Anastasia Samoylova mostra una sèrie d’imatges obtingudes en diverses ciutats europees, asiàtiques i nord-americanes, tractant d’ensenyar com viuen i transiten homes i dones pels seus carrers, on les tanques publicitàries, els edificis, representen la forma de viure en una gran urbs. La disparitat cromàtica i els reflexos que apareixen mitjançant els aparadors de les botigues indiquen una manera de descriure i explicar el dia a dia de qualsevol ciutat important.
Anastasia Samoylova. Image Cities
Comissariada per Victoria del Val
Centre KBr Fundación MAPFRE
Avinguda Litoral, 30 Barcelona
Fins al 14 de maig de 2023
KBr Photo Award. Un premi per impulsar la fotografia contemporània
El 2021 la Fundació MAPFRE va posar en marxa la biennal KBr Photo Award, un premi que consistia en una aportació en metàl·lic i l’exposició en dues de les sales que la Fundació té a l’Estat espanyol cas de les de Barcelona i Madrid, a més de la publicació d’un llibre. El fet de crear un premi amb aquestes característiques té com a objectiu principal fomentar i donar suport als artistes perquè puguin expressar-se lliurement dins de la fotografia documental. En aquesta ocasió la proposta guanyadora ha estat per a la fotògrafa russa, però resident a Miami, Anastasia Samoylova.
Anastasia Samoylova “aporta un llenguatge i una visió renovats dins de la pràctica documental, en incorporar imatges vibrants de paisatges urbans en un món ambivalent i contradictori que en l’actualitat viu una època marcada per crisis importants”. Aquest llenguatge i visió s’obre de bat a bat a través de 50 imatges realitzades durant els anys 2021 i 2022 que omplen les parets de dues sales de la Fundació MAPFRE de Barcelona. L’exposició porta com a títol Image cities. La comissaria és Victoria del Val que des de fa una dècada és responsable de les exposicions itinerants de la Fundació, i actualment gestiona el KBr Photo Award a més d’altres projectes. Anteriorment havia estat subdirectora d’exposicions de La Fàbrica de Madrid.
Anastasia Samoylova. Una nova manera de mostrar la fotografia urbana
Anastasia Samoylova (1984, URSS) es va criar a Moscou. Es va formar a la Universitat Estatal d’Humanitats de Rússia on va realitzar un màster en Disseny Medioambiental. Als 24 anys se’n va anar a viure als Estats Units per continuar els estudis fent un màster en Estudis Artístics Interdisciplinaris a la Universitat de Bradley. Els seus primers projectes van ser Breakfasts i Landscape Sublime, a través d’una sèrie de composicions fotogràfiques que segons la comissaria l’artista crea de manera acurada perquè el “collage i la superposició d’elements són fonamentals per obtenir el resultat que cerca”.
A més, la influència d’artistes de l’avantguarda russa com Liubov Popova i Natàlia Gontxarova, que representen perfectament els idearis suprematistes, cubistes i futuristes que tant van influir en l’art europeu de principis del segle XX, van ser essencials en el seu esdevenir creatiu sobretot mitjançant la fotografia en lloc de la pintura. Per això moltes de les imatges de Samoylova es poden anomenar com a cubistes, ja que “s’acumulen i se succeeixen formes geomètriques i plans de color, i se superposen materials als collages visuals que creen aquests paisatges, categoritzats per l’autora en funció de les temàtiques: muntanyes, tempestes, boscos, penya-segats, llamps, etc.”
Samoylova ha realitzat residènciesartístiquesa diferents ciutats americanes. La seva primera exposició individual va tenir lloc a la Pearce Gallery de Dunlap (Illinois) on va mostrar Landscape Sublime, l’any 2014. Més endavant ha exhibit els seus treballs principalment als Estats Units, així com a Berlín, Amsterdam, Frankfurt, Le Locle (Suïssa), Moscou, Londres i Madrid, ciutat on ha exposat dues vegades a Sabrina Amrani Gallery.
Image Cities
La idea inicial de l’artista és la de fusionar el context urbà amb la instantània fotogràfica a partir d’imatges que fan referència a l’arquitectura urbana, permetent que l’ésser humà sigui “gairebé inexistent i, quan hi apareixen figures, és a petita escala en comparació amb la vastitud dels edificis i els anuncis”.
