De la Nova Figuració al món alienígena
L’any 1987 el crític Manel Clot considerava Robert Llimós “un dels millors pintors, pel que fa a l’aspecte tècnic, que tenim al nostre país”. Ho comentava arran d’una exposició que va fer a la desapareguda galeria Maeght de Barcelona, de la qual Maria Lluïsa Borràs comentava que l’artista“posseeix no solament un llenguatge propi i perfectament definit per expressar un món igualment propi, ple de vida i de joia”. Aquestes dues cites reflecteixen perfectament el reconeixement que la crítica catalana feia d’ell en aquell moment. Més de tres dècades després, la seva obra, sobretot a partir del 2009, segueix una línia temàtica ben definida que no ha afectat en absolut la seva tècnica tan ben elaborada així com l’aplicació del color i la llum, en què Borràs veia una festa de color i de la llum del Mediterrani a les seves teles.
La pintura de Robert Llimós, principalment la referent als seus inicis als anys seixanta, es movia dins de la denominada “Nova Figuració”, com també Francesc Artigau, Gerard Sala, Arranz Bravo, Rafael Bartolozzi, i Xavier Serra de Rivera, entre altres, fins a decantar-se cap a la figuració expressionista, allunyant-se de l’informalisme que imperava en aquell moment. Als anys noranta la seva obra era plena de siluetes femenines, o el que és el mateix unes formes geomètriques realitzades aparentment en pocs traços, però que en realitat podem identificar-les com a cossos humans.
Però un fet produït el 2009 va marcar la seva trajectòria plàstica i també personal, ja que mentre es trobava a la ciutat brasilera de Fortaleza pintant a les dunes d’Aquiraz va observar un ovni. Segons ell, els ocupants de la nau van tractar d’hipnotitzar-lo sense cap èxit. Va tenir l’oportunitat de veure dos alienígenes que estaven en una de les finestres. Degut a aquesta experiència va començar a treballar en aquesta temàtica, tal com podem contemplar a l’exposició que s’està duent a terme a la galeria Zielinsky.
La primera vegada que va mostrar la temàtica alienígena va ser a la galeria Sales el mateix any que va tenir l’albirament. Va pintar una sèrie d’olis amb diversos personatges. Tots ells tenen uns colls llargs, ulls de serp i una certa anatomia antropomorfa, tal com també veiem a la galeria Zielinsky. Des d’aleshores ha continuat pintant quasi de manera obsessiva aquests extraterrestres i la seva nau.
Robert Llimós: Fortaleza Llimós
Galeria Zielinsky
Passatge de Mercader, 10 Barcelona
Fins al 24 de febrer de 2023
Un artista implicat en la societat i l’entorn natural
Robert Llimós (Barcelona, 1943) és fill de pintor. Es va formar a l’Escola Massana i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Abans d’arribar a la seva etapa actual es va endinsar en el terreny de la neofiguració, l’art conceptual, el minimalisme i la figuració expressionista. Va residir durant vuit anys a Nova York i un curt període de temps a Miami, encara que es desplaçava sovint a Barcelona. La seva primera exposició individual va tenir lloc a la galeria Ariel de Palma de Mallorca, l’any 1967. El 1993 va realitzar una antològica a la Tecla Sala on es van poder contemplar trenta anys de treball, en quèalgunes de les obres que s’exposaven eren inèdites. De l’època novaiorquesa s’exhibien les sèries Indis, relacionades amb la temàtica racial i Els mediterranis a través de diversos paisatges on la figura humana només s’intuïa.
Paral·lelament, combina la pintura amb l’escultura, l’obra gràfica i la pintura mural, dins d’uns paràmetres semblants. Respecte de l’escultura, al port de Barcelona n’hi ha dues surant a l’aigua davant mateix de la rambla del Mar titulades “Miraestels” instal·lades el 2005. Una altra està situada a la plaça dels Voluntaris de la Vil·la Olímpica com homenatge al seu fill Marc, mort en accident als 24 anys. L’any 1994 la Generalitat de Catalunya li va atorgar el Premi d’Arts Plàstiques.
