Amb 'Les set morts de Maria Callas' de Marina Abramović i amb 'Alexina B.' de Raquel García-Tomás, el Gran Teatre del Liceu s’ha posat les piles amb la presència de creadores a l’escenari del coliseu de la Rambla.
El dijous 9 de març, l’endemà del Dia Internacional de la Dona, el Liceu acollia l’espectacle Seven Deaths of Maria Callas, espectacle performatiu de la polifacètica artista sèrbia Marina Abramović. Una dona artista dialogant des de l’escenari amb una altra dona artista (Maria Callas), de la que enguany recordarem el centenari del naixement. En aquest cas parlem de la creació d’un espectacle, sense que Abramović intervingui en l’aspecte compositiu, perquè el muntatge recrea set àries d’òpera emblemàtiques del repertori de la Callas — enmig d’una acció escènica protagonitzada per l’artista sèrbia— i amb enllaços musicals de Marko Nikodijevic. Les pàgines operístiques, extretes d’Otello, La traviata, Carmen, Lucia di Lammermoor, Madama Buttefly, Tosca i Norma, ajuden a la reflexió sobre la soledat de l’artista i a la permanent identificació d’un imaginari personificat en una Maria Callas que difícilment va reeixir en l’intent de separar la persona del personatge.
Setmanes després del muntatge d’Abramović, que s’havia estrenat a París el 2020, el Liceu acollirà l’estrena absoluta d’Alexina B., la darrera òpera de Raquel García-Tomás i basada en l’existència real de la primera persona intersexual de la història, Adélaïde Herculine Barbin, sintetitzada per l’hàbil llibret d’Irène Gayraud i posada en escena per Marta Pazos.
Aquesta presència femenina en un mes com el de març ens serveix per recordar la presència de creadores (bàsicament compositores) al Liceu, al marge de les escasses incursions de dones en el terreny de la direcció escènica o fins i tot musical.
La història de la programació operística a la sala gran del Gran Teatre del Liceu ha comptat tan sols amb la presència de quatre compositores: Lluïsa Casagemas, Matilde Salvador, Raquel García-Tomàs i Núria Giménez-Comas.
La tardor de 1893, el Liceu havia d’acollir la primera òpera escrita per una compositora catalana, Lluïsa Casagemas, deixebla de Felip Pedrell. S’havia programat l’estrena de la seva obra Schiava e regina. El 7 de novembre d’aquell any, i dies abans de l’estrena prevista, l’anarquista Santiago Salvador va llançar dues bombes a la platea del teatre. Una d’elles, la primera, va esclatar i va deixar vint morts i desenes de ferits durant una funció de Guglielmo Tell de Rossini. El teatre va tancar fins a finals d’aquella temporada i Casagemas va veure’s obligada a desar la partitura de la seva òpera en un calaix, tot i que sembla que més endavant se n’havia programat una estrena que per raons que desconeixem també es va haver d’anul·lar. Objecte d’una tesi de Maria Teresa Garrigosa, el 2018 es van cantar diversos fragments de Schiava e Regina al Palau Güell de Barcelona.
Quasi un segle més tard, la valenciana Matilde Salvador va estrenar al Liceu Vinatea el 1974, una òpera sobre les donacions territorials del rei aragonès Alfons el Benigne al segle XIV i amb orquestració de Vicent Asensio, professor i futur marit de la compositora. Era la primera òpera d’una compositora en estrenar-se al teatre de la Rambla.
Salvador era pintora i compositora i el 1941 ja havia escrit una primera òpera, en aquest cas còmica, La filla del Rei Barbut, estrenada dos anys més tard a Castelló. Després de la cantata escènica Retablo de Navidad (1948), Vinatea va ser la següent òpera, que Salvador va escriure sobre el llibret, a partir d’un episodi de temàtica valenciana i ambientada en època medieval, de Xavier Casp. Rosa Maria Ysàs, Dalmau González, Isabel Fité i Pere Cabau Farrés (entre d’altres) van intervenir en les tres funcions de l’òpera, dirigida musicalment per Gerardo Pérez Busquier i escènicament per Josep Maria Morera.
L’obra va gaudir d’una bona acceptació, en part per un llenguatge musical allunyat dels aires d’avantguarda i proper al nacionalisme de Manuel de Falla i en part pels molts acòlits valencians que van viatjar en autocar fins a Barcelona per veure i escoltar l’òpera de la seva compatriota, i cantada en valencià.
Des de La Vanguardia, Xavier Montsalvatge va destacar en la seva crítica publicada el 22 de gener: (...) cada episodio de la narración está musicalmente descrito con sobriedad, sin el mínimo efectismo y con recursos de curiosas formas armónicas y cadencias modales que dan a la partitura una constante suavidad y un aire arcaico sin llegar a ser imitativo de los clásicos o primitivos. La música de Matilde Salvador en este caso es fiel, pero no servil a los principios tonales; es —y eso dice mucho en favor de la artista— perceptiblemente femenina, sin carecer de nervio.
D’ençà d’aleshores, les composicions femenines han brillat per la seva absència al Liceu. Fins que el 2020 es va posar fi a una anomalia que esperem que al llarg de les temporades següents deixi de ser-ho. I és que la tardor d’aquell mateix any, la citada Raquel García-Tomàs va representar en streaming l’òpera Per precaució el 2020, en el context de sis macroòperes que el 2020, i en plena pandèmia de la COVID-19, es van programar a diversos espais del teatre. Entre d’altres el foyer, on el 2022 es va presentar Shadow. Eurydice says de Núria Giménez-Comas.
El camí cap a la normalitat és lent, però almenys s’ha iniciat. Ja era hora. I que continuï així.