Una tasca d’elaborada línia estratègica i que comença a recollir els fruits, amb un territori cohesionat, viu i actiu. I que inicia la seva activitat amb l’objectiu, ben clar, de dotar de visibilitat la tasca del departament que dirigeix. “Quan vam arribar, vam adonar-nos que el Consell de Mallorca era invisible. De fet —prossegueix Miralles—, és una institució bastant qüestionada a dins de la societat mallorquina, perquè ben bé no se sap quin paper juga exactament”. Des del primer dia al Consell, l’equip que encapçala va tenir clar que hauria de treballar per posar un granet d’arena per revertir aquesta situació i ennoblir la institució. “En aquest sentit, vam procurar, a través dels diferents instruments que tenim, de sortir de Palma. De projectar-nos cap a la resta de l’illa. Som el Consell de Mallorca”, exclama, amb el punt necessari d’ambició aglutinadora.
Com a institució que té una doble vessant —una part de Diputació i una part de Govern—, calia jugar amb aquesta personalitat singular i, també, amb “la dualitat de Palma i part forana”. De quina manera? A través de la força generadora del Teatre Principal de Palma i dels diversos programes culturals que genera l’entitat. “No es tracta només de dinamitzar el Teatre Principal, pal de paller de la cultura de l’illa, sinó també de fer possible que hi hagi continguts de l’equipament que arribin a la part forana”. És per això que el conseller de Cultura, Patrimoni i Esports s’ha aliat amb la xarxa de teatres municipals que hi ha a Mallorca, “perquè aquelles produccions que fem no es creïn, es representin i morin al Teatre Principal, sinó que tinguin una llarga vida”.
La importància del treball en xarxa
Això implica, per exemple, que en el moment de creació d’una obra “no es pensi només en grans formats, sinó en fer obres adaptables a tot arreu”. “Ho fem per convicció i sempre amb la voluntat que els equipament participin en la mateixa creació i generació de propostes “, afegeix Miralles. “Som conscients que som el germà gran, però és obligació nostra reconèixer els ajuntaments com a institucions que han de prendre decisions, i dir-los que som aquí per coproduir i col·laborar en el que calgui. El treball en xarxa és molt important, parlar de la importància de la cooperació, explicar que si fem feina en xarxa els ajuntaments multipliquem els efectes positius de les inversions públiques en matèria cultural”. Un propòsit complex, ja que Palma és una ciutat molt potent i molt aglutinadora.
“Si tu valores la cultura en termes de quantitat d’espectadors, pots acabar abocat a la frustració pensant que en un municipi de 500 habitants no podrem moure tanta gent com en una capital”, afegeix. “Però la cultura ha d’arribar a tots els ciutadans amb criteri d’equitat, en igualtat de condicions. Un ciutadà que viu a Mallorca, visqui on visqui, ha de poder accedir a continguts culturals de qualitat i no s’ha de veure perjudicat per la mida o les capacitats del seu ajuntament”. És un manament infranquejable de l’actual gestió del conseller de Cultura mallorquí. “Hem deixat de fer moltes coses per qüestions pressupostàries. Hem dedicat moltes energies a posar ordre, a classificar, a dibuixar el mapa de recursos culturals que tenim. I això no és qüestió de diners, sinó de voluntat política. O ens creiem que l’educació i la cultura han de servir per construir una societat millor i ciutadans amb més capacitat o recursos, o no ens ho creiem”.
El Teatre Principal de Palma, punta de llança
És innegable que el Teatre Principal de Palma és una referència a les illes Balears. “Això ha fet possible que en el seu entorn cresqués una estructura de companyies, actors i actrius de l’escola superior d’art dramàtic. S’ha construït un cosmos a l’entorn de les arts escèniques que, fins a dia d’avui, no s’havia acabat d’executar, perquè el més fàcil era tenir una política de programació, sobretot quan hi havia molts diners”. Però ha estat a través del Teatre Principal que s’han pogut crear aliances amb companyies de teatre de Mallorca i que “hem pogut fer activitats en conjunt amb els altres teatres municipals. Ens hem de creure que el Teatre Principal no és només de Palma, sinó que té la dimensió de punta de llança de serveis adreçats al conjunt de la població de l’illa”.
En el mateix sentit, així com era ben clara la idea que el Teatre Principal pogués liderar aquesta xarxa de teatres municipals, també era clar que s’havia d’ampliar la mirada, sortir de Mallorca i parlar de tu a tu amb teatres d’altres indrets, preferentment de les altres illes, però també de Barcelona i València. És així com arriben les col·laboracions amb el Teatre Lliure, el Grec, Temporada Alta, TNC, Sala Beckett (Catalunya), el Rialto (València), cosa que fa jugar a l’equipament mallorquí en “una primera divisió escènica”.
Treball en patrimoni immaterial
També cal destacar la tasca feta, fins al moment, en patrimoni immaterial. “N’hem fet molt i divers”, puntualitza Miralles. “Hem posat sobre la taula la necessitat de parlar, observar i identificar aquell patrimoni que no es veu i està en pitjors condicions, però que és el que ens ajuda a definir-nos més com a persones i comunitat, perquè hi vivim”. Això suposa una recerca i un treball col·lectiu que, de vegades, també pot ser dolorós. “El material associat al món agrícola o ramader va en retrocés perquè la nostra societat va canviant, ara ja som gairebé totalment una societat de serveis. Però hi ha un patrimoni tradicional, cultural, festiu i industrial que és importantíssim”, rebla. “Acabem de declarar bé d’interès cultural l’art de la pedra en sec”. Un exemple de com s’aconsegueix l’equilibri fonamental entre salvaguardar el patrimoni i adaptar-lo i fer-lo evolucionar. •