Som a finals de desembre i, aprofitant que Nadal ja arriba, els teatres han començat a mostrar quins seran els espectacles del 2023. Si viviu a Castelló o pels voltants, ja us hauran intentat convèncer perquè us aboneu al Teatre Principal de la ciutat o perquè «regaleu teatre» als familiars i als amics durant les festes. Però cal examinar abans la programació.
Et diuen, amb èmfasi: «L’abonament general et permet, a preus accessibles, gaudir de tota la programació trimestral. També pots escollir la butaca que més t’agrade, i, si no pots vindre a algun dels espectacles, sempre pots regalar la teua entrada». O, més curt: «4 espectacles x 50 €». Però, què ens ofereix la programació del Teatre Principal de Castelló aquest 2023?
La cartellera que s’ha publicat recentment (i que s’ha difós per xarxes i per tot arreu), per dir-ho ràpid i clar, és una cartellera que pretén acontentar tothom, sense acontentar ningú realment. O, almenys, sense acontentar el públic valencianoparlant. Només cal que hi donem una ullada: dels quinze espectacles que s’han programat, set són en castellà, quatre són en català i els quatre restants no es diu, perquè s’han classificat com a «teatre sense paraules» (dansa, circ o teatre d’objectes), encara que, casualment, tots ells tenen el títol de l’obra o el de la companyia en castellà (ai!). De fet, un d’ells és una peça de flamenc modernitzat que té un nom llarguíssim i excessivament pretensiós.
Les obres en català de la cartellera del Principal de Castelló són: Immunitat, de Jordi Casanovas (que sembla que és un dramaturg que al País Valencià ha entrat prou bé); Delicades, d’Alfredo Sanzol, interpretada per les T de Teatre (que això tothom sap que és un èxit de taquilla asseguradíssim), i dues obres de producció valenciana, que són Vesània, de Marcos Luis Hernando, dirigida per Eva Zapico, i Obra pública, de Vicent Arlandis i Paula Miralles.
Entesos. Potser algú em podria dir que no està tan malament, que n’hem vist de pitjors i que, temps enrere, quan manava el Partit Popular, les coses eren més negres. En definitiva, que així ja ens va bé. Que almenys les quatre peces que s’hi programen, en són quatre, però bones. Ja, però... és que sempre hem de pensar el mateix? Els valencians (o els castellonencs o el que vulgueu) ens hem de conformar a ser tractats com a provincians? És que no tenim dret a veure més obres de teatre en català? Ens hauríem de conformar amb una quota ridícula i abonar-nos als teatres que no ens tenen en compte, que no tenen en compte la nostra llengua? Sempre hem de pensar que abans estàvem més fotuts? És aquesta l’estratègia política que s’està seguint també en cultura?
Bé, encara hi ha més. I aquest “més” és ja un escàndol. L’abonament que ens vol vendre el Teatre Principal de Castelló no té en compte tots els espectacles que hem esmentat, sinó que en contempla només vuit. D’aquests vuit, només dos són en català: Delicades i Immunitat. Per tant, a aquell abonament de «4 espectacles x 50 €», ja sabeu que s’hi afegeix la condició que almenys la meitat de les peces siguin en espanyol. Per què actuen d’aquesta manera? És que estan segrestats mentalment per allò del «per a ofrenar»? Cap de les obres amb equips artístics valencians, per tant, no s’inclouen en l’abonament. En canvi, sí que es tenen en compte les produccions madrilenyes i, és clar, la cosa aquella del flamenc (perquè, qui aniria a veure flamenc a Castelló, si no li rebaixen el preu de l’entrada?). Si ho calculem en percentatges (que deu ser tal com els gestors culturals valencians s'organitzen en els temes lingüístics), només un 25 % de les obres de teatre que programa el Principal de Castelló són en català, i el 75%, en castellà.
D’altra banda, les obres que s’han programat només es representaran una vegada. Només una. O sigui, que a Castelló, aquest 2023, només hi haurà catorze dies de teatre (ja ho sabeu: anem justos de pressupost!). La majoria de les representacions, per sort, es fan el diumenge, però Vesània i Obra pública, no sabem per quina raó, es faran un dijous…
Després d’examinar la cartellera, jo em pregunto: ¿Què podem fer pel teatre al País Valencià? Poca cosa. Potser, ara per ara, només podem comprar l’entrada per veure Delicades, Immunitat, i si teniu bons horaris laborals i els dijous prou lliures, també per a Obra pública o Vesània. També podem anar a Catalunya, que està a un pas, per veure més peces de teatre. I quan els del Principal de Castelló ens surtin amb allò de comprar un abonament… senzillament, dir-los que se’l confitin.