El proppassat dijous 2 de març va tenir lloc al Saló del Tinell l’acte institucional i cultural d’obertura dels anys dedicats a Pablo Picasso (2023), Antoni Tàpies (2024) i Joan Miró (2025) amb una proposta artística dissenyada per l’escriptor i poeta Vicenç Altaió que ha proposat una forma de celebració de les arts feta de música i paraula. L’esdeveniment que ha servit per reivindicar els tres artistes i la seva vinculació amb Barcelona i amb la cultura catalana es va desenvolupar amb una estructura performativa, apel·lant la memòria i els sentits. Les tres figures van ser glossades per Lluís Permanyer, periodista i cronista de la ciutat, amb la intervenció titulada Picasso, Miró i Tàpies i Barcelona; l’artista Frederic Amat, amb Picasso, Miró i Tàpies, avantguardisme; i l’escriptora Blanca Llum Vidal, amb Picasso, Miró i Tàpies a l’avantguarda artística i política. En el seu vessant artístic, l’acte va comptar amb l’actuació musical de La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, que va obrir i cloure l’acte amb la interpretació de La sardana dels desemparats i El bolero del raval de Pascal Comelade; les poetesses-artistes Maria Sevilla, Anna Gual i Laia Estruch, amb vestuari dissenyat per Rosa Tharrats, van recitar Paul Éluard, Pere Gimferrer i J.V. Foix. L’acte també ha comptat amb la participació d'Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso, Anna Saurí, gerent de la Fundació Antoni Tàpies, i Sara Puig, presidenta de la Fundació Joan Miró, que van destacar les relacions d’amistat i les complicitats artístiques entre tots tres, alhora que van avançar les línies conceptuals dels diferents programes que portaran a terme per commemorar aquestes efemèrides.
Les commemoracions i els natalicis són una excusa perfecta per reivindicar i mantenir viva la memòria. Picasso, Miró i Tàpies esdevenen capdavanters en la defensa d’uns espais de llibertat política i també creativa en una Espanya fosca i amb els quals els tres artistes s’identifiquen en la lluita contra la injustícia, l’opressió i la imposició. Van compartir la batalla per la catalanitat, van participar del mateix compromís social i polític i van nedar a contracorrent.Tots tres van obrir-se camí vers la renovació gràcies als primers contactes amb els corrents innovadors europeus i les avantguardes franceses que s’estaven ordint a París. L’objectiu és recuperar el llegat artístic i la vigència de la seva obra, per fer una relectura des de la perspectiva contemporània, ajudant a entendre amb els ulls d'avui uns artistes que continuen vius gràcies a les seves cabdals aportacions.
Els tres anys vinents se succeiran diferents commemoracions aparellades a aquestes fundacions. El 2023, se celebra el 60è aniversari de la constitució del Museu Picasso de Barcelona i es rememora el mig centenari de la mort de l’artista; a partir del 13 de desembre de 2023 i durant el 2024 se celebrarà el centenari del naixement d’Antoni Tàpies i finalment, el 2025 es festejarà el 50è aniversari de la Fundació Joan Miró. Per aquest motiu, s’ha volgut organitzar un acte per donar un marc institucional a l’alçada de l’excepcionalitat de les commemoracions i dels artistes als quals es dediquen. Conduït per la periodista Txell Bonet, va estar presidit per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau que va destacar el lligam dels tres artistes amb la ciutat de Barcelona, on s'ubiquen les seus dels respectius equipaments culturals que han situat la ciutat en el mapa artístic internacional. Igualment, va assenyalar la seva profunda implicació amb els valors democràtics, amb una obra que ha esdevingut símbol de pau i llibertat. Per la seva banda, el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès va posar en relleu el ferm compromís que van mantenir els tres artistes amb la seva època, tothora vinculats a les inquietuds cíviques, ètiques i polítiques de cada moment, sobretot a través de les campanyes antifranquistes i en favor de la democràcia.
