Judicialització

El judici de l’1 d’octubre ja té data, testimonis... i no tindrà observadors

El Tribunal Suprem emet una interlocutòria per aclarir els últims detalls abans que comence el judici, que ho farà el dia 12 de febrer. L’alt tribunal ja ha anunciat quins seran els testimonis admesos i es nega a permetre l’accés d’observadors internacionals, tal com demanaven les defenses dels presos polítics.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les paraules de la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, amb què considerava innecessària l’assistència d’observadors internacionals al judici de l’1 d’octubre, van servir de vaticini. Perquè el Tribunal Suprem ha fet cas d’aquesta apreciació i decideix, finalment, no permetre l’entrada d’aquests professionals adreçats a vetllar per la imparcialitat del judici.

En la interlocutòria, el Suprem justifica que les sessions judicials seran televisades en directe i a través d’Streaming, per Internet. És per això que, tal com exposa l’escrit judicial, ‘coincidim plenament amb les defenses en la importància d’observadors que convertesquen la seua presència en un element de fiscalització de l’exercici democràtic, i per això s’ha acordat que les sessions del judici siguen televisades”. Segons l’alt tribunal, l’emissió del judici convertirà en observadors tots els ciutadans. Cal recordar que les defenses havien proposat desenes d’organitzacions, tant estatals com internacionals, per complir amb aquesta missió observadora.

I més encara. Des de l’equip de defensa del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, s’havia demanat l’assistència de personatges com Paul Preston, “prescindibles” segons el Suprem, atès que no van ser testimonis dels fets. Tampoc s’accepta l’observació d’un expert independent de l’ONU, tal com van demanar els advocats d’Oriol Junqueras i Raül Romeva.

En la mateixa interlocutòria, el Suprem també exposa quins són els testimonis que accepta per participar en el judici. No podrà fer-ho Carles Puigdemont, pel fet d’estar implicat en la mateixa causa, segons l’alt tribunal. Pel mateix motiu s’ha rebutjat també el testimoni de Marta Rovira. Les defenses dels presos demanaven també la compareixença del monarca Felip VI, que no hi acudirà perquè la llei ho impedeix; i d’Ignacio Cosidó, portaveu del Partit Popular al Senat, que tampoc ho farà. Aquesta negativa és cridanera en tant que Cosidó va presumir, via whatsapp amb els seus companys de cambra, de “controlar per darrere” la sala en què se celebrarà el judici a partir del 12 de febrer. Tampoc no ha estat acceptat el testimoni del fotoperiodista Jordi Borràs o del síndic Rafael Ribó.

Sí que hi aniran a declarar l’expresident espanyol, Mariano Rajoy; l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro. Tots tres exercien càrrecs de govern quan es va celebrar l’1 d’octubre. Tot i que els tres van desenvolupar funcions en el mateix govern, especialment inesperada va ser la postura de Cristóbal Montoro, qui en contra dels atestats policials sempre va negar que el referèndum es finançara amb diner públic. Enric Millo, delegat del govern espanyol a Girona en aquell moment, també farà de testimoni. Cal recordar que el gironí va arribar a demanar perdó per l’actuació policial.

Altres actors polítics importants d’aquells dies, com ara Íñigo Urkullu i Ada Colau, també estaran entre els testimonis. El lehendakari va ser un dels actors polítics que més va mirar d’apropar postures entre els governs català i espanyol. Roger Torrent, Artur Mas, Marta Pascal, Joan Tardà o Gabriel Rufián també s’hi sumaran, a més de José María Espejo Saavedra, de Ciutadans; David Pérez, del PSC; la convergent Neus Munté o Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guàrdia Civil que va acusar Josep Lluís Trapero de desobeir ordres. L’exmajor dels Mossos també hi declararà, així com l’exjutge Santi Vidal o el jurista Carles Viver i Pi-Sunyer. L’actual vicepresident Pere Aragonès o els exdiputats cupaires Antonio Baños i Eulàlia Reguant complementen la llarga llista.

En total quasi 600 persones faran de testimonis. Cal afegir també diversos policies que van denunciar haver estat ferits durant la jornada de l’1 d’octubre i l’anterior del 20 de setembre, quan la Guàrdia Civil va escorcollar per sorpresa el Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya. Una intervenció que va provocar la resposta del carrer i que va servir com a argument judicial per encarcerar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart un mes més tard dels fets.

El judici ja té data d’inici, proves i testimonis. Els presos polítics ja són a Madrid. I la mobilització ja ha començat. Tot plegat esdevé l’inici d’unes jornades cridades a ser històriques.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.