No totes les exposicions interessants tenen lloc en els grans museus ni en les galeries més (re)conegudes, ni tampoc a les capitals més pretesament cosmopolites. A Catalunya tenim una colla de centres i espais d’art que es troben fora dels circuits de les ciutats i que ens obliguen a desplaçar-nos per poder-los visitar, descobrir i gaudir-ne.
“Les dones i els dies” (Mar Arza, Marta Darder, Èlia Llach i Monsita Rierola)
“Aniversari” de Gabriel Ferrater
Centre Cultural La Pahissa del Marquet -Arts-Lletres-Natura
Vall d’Horta, Sant Llorenç Savall
Fins el 23 d’octubre de 2022
Escolteu el podcast sobre aquest article:
Abel Figueres: «Centralitzar la cultura en uns quants llocs concrets és una idea molt restrictiva»
La Pahissa del Marquet, situada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, és un d’aquests indrets que s’han de conèixer i s’han de visitar, un lloc per gaudir del maridatge entre les arts, les lletres i la natura. És una experiència inoblidable anar un dissabte o un diumenge al Parc Natural, enfilar les estretes carreteres des de Sant Llorenç Savall, pujar per la Vall d’Horta fins a arribar a una imponent construcció de color vermellós amb l’aspecte de masia i/o de casa-castell senyorial. Es tracta del Marquet de les Roques, un edifici rogenc com la mateixa terra d’aquesta vall, fet amb pedra aglomerada i maó vist, que fou residència d’estiueig del poeta Joan Oliver i on tingueren lloc molt diverses tertúlies literàries com les de La Colla de Sabadell. I és molt gratificant veure i fruir de les exposicions i les activitats que tenen lloc a la Pahissa, un petit edifici molt més baix, del mateix color vermellós, situat al costat del gran casalot. L’alma mater i directora d’aquest espai de confluència entre les arts, les lletres i la natura és Ester Xargay, poeta, escriptora i activista cultural.
Actualment, a més dels tallers, els recitals i les altres activitats que periòdicament hi tenen lloc, s’hi poden veure dues exposicions temporals que s’inscriuen a les activitats de l’Any Ferrater.
A la Sala 1, amb el comissariat de la mateixa Ester Xargay, hi trobem les propostes de quatre artistes contemporànies que dialoguen amb l’obra de Gabriel Ferrater. És una mostra que porta per títol Les dones i els dies, com el llibre que aplega els poemes de Ferrater.
Mar Arza (Castelló, 1976) hi exposa el seu Desert cicatriu, de 2008, una peculiar marqueteria en la qual les paraules d’un text han estat tapades i ocultades. Només hi podem veure i “llegir” l’espai entre línies, on solament es fan visibles els signes de puntuació o els traços ascendents i descendents que sobresurten dels cossos centrals de les lletres. El seu treball fa pensar en el sentit de les paraules, en el significat dels silencis, en la importància dels espais, dels signes de puntuació. Ve a ser com una metàfora literal, gràfica i pictòrica, del concepte de llegir entre línies, del fet de cercar el possible abast i valor d’allò que s’oculta o no es diu, talment com a la poesia del silenci. I, a més, tal com diu l’autora, “si les entre línies es disposen de manera consecutiva, es forma un paisatge de cicatrius” on “s’entrellacen les entre línies com una sutura a la ferida del llenguatge”.
Marta Darder (Barcelona, 1963) ocupa un pany de paret amb una mena de muntatge expansiu, desbordant, heterodox i complex fet amb tota mena de mitjans: papers, lletres, textos, branques, escultures trencades, altaveu, fragments, fils, etc. Tot plegat, com diu ella, esdevé una “instal·lació in disciplinar amb escultura, inscripcions, poesia, joc i àudio”; una tècnica mixta de mides variables que s’adapta a aquest espai i a aquesta paret.
El títol també és complex i està format per diversos títols que fan referència al poeta, als objectes, als poemes, als noms, a les dones i als dies, des d’"I surts de tu”" fins a “Elena, Helena, Hélena”.