Les ciutats protagonistes de l’exposició són Tòquio, Moscou, Nova York, París, Londres, Los Angeles, Toronto, Zuric, Mònaco, Amsterdam, Madrid i Barcelona. Cadascuna d’elles ofereix una perspectiva arquitectònica i de la vida diària ben diferent, ja que es tracta de ciutats que no tenen res a veure les unes amb les altres, però que tenen en comú que cadascuna d’elles és atractiva i peculiar convidant l’artista a endinsar-se en un terreny quasi ideològic, tant des de la perspectiva del paisatge, com de “l’arquitectura anònimafeta d’acer i vidre, en què les cases, les oficines i les botigues són totes iguals”.
És cert que si no coneixem a fons aquestes ciutats,les imatges que hi apareixen podrien correspondre a qualsevol d’elles, ja que els aparadors o els gratacels no ens en donen cap pista. De fet, el que importa i això és el que vol transmetre Samoylova, és mostrar les singularitats i identitats de cadascuna de les orbes al·ludides, on la figura de la dona té un paper molt important, sobretot en els anuncis que apareixen en les parets dels edificis, les parades dels autobusos o als aparadors de les botigues dels carrers més comercials.
El recorregut de l’exposició és aleatori, ja que les imatges que s’exhibeixen, totes elles de format gran, no tenen relació unes amb les altres, ni per temàtica ni per la ciutat representada. Totes les fotografies són en color. Uns colors molt vius i amb uns contorns ben definits, on també destaquen els “jocs de reflexos o composicions en successions de plànols (...) la monumentalitat dels edificis o gratacels per davant de qualsevol altre motiu que hi aparegui”.
Quant al protagonisme de la dona ho podem veure en obres com Beauty Advertisement. Vienna. 2022, on el rostre d’una jove és el model d’un anunci de productes de bellesa. La seva cara es troba en primer pla. Té un ull blau indicant la necessitat d’utilitzar aquest producte per ser més jove. En canvi, a Historic Theater Poster, Barcelona. 2022, l’autora mostra una dona damunt d’una moto situada a l’escenari del Teatre del Liceu mentre observa les butaques buides del recinte operístic. L’escena és quasi surrealista, però a la vegada representa una manera de veure el quesucceeix en un entorn tan poc habitual per a una motorista.
A Bilboard with Architectural rendering, Tokyo,2022, apareix una dona amb paraigües mirant l’edifici que té davant. Un edifici que recorda altres que existeixen a Barcelona i Madrid, ja que algunes de les parets tenen uns jardins verticals que proposen una nova manera d’entendre l’arquitectura urbana. A Newly Painted Wall, Barcelona, 2022, un home d’esquena està observant una paret pintada de color rosa, on també hi ha una cadira, que sembla que estigui esperant que algú la utilitzi. El contrast de la paret rosada amb el negre de l’abric del personatge, indica que la fotògrafa té la intenció de representar una escena que ens faci reflexionar i alhora pensar sobre el nostre entorn més immediat.
Els cartells publicitaris serveixen de reclam al públic perquè consumeixi un determinat producte, com és el cas de Lingerie Advertisement, Paris, 2021, Outdoor Advertisements, Milan, 2022 i Lingerie Advertisiment, Mexico City, 2021, on la figura femenina és la protagonista d’aquests anuncis, però també és important l’arquitectura urbana, ja que el que pretén Samoylova és fusionar ambdues.
Precisament la figura de la dona “és el centre de la societat de consum, objecte i subjecte d’una publicitat que vincula l’existència al luxe i al glamur, i que té poc a veure amb els problemes i les preocupacions quotidianes de la gran majoria dels ciutadans”, tal com ho veiem a Taxi Reflection in Fashion advertisement, Tokyo, 2022, on una dona en primer pla posa amb un vestit escotat i una minifalda mentre el reflex d’un taxi groc apareix davant seu.
Per al comissari, escriptor i fotògrafbritànic David Campany, l’artista és en “el fons collagista, tot i que és ben probable que faci collage tant d’idees i experiències en conflicte com d’imatges”. És cert que l’artista aprofundeix en un terreny que es podria considerar com a “agradable”, o sigui, no fotografia racons ni llocs de ciutats conflictives o pobres, ja que el seu objectiu és plasmar de la manera més fidedigna possible la societat de consum.
L’inici del seu trajecte creatiu es produeix a Moscou, ciutat en la qual ara li seria més difícil de passejar tranquil·lament peals seus carrers, i després canvia de continent i se’n va a Nova York. Més tard torna a Europa i visita Londres. I així successivament fins a arribar al nostre país a través de mostrar algunes imatges de dues de les principals urbs cas de Madrid i Barcelona.