El periodista i cronista de Barcelona Lluís Permanyer, l’artista Frederic Amat i l’escriptora Blanca Llum Vidal han estat els encarregats de glossar el paper de Picasso, Miró i Tàpies en el context de les avantguardes i la seva relació amb la ciutat. Van traçar una xarxa de relacions que cobreix tot el segle XX. Picasso (Màlaga, 1881 - Mougins, França, 1973); Miró (Barcelona, 1893-Palma de Mallorca, 1983) i Tàpies (Barcelona, 1923-2012) són tres motors creatius molt diferents i les seves obres no semblen tenir cap punt de contacte entre elles. I no obstant és segur que Miró no hagués estat el Miró arriscat sense el desafiament i l’estímul constant que suposava la proximitat d’amistat amb Picasso. L’estima i admiració mútua va néixer quan Miró va visitar Picasso a París el 1920 i des d’aleshores van estar units per la mateixa passió com ho demostra la seva correspondència mútua, les visites de Miró a Vallauris, així com declaracions privades i públiques. Tots dos van participar en el Pavelló Espanyol de l'Exposició Internacional de París de 1937 realitzant dues grans pintures murals en defensa del règim legítim de la República, Guernica de Picasso, i la desapareguda El segador de Miró, convertint-se, a partir dels anys cinquanta, en dos referents per als artistes espanyols que vivien sota la dictadura. El dia de la mort del seu amic i després d’una llarga execució, Joan Miró va donar per finalitzat un llenç de grans dimensions titulat Femme, oiseau, étoile(Homenatge a Pablo Picasso), 1966-1973.
I certament Tàpies no hauria estat el mateix Tàpies sense Picasso i sense Miró, especialment Miró per la seva estreta connexió. L'origen de l'admiració de Tàpies cap al món mironià —segons alguns historiadors— cal cercar-lo al número extraordinari que la revista D'Ací i d'Allà va dedicar a l'hivern del 1934 «a l'art del segle XX», com s'anunciava a la portada il·lustrada amb una obra de Miró.Tàpies va recollir “la llavor” —segons paraules de Frederic Amat— que havien sembrat Picasso i Miró i recordaria sempre la seva primera trobada personal amb Miró el 1949 al seu taller barceloní al Passatge del Crèdit gràcies a Joan Prats; moment en què s'inicià una amistat que tots dos conservarien fins al final. Més que un referent, Miró fou per a Tàpies un mestre del qual va aprendre molt fins a convertir-se en tot un exemple a seguir i sempre es va mostrar extraordinàriament fidel a Miró fins al punt de qualificar-lo com «l'únic mestre de qui soc deutor». Per la seva banda, Tàpies va evocar el centenari del naixement del pintor malagueny el 1981 amb una instal·lació situada al Passeig Picasso. L'element principal és un gran cub de vidre col·locat sobre un petit estany sobre el qual va caient aigua. La peça es va finalitzar el 1983, després que l'autor rebés l'encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona. En unes teles a l’interior estan escrites algunes frases atribuïdes a Picasso, com ara: "Un quadre no és per decorar un saló, sinó que és una arma d'atac i de defensa contra l'enemic”. Tota una declaració d'intencions per part dels dos artistes, l'autor i l'homenatjat.
Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso, ha reivindicat el compromís dels tres artistes amb l'art i amb la capital catalana. Anna Saurí, gerent de la Fundació Antoni Tàpies, ha rememorat Tàpies com un home de cultura, generós i solidari amb el seu país.Per part seva, Sara Puig, presidenta de la Fundació Joan Miró, ha lloat l'amistat i el respecte mutu entre els protagonistes d'aquesta triple efemèride, així com el llegat immaterial i material que deixen per a les noves generacions. Han coincidit que la col·laboració institucional és imprescindible per commemorar aniversaris com aquests.
Entre altres accions, la Fundació Miró i el Museu Picasso organitzaran de manera conjunta una gran exposició sobre la relació entre els dos artistes de forma simultània a les dues seus a partir del 19 d’octubre d’enguany. Un diàleg entre dos dels grans creadors del segle XX que explorarà influències, convergències i afinitats creatives, i la relació que tots dos artistes van mantenir amb Barcelona. També aportarà informació sortida de l’arxiu de la Fundació, espai que estrena l’any amb una readequació i reubicació a la torre octogonal de l’edifici de Sert.