Durant aquest estiu a La Virreina Centre de la Imatge s’ha pogut veure l’exposició d’Èlia Llach Escrit en l’aigua, formada per més de 700 dibuixos que ocupen les parets de dues estances interiors. A partir de records i citacions de l’epitafi de la tomba de John Keats, «ací jau algú el nom del qual fou escrit en l’aigua», del pròleg d’Escribir en el agua. Cartas 1930-1992, de John Cage, i del poema d’Enric Casasses La manera més salvatge, Llach omplia de molt diversos traços una gran quantitat de fulls ipapers que ocupaven totes les parets de les dues sales, com si es tractés d'un altre viatge al voltant de la seva habitació.
Ara, a la Pahissa, Llach presenta Cartes a Gabriel Ferrater; cinc cartes manuscrites dirigides al poeta penjades a la paret, de manera senzilla i austera,a la manera de quadres o dibuixos. En aquesta ocasió, l’artista (que destaca habitualment pel dibuix com a principal mitjà d’expressió) utilitza l’escriptura per establir un diàleg amb el poeta; són textos directes i personals plens d’observacions, de reflexions, de preguntes. Una de les cartes comença així: “potser hauria de practicar alguns versos per entendre veritablement la poesia. Et va funcionar a tu entendre la pintura pintant alguns quadres?”
Montsita Rierola (Santa Eulàlia de Riuprimer, 1971) presenta un treball que consisteix en una peculiar transcripció del poema Dits de Gabriel Ferrater.
El color d’un poema és el títol d’aquesta obra feta amb petites peces d’argila engalbada i brunyida que, a partir d’un nou abecedari ideat per l’artista que adjudica un color a cada lletra, transforma el text escrit de Ferrater en una peça de paret visual i cromàtica. El nombre de “lletres” i de “paraules” són les mateixes que les del text original, també es mantenen la distribució dels versos, dels espais i la composició estròfica, però ara assoleixen una altra forma d’expressió que va més enllà del significat de les paraules com si es tractés d’una peculiar traducció feta tan sols amb materials, formes i colors.
Paral·lelament, a l’Espai del Pati, Jaume Geli (Banyoles, 1967), hi té muntada també una instal·lació, que acompanya amb accions i audiovisual, que porta per títol Beure la veu, buscar el bosc, encendre la nit. Com diu el text del full de sala, “l’ús de la poesia, del dibuix, de la fotografia o de la filmació són per a ell eines de construcció i desconstrucció, manifestacions espontànies d’un pensament”.
A la Sala 2, Jordi Cornudella (poeta i comissari de l’Any Ferrater) presenta tot de material en relació amb Gabriel Ferrater: cartes, documents, fotografies, diverses edicions dels llibres, retalls de diaris, mecanoscrits... I una bona colla de dibuixos molt diversos, de “provatures”, que el poeta va dur a terme amb la intenció d’entendre i d’introduir-se en les tècniques artístiques i d’expressió gràfica abans de dedicar-se a la pràctica de la crítica d’art. Són dibuixos bàsicament de paisatges i de figures humanes que temptegen diversos estils i formes d’expressió. En uns predomina la línia fina i essencial, en altres, el traç és més gruixut i sinuós. En uns les formes són més geomètriques i esquemàtiques, en altres, són més arrodonides i orgàniques. Uns tenen reminiscències picassianes o cezannianes, altres s’acosten a formes surrealistes, precubistes, etc. Tot plegat, uns exercicis que el poeta va dur a terme amb la intenció de conèixer per dins, els possibles secrets de les arts. Són unes “provatures” semblants a les que també va fer amb la pintura; els seus quadres es conserven habitualment a l’institut de Reus que porta el seu nom i, durant aquest estiu, s’han pogut veure exposats de cara al públic al Museu de Reus de la plaça de la Llibertat.
Com dèiem al començament, les arts, les lletres i la natura es donen cita a la Pahissa del Marquet i, en aquest cas, ho fan al voltant de la poesia i en homenatge a Gabriel Ferrater. Aquesta és una visita imprescindible per a tots aquells que estimeu la poesia, que valoreu l’obra poètica de Ferrater, que us atrauen les arts, les lletres i la natura. No us ho perdeu.