La setena pel·lícula de Jaime Rosales “Girasoles Silvestres” s’estrena avui divendres 14 d’octubre per deixar una empremta en la trajectòria fílmica del director.
El film ha estat molt aplaudit en la Secció Oficial del darrer Festival de Sant Sebastià i en les preestrenes de Madrid i Barcelona, i narra la història del deliri amorós i personal d’una mare jove protagonitzada per Anna Castillo, guanyadora del Goya, i l’acompanyen d’altres actors com ara Oriol Pla i Manolo Solo.
“Girasoles Silvestres” contrasta la crua i desesperant història de Júlia amb una estètica optimista que refresca aquesta sevícia amb colors i llum dignes d’un paisatge mediterrani.
"Girasoles silvestres"
Direcció: Jaime Rosales
Repartiment: Anna Castillo, Oriol Pla, Carolina Yuste, Quim Ávila, Lluís Marqués i Manolo Solo
Estrena: 14 d'octubre de 2022
Preguntem al director per la intenció del títol...
He buscat una cosa poètica que no estigués tan connectat com en les meves anteriors pel·lícules "La Soledad" o "Tiro en la cabeza". Girasoles silvestres és un joc de paraules evocatiu que cadascú pot interpretar com vulgui.
L'espontaneïtat d'Anna Castillo enamora, i la força d'Oriol Pla colpeja a l'espectador. Com va triar els actors?
Des del principi tenia molt clar que volia que Oriol Pla interpretés el paper d’Óscar.
El càsting pel paper de la protagonista, la Júlia, va ser més complicat i vaig tenir diverses trobades amb diferents actrius, però finalment l’Anna Castillo es va imposar.
El repertori es completa amb les incorporacions de Quim Ávila, Lluís Marqués i Manolo Solo com a parelles i pare de la protagonista, respectivament.
Parla’ns una mica de la creació del guió del film…
He escrit el guió conjuntament amb Bárbara Díez, qui habitualment s'ocupa de la producció dels meus films, però en el cas de “Girasoles Silvestres” la seva tasca ha anat més enllà.
El guió ha tingut diverses versions al llarg de la seva creació. Tanmateix, m’agrada donar llibertat als actors per tal que s’apropiïn del text i tinguin un bon marge per a la improvisació.
Em costa cada vegada més la comunicació amb els actors i les actrius, fins al punt que cada cop parlo menys amb ells i són poques les vegades que intervinc durant el rodatge. De fet, va ser la mateixa Anna Castillo qui interactuava amb els nens que també apareixen a la pel·lícula. Jo tan sols els hi demanava que estiguin relaxats i concentrats.
Fins ara totes les teves pel·lícules han estat fosques, fet que contrasta amb Girasoles Silvestres que és tot el contrari: lluminosa i esperançadora. Quin grau d'importància té la llum i el color en aquest projecte?
A Girasoles Silvestres l’estètica és molt acurada, és un film amb molta llum que utilitza colors mediterranis. El color és un element central que es fa evident en el disseny de vestuari i l’escenografia. Ja veureu com hem pintat moltes parets per a donar vida a les històries.
La manca d’esperança sol ser una constant en totes les teves pel·lícules. Podem afirmar el mateix de Girasoles Silvestres?
De totes les meves pel·lícules aquesta és la que té una interpretació del final més polaritzat entre l'esperança i l'amargor. A mi em sembla que hi ha un creixement emocional en el personatge protagonista (Júlia) i al final hi ha una esperança continguda tot i que s'allunya de l'amor romàntic.
El film està clarament dividit en tres capítols amorosos. Sense fer espòiler com resumeix aquests episodis?
L’impuls i el desig és el motor que atrau i empeny a la protagonista vers el primer home. Un desig que va minvant amb el temps i a mesura que coneix als altres dos homes. El quid està entre l'home que desitja i el que li convé
La protagonista d'aquesta pel·lícula és la brúixola de tot el que passa… i marcarà un abans i un després en la trajectòria de l’actriu catalana.
Doncs sí, i curiosament en aquest projecte és la vegada que he treballat amb més dones i, totes elles amb un rol fonamental com la mateixa Anna Castillo que ha treballat amb molta llibertat en tot moment.
De nou una pel·lícula amb personatges esquerps...
Tots menys el pare que és molt tolerant amb la seva filla. Sempre és aquí per a ajudar.
Parla’ns de les localitzacions escollides…
Si en "Las horas del día" vaig mirar cap a la zona del Llobregat, aquí he localitzat diversos escenaris del Besòs com ara Nous Barris, Badalona, i Granollers. També vam viatjar a Melilla i les darreres escenes són al Llac de Banyoles.
Va ser un rodatge marcat per les restriccions de la COVID que ho va endarrerir tot un any i va complicar les condicions de rodatge.
És una pel·lícula que convida a la reflexió i provoca que l’espectador surti molt tocat del cinema.
El film toca molts temes, des de la dimensió social, de gènere i la psicologia de parella. Cadascun veu el que veu…
I per acabar, proguntar-te com ha estat el pas per la Secció Oficial del Festival de Sant Sebastià?
Ser sel·leccionats per la Secció Oficial del Festival de Sant Sebastià ha estat molt important i va donar un gran impuls al projecte. Va ser tot un èxit, amb molt bona resposta per part del públic i molt bona recepció de la indústria del cinema. Entrar en la Secció Oficial també ens va donar accés a un circuit més ampli a tots nivells. Tant és així, que estrenarem la pel.lícula en cent pantalles nacionals. Paraules majors!