz, pertany al “govern més proisraelià” de la història d’Àustria. Viena intenta reconciliar-se amb Israel, ja que el país encara es nega a rebre ministres provinents de l’FPÖ. Al Ministeri d’Exteriors ara diuen que volen prometre al primer ministre, Benjamin Netanyahu, que a l’ONU i a la UE votaran contra les declaracions crítiques amb Israel. Kneissl comparteix aquest rumb.
Des del Ministeri ha transcendit que la ministra vol fer, tant sí com no, un viatge privat d’un cap de setmana a Damasc. Fins ara, però, l’han pogut dissuadir. Si es produís, semblaria que un membre de la UE trenca el boicot contra Baixar al-Assad.
Com és que ella sola no ho veu? Potser perquè, com afirma Kneissl, ella no és política. I, suposadament, tampoc no té previst arribar a ser-ho. Igual que tampoc no se sent compromesa amb cap partit. Kneissl fa el que vol: balla amb Putin, escriu articles i fa conferències que només representen la seva opinió i no la del govern. Assisteix a reunions de l’OPEC encara que no sigui responsabilitat seva. A diferència del que sol ser habitual, va mantenir en el càrrec molts diplomàtics de carrera en lloc de recol·locar-los basant-se en simpaties polítiques. Amb alguns es tracten de tu. Kneissl pot ser encantadora, divertida i propera com un col·lega, de vegades fins i tot massa.
En un viatge a Kuwait, quan la ministra va arribar a l’hotel cap a les deu de la nit amb cinc homes de la seva delegació, va dir cridant pel passadís, davant la seva habitació: “Qui s’apunta a baixar a la piscina?”.
Alguns dels homes van quedar una mica tallats, i es van excusar: tenien feina per acabar, havien de respondre correus.
Cap a dos quarts d’onze la ministra baixa a la piscina climatitzada amb un banyador blau clar i les sabatilles blanques de l’hotel. Durant uns vint minuts fa piscines amunt i avall. Al seu costat neda el director del departament del Pròxim Orient. Tots dos conversen sobre tres austríacs que sorprenentment van morir ofegats en un altre país àrab. Això, de fet, no és un tema de conversa per a una ministra d’Exteriors. Però Kneissl escriurà correus fins a les tres de la matinada sobre aquest i altres assumptes consulars, com informarà a l’hora d’esmorzar.
Al matí la rebrà el príncep hereu i, després, cinc hores de converses en diversos ministeris. Al vespre vola cap a Oman per parlar amb el ministre d’Afers Exteriors. Més endavant explicarà que amb ell també va debatre sobre les crueltats en el transport d’animals a la capital, Masqat, cosa que per a ella és una preocupació vital. Els funcionaris del seu equip no havien previst tractar aquella qüestió, però Kneissl diu: “Jo sempre em desvio del guió, cap problema”.