Aquesta és una cançó tradicional occitana que conta la història molt al·legòrica i amb flaires medievals de Caterina, una jove casadora i tres cavallers possibles pretendents. Es tracta d'un tema amb nombroses versions, un clàssic del cançoner d'Occitània treballat també per músics catalans com ara Carles Belda i Marc Serrats, en col·laboració amb artistes occitans. Un dels temes musicals amb arrels més fondes de la segona producció audiovisual dels Premis El Temps de les Arts.
- Intèrpret:
- Alidé Sans
- Orquestració:
- Quartet Brossa
- Percussió:
- Núria Andorrà
- Piano:
- Xavi Lloses
- Direcció i realització
- Lluís Danés
- Direcció musical i arranjaments:
- Xavi Lloses
- Direcció de fotografia:
- Anna Molins
- Muntatge :
- Marc Mitjà (AMMAC)
«Jol Pont de Mirabèl» fins i tot ha acabat formant part també del repertori en català. Així, hi ha una versió feta per Toni Torregrosa per al grup Urbàlia Rurana i enregistrada el 1992. Més tard, el 2014, era adaptada per Celístia, en un àlbum de 2014. Amb bon criteri, amb tot, el film fa un tractament del tema en la llengua original, a través de la veu de l'aranesa Alidé Sans.
És una versió subtil, delicada, que s'engega amb el xilòfon de Núria Andorrà i les cordes del Quartet Brossa abans que la límpida veu d'Alidé Sans faci el dissortat relat de Catarina, amb imatges intercalades d'una tradició popular també amb arrels molt atàviques i profundes, l'Ós de Sant Llorenç de Cerdans.
Però com en tot el repertori del film, Xavi Lloses és capaç d'afegir capes que rejoveneixen els temes, en aquest cas un fons electrònic de teclats distorsionats, en el punt just per fer companyia als darrers versos bressolats per la cantant. La tradició es perllonga en el temps, amb una visió renovada. Missió acomplida.