Sergio Baos és un dramaturg que va a contracorrent. Gran constructor d'històries, amant de la ficció pura, a Les maleïdes fa un do de pit amb una peça absorbent, que et clava a la cadira, gràcies a tres dones que viuen contra el destí. S'estrena a la Sala Beckett després d'un reeixit pas pel Principal de Palma.
A Barcelona, vam descobrir Sergio Baos l'any passat amb Paradís, un monòleg que interpretava ell mateix sobre la runa de la Mallorca turística. A Les maleïdes, que va guanyar el Premi Pere Capellà de Teatre als 51 Premis Octubre (2022), ens mostra una altra part de la seva obra dramàtica. Amb tres dones d'una mateixa família que, en un moment donat de la seva existència, es veuen separades. “Estan maleïdes d'una manera gairebé genètica”, diu. I són “tres dones que han patit molt”.
Baos assegura que Les maleïdes no està basada en cap fet real i fa una reivindicació del relat, de la història creada des del no-res. “Tenia la intenció de crear pura ficció”, afirma. Pel pur plaer de crear, de cercar dins d'un mateix una història que atrapi i que, a banda de poder pujar a un escenari, es pugui llegir de manera independent. És una obsessió molt seva.
“Cerc aconseguir que el que s'està contant pugui atrapar el públic”, assegura. Diu que es fixa en els personatges i en els diàlegs, que tot tingui “una certa versemblança”. “No vull crear personatges plans que diguin les coses que volem sentir”, afegeix.
Baos no té gaires “germans” o “germanes” dins la dramatúrgia catalana actual. Només li sabem tronar-ne un, Llàtzer Garcia. Les maleïdes té una certa proximitat amb Els nens desagraïts, per exemple. Obres que podríem titllar d'americanes, d'anglosaxones, que s'acosten a la narrativa de John Steinbeck o al teatre de Martin McDonagh. Poca broma, doncs.
El mallorquí forma part d'una nova generació de dramaturgs mallorquins que s'estan fent sentir, no només a l'illa. Marta Barceló, Toni Gomila… I Sergio Baos. Ell creu que són fruit d'una tendència global de voler sentir històries d'ara, als teatres, en contraposició al que passava fa uns anys, quan els clàssics regnaven. “Això ha propiciat que surtin noves veus”, assegura. “I el públic ha donat suport a aquesta tendència”, es felicita.
També creu que els mallorquins han perdut “la por” a voler contar les seves pròpies històries.
Tema d'obertura: 'Desigs', de Tarta Relena
Escolta-ho a: