Novembre és el mes novè en l’antic calendari romà, que s’encetava al març amb l’adveniment de la primavera. Novembre comença amb el culte als morts i acaba amb l’Advent, la preparació de l’arribava del Redemptor. Aquesta arribada va ser anunciada per un cometa, una estrella que encara posem sobre l’establia del pessebre.
Curiosament, durant el mes de novembre es produeixen fenòmens còsmics al firmament, les pluges estel·lars de les Tàurides i les Leònides. Les Tàurides són una pluja de meteors que arriben pel quadrant de la constel·lació de Taure i que colpegen l’atmosfera a més de cent mil quilòmetres per hora. Al seu torn, les Leònides, que irradien des de la constel·lació de Leo, són brossa còsmica que deixa el cometa Tempel-Tuttle en el seu periple per l’espai, la qual, en xocar amb l’atmosfera, es desintegra i deixa unes imatges impressionants, bòlits de foc que no sols fulguren sinó que creen traces al cel. Aquests fenòmens es produeixen quan la Terra, en el viatge al voltant del Sol, es troba amb corrents de deixalles estel·lars de cometes i asteroides. A l’entrar a l’atmosfera, es cremen formant meteors o estrelles fugaces. Són ben visibles a mitjans de novembre.
Un gran ‘caçador’ de cometes i asteroides va ser Josep Comas i Solà, primer director de l’Observatori Fabra, situats a la falda del Tibidabo de Barcelona. També va descobrir l’atmosfera de Tità. Algunes d’aquestes troballes celestes van ser fetes des de Vil·la Urània, la seva casa de sant Gervasi, actualment, equipament municipal. A la finca s’hi pot apreciar una placa que recorda el descobriment de l’asteroide Hispània, el primer astre descobert a l’Estat, fet des de l’observatori del terrat de casa. Un altra asteroide s’anomena Barcelona, el qual gira al voltant del Sol cada mil cinc-cents seixanta dos dies. Té uns trenta quilòmetres de diàmetre i una curiosa inclinació orbital.
Un altre observador atent de la volta del cel va ser Joan Miró, que va confeccionar una sèrie de vint-i-tres pintures petites amb oli i guaix sobre paper anomenades Les Constel·lacions. Va començar a pintar-les al 1939 a Varengeville (Normandia) i les va acabar el 1941 a Mont-roig (Catalunya).
El món còsmic de Miró fet de fina cal·ligrafia combinada amb grans taques de color són unes pintures presentades amb siluetes, degotejos i esquitxades que al·ludeixen al cel, els ocells, la lluna, el sol, les estrelles.
Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, Miró es trobava a Normandia i va fer un dibuix intricat de formes enllaçades i biomòrfiques de colors vius. Vaig submergir els pinzells en dissolvent i els vaig netejar als fulls blancs sense idees preconcebudes, comentava.
L’ordre del cosmos, les estrelles, el sol, la lluna i els ocells representen el món celestial. Els caràcters que simbolitzen la terra són gats, fragments de figures femenines, flors, branques, animals…
Les Constel·lacions s’han definit com ‘el silenci del cosmos, però també mostren la seva vivacitat. Inicialment, derivaren de la impressió que li va causar el bombardeig de l’aviació alemanya d’una estació a Normandia, prop d’on estava amb la seva dona i la filla petita.
Miró explicà que davant la guerra va tenir un profund desig d’escapar. Em vaig tancar amb mi mateix a propòsit. La nit, la música i les estrelles van començar a jugar un paper important en el suggeriment de les meves pintures.
Encara que les obres es van realitzar durant un dels períodes més catastròfics de la història europea, mai s’hi refereixen directament. Els deu primers quadres, fets a Varengeville, van ser pintats en una habitació on s’havia d’estar a les fosques a la nit com a precaució a causa dels atacs aeris alemanys. Al capdavall, va ser com si hagués creat el seu propi mapa astral per representar el cosmos.
Les Constel·lacions de Miró són una ruptura sublim. Un camí cap a l’Univers. Són una porta per escapar de la guerra, del genocidi, de la brutalitat absurda. Les Constel·lacions representaven la salvació en un món de tragèdia. L’esperit, l’ànima el portava al Cel. A l’excels. Com si Miró fos un ocell nocturn capaç d’escapar de la Terra, per viatjar cap als estels, cap a les constel·lacions, per capturar-les totes amb una mà, i tornar-les a la Terra sobre una fulla de paper.
L’any 1943, el MOMA va ajudar a passar 22 de les 23 Constel·lacions des d’una Europa en guerra cap als Estats Units en una maleta diplomàtica. I la galeria Pierre Matisse en va exhibir setze el 1945. Miró va dir que l’exposició no havia de considerar-se com un simple fet artístic, sinó com un acte de transcendència humanaperquè aquelles pintures es van realitzar durant un temps terrible quan els feixistes volien negar els valors espirituals i destruir tot el que és de digne i valuós en la vida d’un home. L’exposició va causar una gran sensació en els cercles artístics de Nova York tot influint en el curs de l’art americà de postguerra. En conclusió es pot dir que Miró és el pare de l’Expressionisme Abstracte al Nou Continent, Jackson Pollock no hagués pintat el que va pintar sense l’experiència de Miró.
Des dels temps remots, els éssers humans han enlairat la mirada per contemplar el cel a la recerca d’escrutinis i per tal de preguntar-se sobre els misteris primordials de la vida i l’Univers. Com Josep Comas ho va fer des de la ciència. I Joan Miró, a través de la creació artística. Maneres de mirar per descobrir els secrets de l’existència. Novembre és un mes ben escaient per continuar admirant el firmament tot esperant Advent, temps que culmina amb l’esperança de la redempció. Potser algun dia acabaran les guerres.