Àngels Ribé: "Sempre procuro que les obres que faig tinguin relació amb el lloc on s'exposen"

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Àngels Ribé (Barcelona, 1943) viu envoltada d'arbres i del seu propi hort a la Floresta. Va rebre l'encàrrec de "Natura Viva: musa i mimesi", la iniciativa de la Xarxa Transversal. Un ram de "Males Herbes" presideix un espai màgic on la gent pot passejar i reflexionar al seu gust. L'austeritat de mitjans i la fragilitat són les característiques principals dels seus treballs. Aquesta obra ha agradat tant a l'Ajuntament de Mataró que li va proposar que fos la protagonista de la Nadala d'aquest any. Art i natura es fusionen a la perfecció. Entre les seves darreres exposicions individuals destaquen la d’art3 a Valence (2022), la del Centre d'Art Maristany de Sant Cugat (2021), Centre d'Art Tecla Santa d'Hospitalet de Llobregat 2020 i Mas Projects (2018).

Males Herbes
Natura Viva: musa i mimesi

Instal·lació a la cúpula del Cementiri dels Caputxins de Mataró
Comissària: Carolina Grau
Horari: dissabte i diumenge de 11:00 a 14:00 h


El títol "Males herbes" és simplement genial...
Hi ha una mentalitat de retallar totes les males herbes, però jo crec que, al contrari, les males herbes estan arrelades al territori i que només volen viure. Aquest treball vol revalorar les males herbes i segueix la corrent d'alguns filòsofs i pensadors com ara Gilles Clément que respecta les males herbes. Quan vaig fer una exposició al Centre d'Art Tecla Sala vaig convidar a Gilles Clément i va venir a donar una xarrada molt interessant on parlava dels jardins i la natura.

Per què va escollir exposar al cementir dels Capuxins de Mataró?
No coneixia el cementiri de Mataró, però sabia que abans s’havien fet coses al cementiri i quan vaig veure una foto de la cúpula em vaig entusiasmar. Les males herbes creixen entre les tombes. El fet de fer servir les males herbes entronitza aquestes herbes. I també suggereix molts conceptes i convida a noves lectures: tot el que mor torna viure.

El Cementiri dels Caputxins Mataró. © Foto: Daniel Cao

L'interessa especialment el tema de la mort?
No. Estic viva i no penso en la mort. Visc al envoltada de natura i tinc un petit hort on segeixo el cicle vital observant com les coses creixen. Quan tens un hort ets conscient que hi ha una evolució molt evident. És molt natural.

Què representen les males herbes per a vostè?
Ja hi havia treballat abans... És un concepte que m'agrada molt per la seva connotació irònica. Sempre procuro que les obres que faig tinguin relació amb el lloc on s'exposen.

Recomana a la gent que gaudeixi de la natura...
Soc incapaç de donar consells. No es pot. Crec que les experiències són individuals i la relació amb la natura depèn molt d'on vius i cada persona té les seves prioritats.

Com és la seva relació amb la natura?
Veig i observo els arbres per desde qualsevol finestra de casa. Quan vius fora de la ciutat, tens l'oportunitat de conviure amb els caragols, les mosques, les formigues...

Com és la peça que presenta al cementiri de Mataró?
Són dos nivells diferents. Com a obra la foto de la Nadala on es veu el gerro amb les herbes que es veuen que no són de flors cultivades; són “males herbes” que neixen al cementeri. Quan la gent arriba pot veure la documentació de tot el procés. A les imatges es veu el cementiri on jo vaig tallant les herbes. El tema de la Nadala va sortir més tard. Em van demanar si podien fer la Nadala amb la foto del jerro i el resultat m’agrada molt. Entronitzem un ram que no és res i alhora és tot.

La seva obra ha agradat tant a l'Ajuntament de Mataró que li va proposar que fos la protagonista de la Nadala d'aquest any © Foto: Daniel Cao

Què pensa dels rams de flors que compra la gent per regalar quan et conviden a dinar a una casa o per decorar casa seva?
Penso que està bé que hi hagi flors per cultivar i tenir flors a casa dona un toc optimista a l'ambient. M’agrada tenir flors a casa i només posaria en qüestió el fet que les flors vinguin en avió cada dia…

Quines coses l’inspiren per crear?
Per fer art necessito temps. Si no visc no puc extraure sensacions i vivències. No puc treballar contínuament. Necessito deixar-me i hi ha un moment que les idees es cristal·litzen. M'agrada observar i treure una part creativa del que veus. Mirar l'obvi amb uns ulls que no siguin obvis.

Vostè ha viscut molts anys fora i ha viatjat molt. Encara té ganes de rodar pel món?
Ara m'agrada estar-me aquí a casa. Està molt bé viatjar, però he arribat a un punt de la meva vida que no em cal viatjar. Aquí no em falta res. Des d'aquí intento estar informada.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.