Arrencada la primera temporada de Liceu + Live al Liceu, n’analitzem les característiques i bondats.
Com a forma musicoteatral, l’òpera serà sempre un art del directe, de la immediatesa. Certament, gravacions sonores i audiovisuals certifiquen vetllades operístiques glorioses que es poden revisitar, però un enregistrament sempre serà, com deia Sergiu Celibidache, música morta, un retrats sonor d’un passat irrepetible.
El directe, és clar, reclama presencialitat, hic et nunc, per no perdre aquella aura benjaminiana tan enyorada per l’autor de L’obra d’art a l’època de la seva reproductbilitat tècnica. Però també és cert que determinades transmissions culturals o esportives poden ser igualment gaudides des d’un cinema, al saló de casa o davant d’un ordinador i fins i tot d’un telèfon portàtil.
Ja fa més de vint anys que, arreu del món, sales de cinema transmeten (en directe o en diferit) des de partits de futbol fins a concerts de rock, passant per obres de teatre i òperes. El Metropolitan Opera House de Nova York va ser un pioner de les transmissions live del teatre en sessions de dissabte que a casa nostra podíem veure a sales de cinema còmodes, acollidores i –si era al cas- menjant crispetes veient els esgarips de Wotan al final de Die Walküre, les malifetes de Don Giovanni o l’agonia de Violeta Valéry en emotives Traviates que gràcies a la tecnologia i a una acurada realització visual, donaven la volta al món, emocionant tant els espectadors de Barcelona, Buenos Aires, Berlín, Nàpols o Atenes com els que, in situ, veien títols operístics al citat teatre nord-americà.
Temporades digitals al Liceu
No és la primera vegada que el Liceu atén les demandes del streaming. De fet, el cicle Òpera oberta, adreçat a estudiants universitaris, va permetre a principis del 2000 dur les representacions del teatre de La Rambla a diverses aules de la geografia espanyola, amb la posterior obtenció de crèdits acadèmics resultants de l’assistència i del treball corresponent elaborat pels estudiants que s’hi van matricular.
Després d’un parèntesi forçat per diverses causes, el Gran Teatre del Liceu ha reprès l’activitat audiovisual amb un abonament a la carta (Liceu + Live) en forma de temporada digital. Ho fa en el marc de la temporada del 175è aniversari de l’obertura del teatre a La Rambla, permetent veure cinc títols d’aquesta mateixa temporada en directe o amb l’edició Premium. Il trovatore, Il trittico, Tosca, Macbeth i Manon són els cinc títols ofertats, i que encara es podran veure les dues temporades següents que ve en l’edició Premium.
El projecte permet accedir a l’òpera per als qui no hi poden anar en directe per raons de preu, llunyania o impossibilitats per temes de salut. Des de casa, còmodament aclofats davant dels Smart TV, o si convé davant d’un ordinador o d’un telèfon mòbil, podem accedir a contingut en directe o bé editat. Sempre amb la màxima qualitat d’imatge (set càmeres 4K) i àudio (Dolby 5.1) per gaudir d’una experiència audiovisual de màxima exigència i solvència.
Les transmissions en viu compten amb el guiatge de Ramon Gener amb comentaris i entrevistes als entreactes, un xat en viu i l’opció de subtítols en diverses llengües (començant pel català). Les represes en diferit, un cop acabades les tandes de representacions al teatre, permeten diverses opcions a partir de multifuncionalitats com ara seguir l’òpera a través de la partitura, situar-se al fossat de l’orquestra, al coverol (si n’hi ha) de l’apuntador o dins de l’escenari, on un formigueig de tècnics i artistes vetllen pel bon desenvolupament de la representació.
Mediapro ha elaborat el projecte audiovisual. I el preu per als espectcadors és assequible: 40 o 60 euros (aquest darrer preu a partir del 31 de juliol) i 30 euros els abonats, durant la primera temporada.
Vistos els primers resultats amb Il trovatore i Il trittico, s’ha de dir que el projecte val la pena. Evidentment, es perd la màgia d’estar a la sala i de viure de primera mà la immediatesa de les representacions. Però poder veure l’òpera des de diferents angles pot ajudar a fer entendre la complexitat de l’espectacle operístic, la vivència del que es cou entre bambolines, la suor dels cantants extenuats davant de les càmeres fent primeres declaracions, etc. I a més pot ser una bona opció per aproximar-se a l’òpera quan hom encara dubta de les bondats d’aquesta forma artística que ens acompanya des de fa poc més de quatre segles.