El Museu d’Història de Catalunya llança ‘SOM’, una publicació d’àudio didàctica i divulgativa sobre diferents períodes de la història catalana. Podreu escoltar cada episodi mes a mes des de les plataformes Ivoox, Spotify i Apple. Fa valer la riquesa del patrimoni històric del país i dona a conèixer les activitats, els continguts del museu i les exposicions que acompanyen la temàtica.
Tot pensant en la societat del segle XXI, els capítols de SOM ofereixen una panoràmica de la història catalana en què primen l’economia i el factor humà, això sí, no sense considerar els detalls i els matisos pertinents en pro de brindar cultura de qualitat. Aquest nou art d’explicar història exposa un mosaic d’èpoques i temes atractius per conrear el pensament crític. Raquel Castellà i Perarnau, coordinadora d’aquest nou servei i conservadora del Museu d’Història de Catalunya, aclareix: «Volem tractar episodis o conceptes històrics que no solen sortir als llibres d’història o no són tan coneguts pel públic; volem explicar elements de la vida quotidiana dels nostres avantpassats en una concepció més social de la història, no tan estructural o clàssica».
Aquesta història començava en setembre de 2022 amb la col·laboració de la fotògrafa PilarAymerich i Andreu Català: ‘Els Català, fotògrafs d’un segle’. La nissaga dels Català ens endinsa en la quotidianitat dels homes i les dones de la II República i el règim franquista. Amb les seves càmeres, testimonien les inquietuds culturals i artístiques del moment. El seu art fotogràfic reflecteix les persones d’aquella societat encara no tan llunyana amb una empremta inesborrable i personal. Recullen les tensions intergeneracionals en imatges. Una contraposició d’etapes del nostre passat més recent en el punt de partida encoratja de cara al futur, amb l’esperança d’un temps com aquell que els Català havien retratat sense opressió.
No podia faltar un episodi sobre un tema fonamental tot i que delicat: ‘Tràfic d’esclaus a Catalunya’. Dos experts en la qüestió, Martín Rodrigo, professor d’Història Contemporània a la UPF, i Gustau Nerín, professor d’Història de l’Àfrica de la UB, ens informen que, des de l’edat mitjana fins a les darreries del segle XIX, trobem comerciants i beneficiaris d’esclaus a Catalunya i arreu del Mediterrani. El mode de producció esclavista, açò és, una economia recolzada en el treball dels esclaus, comença a perfilar-se entre els segles XV i XVI. Tanmateix, no serà fins a l’expansió colonial i els negocis establerts amb el continent americà que emergeix una indústria força lucrativa: el tràfic d’esclaus.
Prima el benefici financer… i han primat els treballadors eficients. Sílvia Planas, historiadora medievalista i directora del Museu d’Història dels jueus i del Museu d’Història de Girona, ens il·lustra amb un paradigma: ‘El poble jueu a Catalunya: mite i realitat’. Els segles XII i XIII abracen els anys àlgids de la comunitat jueva a Catalunya. Els jueus són propietat directa del rei, cofre i tresor; tributen directament a les arques reials. «Tolerats mentre convenen, mentre són útils i necessaris» fins que, al segle XIV, declina el seu rendiment econòmic i de producció. Albirem una Església poderosa i l’adveniment d’un capitalisme que ensenyarà les dents.
No obstant això, entre els mesos de febrer i març de l’any 1919, un fet cabdal en la història del moviment obrer de Catalunya frena els peus d’un capitalisme que devora els seus treballadors sobreexplotats: ‘La vaga de La Canadenca i els anys del pistolerisme’. L’historiador Ferran Aisa i el periodista David Revelles recorden que la vaga de La Canadenca constitueix «la fita de les 8 hores diàries com a jornada màxima». Aquesta és una època de violència, precarietat i crisi, però de llum per la cultura literària. Les plomes de grans i prolífics literats debaten i escriuen les cròniques periodístiques a les festes dels cafès més populars de les ciutats entre tangos, protojazz i trets de pistola.
Les condicions de treball precàries encara poden arribar molt més lluny, esdevenir mortals. A Mauthausen trobem «un camp de concentració en què l’extermini es produeix pel treball i les condicions de vida», assenyala Rosa Torán, historiadora i especialista en els republicans als camps nazis. ‘Republicans a Mauthausen, la lluita per la supervivència’ rememora els més de 7.000 republicans vinguts de la península entre els anys 1940 i 1941 per patir el règim del camp de concentració de Mauthausen: treballs forçats a la pedrera. En aquest calvari assetgen, a més a més, els càstigs en qualsevol moment, les malalties venèries, la mala alimentació i les temperatures extremes a l’hivern i a l’estiu. L’agosarat barceloní Francesc Boix fou una de les figures clau en la documentació de les penalitats, qui idearia amagar els negatius que retrataven la situació. Aquesta píndola informativa tampoc no hauria estat possible sense els documents de la Col·lecció Francesc Boix i del fons Juan de Diego, dipositats al Museu d’Història de Catalunya.
I també hi ha treballadors i treballadores que han romàs gairebé invisibles d’un temps ençà si no fora per especialistes com la doctora en Història Contemporània Mònica Borrell-Cairol i la historiadora Tura Tusell, que els han rescatat de la desmemòria. En parlen en ‘El servei domèstic a Catalunya: una història desconeguda’. En un temps preindustrial, els aristòcrates ostenten nens, homes i dones al seu servei: majordoms, perruquers, cuiners, cambrers i cambreres... Però, passada la segona meitat del segle XIX, les tasques de la casa quedaran relegades majoritàriament a les dones. L’interès pels oficis i les professions que congrega el servei domèstic ens recondueix al present: discriminació per raons de gènere, legislació i precarietat laboral.
Potser el nostre futur està lligat a aquests fets d’una manera o altra: els modes de producció, els conflictes entre classes, les tendències econòmiques... com també el factor humà en un entorn industrial, per descomptat, i en un temps present en un entorn postindustrial. Raquel Castellà remarca que el títol SOM revesteix una idea: «El que ara som nosaltres és el resultat de tot allò que van ser els qui ens han precedit; la història ens ha fet com som en la Catalunya diversa dels nostres temps».
La construcció del relat continuarà en SOM els mesos vinents amb noves càpsules sonores divulgatives com ara els jocs i les joguinesen la història de Catalunya de la mà de Pere Capellà i Andrés Payà, el poble gitano a Catalunya, les dones al front de guerra durant la contesa de 1936-1939, laSetmana Tràgica… i per molts anys d’història catalana que han de discórrer.