Hi ha poca gent que sàpiga tant de teatre i dansa en aquest país com Tena Busquets. Des d'Olot, ha aconseguit plantar un jardí. Fa quinze anys que és al capdavant del Sismògraf, un festival que s'ha reinventat tres vegades i que busca l'excel·lència. Ara, després de ser mercat estratègic, han decidit mirar de nou la seva ciutat i posar l'accent en la sostenibilitat.
L'any passat, el Sismògraf va deixar de ser el mercat estratègic de la dansa a Catalunya per encetar un camí nou que, sense deixar el moviment, busca altres línies de treball més vinculades a l'ecologia i a la cura pel planeta. Busquets diu que el seu lloc ara no l'ocupa ningú i que li hauria agradat “fer un traspàs de bona pràctica”.
El festival olotí ha esborrat les línies entre disciplines escèniques i continua defensant la dansa, perquè creu que encara és un art “vulnerable”. El seu camí, però, és un altre. I va més enllà: “Posem el focus sobre gent que treballa amb aquesta mirada d'estar habitant un planeta en crisi”.
El Sismògraf és un festival que s'ha de viure, on el contacte entre el lloc on se celebra i el que s'hi programa està molt ben relacionat. A més, té l'avantatge de comptar amb un paisatge natural envejable i que sigui una ciutat que s'ha interessat per apostar per la cultura. Busquets ha tractat amb tots els partits polítics locals. “A Olot, sempre hi ha hagut interès perquè la cultura sigui important en la vida de la ciutat”, assegura.
Com a altres punts del país, la seva relació amb Barcelona és ambigua. “Barcelona, no és tant que ens faci la punyeta, sinó la mera ignorància”, dispara. Pateix sovint d'invisibilitat, d'accés. Busquets va teixint aliances amb els grans equipaments de la capital, però creu que costa massa fer les coses. “Anem molt lents”, diu.
“Falta una aposta més decidida de part del govern, d'inversió i de pensament”, afirma. I deixa clar que “els recursos no s'han posat al lloc on han de ser”. “Mentre no es pensi un país estructuralment, tot l'altre són pegats, anar arreglant 'rebentons' de la bici”, afegeix. Creu que els diners haurien d'anar als equipaments, als festivals, als programadors. I que no pot ser que els pobles i ciutats de més de 5.000 habitants només estiguin obligats a tenir una biblioteca, que la resta sigui voluntari.
Ara, diu Busquets, una companyia ha de demanar una subvenció a la Generalitat i després anar-la a vendre a 26 programadors. Què passa si allò que 'ven' no agrada a cap? Aquesta és la pregunta del milió.
“Tenim molts equipaments, però amb molt poca capacitat econòmica”, assenyala. Per sort, s'ha teixit una xarxa informal entre festivals i centres de creació que fa possible la cooperació. Però això passa perquè hi ha gent al capdavant que vol col·laborar.
Tema d'obertura: Globus, de Renaldo & Clara
Escolta-ho a: