L’univers concèntric de Teresa Gancedo
Teresa Gancedo (Tejedo del Sil, Lleó 1937) és una pintora que cada vegada que veig una exposició seva no deixa mai de sorprendre’m, des dels seus inicis fins a les darreres mostres que ha realitzat a Catalunya, concretament a les galeries N2 de Barcelona (2019) i Artemisia de Les Franqueses del Vallés (2017). Ara de nou exhibeix el seus darrers treballs a la galeria Contrast, a través d’Historia de un mundo recordado, un conjunt de pintures i escultures realitzades el 2022, on es pot apreciar el seu món tan singular ple de simbolismes i iconografies, on la religió ocupa un paper molt important, tot i que ella mateixa es declara agnòstica, però els referents a verges o sants constitueixen un univers oníric que gairebé el podríem titllar de surrealista.
Teresa Gancedo. Historia de un mundo recordado
Galeria Contrast
Consell de Cent, 281. Barcelona
Fins al de 10 de desembre de 2022
En les seves pintures el cercle apareix sovint, i tant pot ser un mandala, com a símbol espiritual i ritual representant l’univers a través de diferents religions com el budisme i l’hinduisme, com un element relacionat amb la figura de la dona, com a eix vertebrador de l’inici de la vida que, com senyala Josep Maria Cadena, podria tractar-se de “l’òvul, i en l’ogiva, que és el sexe, exercides amb voluntat de perviure”. Però, amb motiu de l’exposició a la galeria Artemisia, la seva directora Cristina Requena comentava que el cercle correspon més bé a una “al·legoria visual”, ja que s’hi poden veure des de la figura humana a diversos elements provinents de la natura.
De Nova York a Barcelona. Quatre dècades de creació pictòrica
Teresa Gancedo resideix a Barcelona des del 1960. Es va formar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la que va ser professora titular fins a la seva jubilació. La seva tesi doctoral feia referència a la pintura religiosa. La primera exposició va tenir lloc a la Sala Provincia de Lleó el 1972 que en aquell moment dirigia el poeta Antonio Gamoneda, premi Cervantes de poesia 2006. L’any 1980 va ser seleccionada per la comissaria internacional Margit Rowell, que a finals dels 80 fou la directora de la Fundació Miró de Barcelona, per participar a l’exposició col·lectiva New Images from Spain que es va celebrar al Museu Guggenheim de Nova York. Teresa Gancedo i Carmen Calvo van ser les úniques dones elegides, a més de ser les primeres artistes espanyoles que exhibien el seu treball al museu. El 2018 el Museu de Arte Contemporáneo de Castilla y León (MUSAC) de Lleó, li va dedicar una antològica, de la que Marcelino Cuevas en el Diario de León destacava que la seva obra volia compartir amb el públic “les seves històries interiors, els seus paradisos inventats, els versos de colors que destil·len els seus pinzells”. La seva obra s’ha exposat en diverses ciutats espanyoles, europees i americanes. EL 2021 va rebre el Premi d’Honor de La Iberoamericana de Toro.
“Historia de un mundo recordado”
Ara podem contemplar a la galeria Contrast una sèrie d’obres on el collage, el color, la natura, les formes sinuoses, concèntriques i serpentejants i, sobretot, la infinitat d’objectes diversos que sol incorporar als seus quadres -que a vegades són ovalats- denoten una manera de treballar la pintura ben especial, com també succeeix amb les escultures, que més bé les podríem associar als “objets “trouvés”, o el què és el mateix, els “ready-made”, que compleixen una altra funció de la que tenien en un principi assignada i que es pot valorar pel seu significat poètic. Algunes de les peces que s’exhibeixen em recorden l’ideari d’artistes com Joan Ponç i Zush, sobretot, pels personatges estranys que sorgeixen en les seves teles.
Cadascuna de les obres cal observar amb deteniment, degut principalment a la infinitat d’elements que hi apareixen. La temàtica d’origen religiós la veiem en algunes peces com Relicario I i II, dues escultures que semblen més bé unes joguines en miniatura que no pas una capseta o estoig per guardar les relíquies o els records d’un sant. També ocorre amb Huevo blanco i Huevo azul, en què apareixen uns ànecs acompanyant a l’ou blanc situats en una safata, i en l’altra, l’ou blau està pintat amb una sèrie d’elements quasi bé sobrenaturals.
Respecte de les pintures, estan plenes de simbolismes i iconografies que només la pròpia artista coneix el seu significat real/irreal, de les que Fernando Huici amb motiu d’una exposició que Gancedo va fer a la galeria Oliva Mara de Madrid, el 1987, advertia que la seva obra responia a “un sincretisme molt singular en què no s’eludeixen les esquerdes més abismals i pertorbadores del ritual”.
Els aspectes religiosos, per exemple, es poden relacionar amb la vida i la mort, i els que van més enllà dels aspectes espirituals i místics cas dels simbolismes cosmològics indiquen que el seu llenguatge plàstic és ampli i profund, ple de misteri. En el seu particular microcosmos cada vegada més la natura i el món animal hi són presents a través d’insectes: mosques, papallones i escarabats, o bé d’animals: ximpanzés, sargantanes, ocells i peixos, i principalment: arbres, fulles i flors. Tots aquests elements es barregen amb personatges com Jesucrist, els àngels i la dona. Tots aquests personatges, animals i elements natural, estan rodejats per una sèrie de formes helicoidals, arabesques i vegetals, cercles -com si fossin planetes o satèl·lits-, estrelles, triangles...
En conjunt, el seu treball és molt minuciós, ple de detalls que recorden les miniatures o il·luminacions dels manuscrits i llibres il·lustrats medievals, tant pels colors emprats com pels dibuixos i pintures que hi apareixen. Per a Teresa Gancedo l’acte de pintar consisteix en “una cosa molt íntima i molt especial, que ningú, ni jo mateixa, he estat capaç d’encasellar en un estil concret”.