El flamenc a Catalunya
El ballarí i coreògraf de dansa espanyola el valencià Antonio Gades comentava que “de cada indret que visitava aprenia: la sardana a Catalunya, el ball xarro de Salamanca, el flamenc d’Andalusia...aquesta és la cultura d’un poble, un ritu, una vida, una història que necessitava aprendre”. És cert que el flamenc té el seu origen al sud d’Andalusia, i que va néixer a la segona meitat del segle XIX com a expressió artística que unia la música amb la dansa, però també a Catalunya ha estat molt popular, ja que la primera manifestació flamenca de la que es té coneixement és l’obra La Gitanilla, estrenada al Teatre de la Santa Creu de Barcelona l’any 1827. Vint anys després el Gran Teatre del Liceu va celebrar una festa on es ballaven malagueñas, jaleos i rondeñas, com inauguració de la temporada.
Des de començaments del segle passat fins a l’actualitat s’han obert diferents espais a Barcelona -com també en altres localitats catalanes- on s’han pogut veure espectacles flamencs. El món de la pintura, l’escultura i el gravat no ha estat indiferent a aquesta manifestació cultural, ja que la majoria d’artistes modernistes, com Ramon Casas, Ricard Canals o Isidre Nonell -amb les cèlebres gitanes-, així com d’Hermen Anglada Camarasa, ho han plasmat en les seves pintures. Precisament el cronista de Barcelona, Lluis Permanyer, en un article a La Vanguardia aparegut fa quatre anys explicava que a l’enterrament de Nonell hi havia un gran nombre de “gitanes grans i joves portadores de flors silvestres i el taüt anava seguit de guitarristes, cantadors, taverners, ballarines: la seva gent”. Només cal destacar que la millor “bailaora” de tots els temps va néixer a Barcelona, al barri del Somorrostro l’any 1913. Es tracta de Carmen Amaya, també coneguda com La Capitana, que solia vestir-se amb pantaló i jaqueta i que “va introduir els zapateaos, un ball interpretat fins al moment majoritàriament per homes”. Hi ha una escultura d’ella als Jardins Joan Brossa de la seva ciutat natal.
Una forma de reivindicar el flamenc a Catalunya
L’exposició La Flama del cor als peus que s’està duent a terme a la galeria Imaginart vol reivindicar, d’alguna manera, la cultura del flamenc a Catalunya a través d’un conjunt d’obres relacionades amb personatges destacats en el camp del flamenc, amb fotografies, pintures, gravats, cartells i vestits. Les fotografies de Jacques Leonard, Xavier Miserachs, Francesc Català-Roca i les provinents de l’Institut del Teatre reflecteixen diverses èpoques i moments viscuts per les més destacades ballarines, com Carmen Amaya, Antoñina La Singla i La Chunga -de la què també s’exposen algunes de les seves pintures més recents-, així com pintures d’Eduardo Arroyo i del neocubista olotí Virgilio Vallmajó.
La flama del cor als peus. La cultura del flamenc a Catalunya amb fotografies de Xavier Miserachs, Francesc Català-Roca, Jacques Leonard i de l’Institut del Teatre, i pintures d’Eduardo Arroyo, Virgilio Vallmajó i La Chunga
Galeria Imaginart
Av. Diagonal, 432. Barcelona
Fins al 15 de desembre 2023
La mostra s’obre amb una peça d’estil pop d’Eduardo Arroyo, titulada Carmen Amaya friendo sardinas en el Waldorf Astoria, 1988-1990. Fa referència a quan la “bailaora” estava allotjada al Waldorf Astoria, un dels hotels més luxosos de Nova York, i es va posar a cuinar sardines a la Suite Imperial. Després apareixen una sèrie de cartells relacionats amb el món del flamenc, com l’Atelier Casas and Utrillo. Petite fête flamenca oferte à Vicent d’Indy per ses amics et admirateurs de 1898, obra d’Adrià Gual. Els altres cartells fan referència a actuacions en diferents locals de Barcelona, com per exemple el que estava situat a la plaça del Rei on ballaven Vicente Escudero i Maria Marquez, l’any 1964; el de la pel·lícula Los Tarantos, 1963, dirigida per Rovira Beleta, que tenia com a protagonista a Carmen Amaya, així com un cartell on apareix La Singla.
Respecte de l’apartat fotogràfic hi ha un conjunt de peces antigues la majoria d’elles realitzades per Antoni Esplugas al Cafè Alegria els anys 1880-1890 provinents de l’Institut del Teatre, amb escenes de guitarristes i ballarines espanyoles, entre elles La cantaora en plena actuació. De La Chunga hi ha una fotografia realitzada per Català-Roca on se la veu ballant, mentre que al fons de la imatge hi ha Joan Miró observant-la amb atenció. Micaela Flores Amaya, més coneguda com La Chunga, era cosina de Carmen Amaya i solia ballar descalça. Va ser musa d’artistes com Picasso i Dalí, a més de conèixer a Rafael Albertí que li va dedicar alguns poemes. De Carmen Amaya hi ha una sèrie de retrats d’estudi autografiats, tots ells fets a l’Estudio Armand de l’Havana i Argentina Hoto Film, l’any 1950. També s’exhibeix una fotografia de Manel Gausà on se la veu ballant en el seu camerino. Miserachs va retratar a La Singla ballant a la muntanya de Montjuic que, juntament amb Can Tunis i el Somorrostro, són els escenaris habituals de la majoria de les imatges que s’exposen. Al darrere de La Singla hi ha el guitarrista, així com dos gitanets, un l’esta mirant i l’altra no li presta atenció. Sembla que l’artista només tingui una cama, ja que una tapa l’altra, com si es tractés d’una cigonya.
També s’exposa un vestit i jaqueta amb brodats i pedreria que va pertànyer a Carmen Amaya. La hi va regalar el president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt després d’haver actuat a la Casa Blanca. La Casa de la Danza és qui ha cedit la peça per a aquesta exposició.
Encara que a La Chunga (Marsella, 1938) se la coneix principalment com a bailaora, ha compaginat el ball amb la pintura, però no va ser fins als anys 90 quan deixa de ballar que s’hi pot dedicar plenament. La seva primera exposició va ser l’any 1964 a la galeria parisenca Maruani, quan només tenia 16 anys. En la present exposició hi ha un nombre considerable d’obres seves que des d’un estil naïf, que Picasso qualificava de “naïf lluminós”, mostra ballarines flamenques ballant mentre miren a l’espectador. El més destacable de les seves pintures és el tractament del color, molt viu i esclatant.
Al marge de l’exposició, també s’han dut a terme diferents activitats sobre el poble gitano i el flamenc a Catalunya, com són l’actuació del bailaor Toni Moñiz; un col·loqui amb l’artista conceptual Pedro G. Romero, gran coneixedor de la cultura popular i del flamenc que, a més, promou la Plataforma Independent d’Estudis Flamencs Moderns i Contemporanis, i un altre col·loqui amb la participació de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC).