Oswald Aulèstia ha estat considerat com el millor falsificador d'obres d'art de la història. El documental sobre la seva trajectòria emès recentment per TV3 ha causat un cert rebombori mediàtic. El documental incideix especialment en la seva faceta de falsificador que mai ha estat denunciat i no tant en la seva trajectòria com artista. Ara a la Factoria Cultural de Terrassa es pot veure fins al 23 d'abril una mostra antològica de la seva obra des dels anys setanta fins a l'actualitat.
Oswald Aulèstia (Barcelona 1946) va iniciar als anys seixanta la seva trajectòria artística amb el seu pare el pintor, escultor i escriptor Salvador Aulèstia de qui aviat es va independitzar per desenvolupar la seva pròpia obra artística que ha exposat en galeries de les principals ciutats artístiques del món: Nova York, París, Roma, Florència, Londres, Viena, Barcelona…
L'exposició que es pot veure a Terrassa ha estat comissariada pel Dr. Josep Guindo, col·leccionista d'art del segle XX, i que ell planteja com una mostra de reivindicació de l'artista i agraïment per la col·lecció de 90 obres de diferents èpoques que Oswald li va cedir amb molt bones condicions econòmiques i que són les que es poden veure al'exposició juntament amb algunes de les més recents creacions de l'artista.
L'obra de l'Oswald s'emmarca principalment dins de l'estètica del Pop-Art, però senseentrar en la intenció crítica de la societat consumista que tenia aquest moviment artístic. També beu de diverses tendències l'avantguarda de les quals adopta algunsdels seus trets estètics,com del cubisme l'ús del collage ila fragmentació dels rostres; de la pintura metafísica, les figures arrodonides que poden recordar les deGiorgio de Chirico; del dadaisme l'ús de números i lletres sense cap sentit concret. Evidentment, copiar obres d'artistes reconeguts de les més variades tendènciesdel segle XX,li ha proporcionat un bagatge no només d'aprenentatge tècnic, també d'assimilació de diferents estils que d'alguna manera acaben repercutint en l'obra pròpia. A partir d'aquí,Oswald ha aconseguit crear una obra amb llenguatge i personalitat propis, d'un hedonisme latentque entra pels sentits per la seva construcció formal on dominen les formes arrodonides i per la varietat colorista molt contrastada. Treballa amb pintura acrílica amb una gamma de colors molt àmplia i personal, utilitza diferents suports com paper, tela, fusta, metacrilat i també recursos digitals.
Als anys setanta Oswald comença fent un tipus d'obra que es pot contextualitzar dins de l'informalisme, fa un tipus de pintura matèrica, dins de l'abstracció, però ja hi ha la idea de composició ben construïda, amb figures geomètriques, amb línies sovint discontínues rematades amb números i lletres que són una constant en totala seva obra. Un exemple d'aquesta etapa és l'obra El triangle que va ser la primera obra que el comissari Dr. Guindo va comprar ja fa molts anys i així va entrar en contacte amb l'artista.
Oswald aviat s'allunya d'aquesta pintura segons ell “amb significat” per fer una pintura en la qual, segons diu l'artista, no pretén dir res, l'objectiu és el plaer creatiu. L'evolució va cap a una pintura influïda per un Pop-art molt sui generis, on és molt presentla influència d'Andy Warhol enels retrats depersonatges icònics com els de Dalí i de Fortuny. Però en generalOswald crea un món de personatges inventats, amb reminiscències de còmic de ciència-ficció, rostres compostos per diversos fragments i colors, amb uns perfils molts característics, a vegades arcimboldians, sempre amb uns llavis molt sensuals, construïts amb colors propis molt vius i sovint emmarcats entrelínies, finestres, quadrats, etc. hi ha una certa obsessió a travar les figures i a vegades a amalgamar-les. Alguns personatges estaninspirats en l'antiguitat com els emperadors romans o Egipci, en realitat són dos egipcis amalgamats, és una obra icònica que ha resultat ser, de moment, la més falsificada de les seves obres, als Estats Units se n'han venut moltes còpies.
Els darrers anys la seva pintura ha evolucionat cap a una major simplicitat, amb obres que continuen sent molt ben estructurades, però deixa els seus personatges més lliures, i els rostres i figures, més arrodonits, reduïts a allò més essencial.
De personalitat extravertida i hedonista, Oswald s'ha creat una imatge de si mateix desinhibida, provocadora, antisistemaque fomenta en entrevistes, llibres i en la seva pàgina web. Es presenta amb la seva samarreta corporativa on hi ha escrit el lema "me la bufa", però no tot li rellisca, també hi ha una sensibilitat envers els menys afavorits que per altres motius també viuen als marges com ell. En el mateix espai de l'exposició, Oswald està treballant amb nens discapacitats de la Fundació FUPAR de Terrassa, amb els quals ha connectat molt bé, en un muntatge "El bosc" consistent en dibuixos i pintures dels nens, inspirats en l'obra d'Oswald que es van penjant. Els nens estan molt entusiasmats amb aquest projecte que se subhastarà en favor de la fundació quan s'acabi l'exposició.