El 1995 va fer una exposició a la sala Parés que va causar un gran impacte, ja que les obres estaven relacionades amb un viatge que va fer a l’Àfrica un any abans que el va impressionar molt, sobretot per les escenes de dolor i mort que va veure —la mortaldat de Ruanda. Les escultures i pintures d’animals que hi apareixen són cabres i bens. Josep Maria Cadena assenyalava que eren unes obres que el desconcertaven, però que a la vegada li importaven “extraordinàriament, ja que permetien veure la gran força creativa d’un pintor què, si bé ha canviat de rumb, expressa magníficament el seu pensament amb una figuració potent i un comunicatiu color”. El fet que representés les cabres obeeix, segons l’artista, al fet que es tracta d’un animal “gregari, indiferent i depredador, comparant-lo a l’ésser humà, per la seva obstinació a destruir el món”.
Exposició Fortaleza Llimós. Visions espacials
A Fortaleza Llimós s’exposen una vintena d’obres, entre pintures —olis i aquarel·les—, escultures de bronze i un tapís que corresponen al període 1999-2022. Totes elles tenen coma únic tema el món extraterrestre, menys la primera, el tapís Línies de 1999, i la més recent que és la pintura Benvinguda realitzada l’any passat, encara que aquest títol pot tenir diverses interpretacions.
Aquesta idea de voler indagar i aprofundir en un tema més propi dels ufòlegs que no pas dels artistes plàstics, no és gens fàcila l’hora de discernir el que és real del que és fictici. Juan Bufill en un article aparegut a La Vanguardia amb motiu de l’exposició a la galeria Alejandro Sales, comentava que “Llimós no és un bocamoll mediàtic ni un ufòleg obsessiu. Tampoc és aficionat al peiot, així que, procurant aparcar el meu escepticisme, li vaig preguntar respectuosament i em va confirmarla història dins d’un to potser una mica avergonyit per si el prenia per boig”. Per tant, el públic que vegi l’exposició ha de tenir la ment ben oberta i deixar anar la seva imaginació.
En cap moment poso en dubte el que afirma l’artista, jo mateix quan era jove estava interessat en aquesta temàtica, ja que la possible existència d’éssers d’un altre planeta sol estar qüestionada. De totes maneres, l'important és que el públic que contempli aquests treballs s'adoni de la seva vàlua com a artista, sobretot per la força expressiva que desprenen les seves propostes, on el color, com és habitual en ell, i la forma adquireixenuna atmosfera especial.
Hi ha un conjunt d’esbossos —12 petites aquarel·les sobre paper— del 2009 que corresponen a l’experiència viscuda a Fortaleza i que li han servit per desenvolupar totes les obres que ha anat fent durant els anys següents. Eltapís Línies el podríem considerar com el nexe entre les etapes anteriors i l’actual, ja que l’entramat delínies helicoidals recorden d’alguna manera les siluetes femenines dels anys noranta, així com de l’exposició que va fer a l’edifici Miramar de Sitges el 2007.
Cal ressaltar les dues escultures de bronze amb una pàtina marró representant els bustos d’un home i d’una dona alienígenes, realitzades el 2013 i 2014 respectivament. Aquestes dues peces demostren perfectament la seva qualitat i creativitat com a escultor, ja que lesaltres escultures que coneixem s’allunyen de la seva manera habitual de treballar, perquè les representa des d’una òptica quasi “realista”.
La resta d’obres giren entorn d’aquests dos personatges i de la nau. Els alienígenes tenen diferents aspectes. Els que apareixen per la finestra de la nau són més fantasmagòrics, amb uns ulls brillants que semblen voler il·luminar o enlluernar l’espectador. En canvi, quan els mostra fora de la nau, com si es tractés d’un retrat, són més repulsius, ja que recorden a les serps i amb un coll exageradament llarg. La dona porta una mena de cinta al cap. És evident que en aquests olis l’artistavol transmetre la idea que existeixen no dos, sinó molts més alienígenes.
Respecte de la nau és el clàssic plat volador que hem vist fotografiat o filmat moltes vegades. El mostra enmig d’uns núvols que només deixen entreveure una finestra on apareixen els dos extraterrestres. Quan Llimós estava passejant per les dunes i va mirar cap amunt va observar la nau entre els núvols i es va posar a dibuixar el que veia. La nau projectava unes llums com si l’estigués escanejant, assenyalant que “els meus sentits estaven absorbint tot el que s’estava presentant, vaig començar a dibuixar el que estava veient: llums, línies i el joc de camuflatge de la nau amb la boira i els núvols”.