L'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell celebra la 40a temporada amb l'òpera amb què va començar: 'Madama Butterfly'. La proposta rondarà per escenaris del Principat fins al 19 de març.
Madama Butterfly.Giacomo Puccini (1904)
Direcció d'escena: Carles Ortiz. Direcció musical: Sergi Roca Bru. Tina Gorina, Enrique Ferrer, Manel Esteve, Anna Tobella, Jorge Juan Morata, Joan Garcia Gomà, Juan Carlos Esteve, Laura Obradors, Alejandro Chelet, Fabián Reynolds, Jordi Ferrer, Esperança Vergés, Adriana de León, Eugènia Montenegro, Natalia Holgado. Cor Amics de l'Òpera de Sabadell. Orquestra Simfònica del Vallès.
Fundació Òpera a Catalunya. Teatre La Faràndula, Sabadell. Dimecres, 15 de febrer de 2023.
Ja fa quaranta anys d'ençà que Mirna Lacambra va decidir-se a emprendre una de les aventures musicals més meravelloses que ha donat aquest país. El projecte de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell respon bàsicament a un esperit normalitzador, a la voluntat de dotar Catalunya d'una vida operística homologable a qualsevol altra nació europea. Això explica —sota el meu parer— la formidable consistència del projecte i és en bona part la raó del seu èxit. És clar que pel mig també hi ha la inestimable tenacitat de la Mirna i el concurs indispensable de tots aquells col·laboradors que ha anat engrescant pel camí. La soprano sabadellenca va pensar en la seva ciutat natal des d'un bon principi, però al cap d'uns anys les produccions de Sabadell ja s'exportaven arreu del país sota el paraigua de la Fundació Òpera a Catalunya. D'aleshores ençà, aquella iniciativa mig boja mig voluntariosa de Lacambra ha servit de pedrera per nombrosos cantants nacionals i ha consolidat una de les grans institucions filharmòniques del país com és l'Orquestra Simfònica del Vallès —la qual s'organitza, per cert, a partir d'un model societari únic a l'estat. Poca cosa.
L'òpera escollida per inaugurar aquella primera temporada de l'AAOS fou la mateixa amb què ara celebren els quaranta anys: Madama Butterfly. Així mateix, fou aquesta l'obra amb què va estrenar-se la Simfònica del Vallès l'any 1987. Sembla ser, doncs, que la ciutat vallesana manté un vincle ben especial amb aquest títol puccinià. Així ho ha demostrat el públic sabadellenc que ha omplert de gom a gom La Faràndula en aquestes funcions. El servidor que us escriu és d'aquells que esguarda la Butterfly amb certa suspicàcia, conscient que allà el mestre toscà va estirar el melodrama verista fins a extrems pràcticament indecorosos. Tanmateix, el de Cio-Cio-San és un dels drames més ben orquestrats de la història de l'òpera i encara no ha nascut l'home capaç de resistir-s'hi —almenys, que jo sàpiga.
L'empordanesa Tina Gorina va cisellar una Butterfly delicada. Tant en l'aspecte com en la interpretació, va allunyar-nos del clixé de la candorosa geisha adolescent. Fou la seva, més aviat, una Cio-Cio-San de caràcter, d'un relleu dramàtic treballat en l'amant entregada, en l'esposa fidel i, en acabat, en la mare sacrificada. Va modular amb ofici un instrument càlid, sempre al servei d'una línia refinada. El tenor Enrique Ferrer va donar vida a un tinent Pinkerton de maneres convincents. Una emissió no sempre ben coberta —sobretot en els aguts— van enlletgir les qualitats d'un timbre viril i una projecció poderosa. Distingidíssim el Sharpless de Manel Esteve —al qual se li va fer petit el paper. La mezzo martorellenca Anna Tobella va signar una Suzuki de categoria.
El mestre Sergi Roca Bru va dirigir amb eficàcia la Simfònica del Vallès. Excel·lent treball del Cor Amics de l'Òpera de Sabadell, que va oferir-nos una notable versió del Coro a bocca chiusa. La proposta escènica de Carles Ortiz, fidel i convencional, té la virtut de les coses simples. Tots els elements tradicionals hi són presents en la justa mesura: des de les shoji fins al cirerer en flor. Així en el vestuari, no hi va faltar el blanc impol·lut de l'uniforme de Pinkerton, ni la seda setinada de la indumentària nipona —que a ulls d'un profà en la matèria va lluir uns vermells més aviat xinencs. Davant els experiments esperpèntics que hom pot trobar-se pel món avui dia, produccions com aquestes et reconcilien amb la modèstia encantadora de l'art sense pretensions.