Ençà i enllà

Dues Veneçueles

Amb suport nord-americà, el polític opositor Juan Guaidó es va proclamar cap d’Estat. Al final, però, serà l’exèrcit qui decidirà el seu futur.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Poques hores després de proclamar-se president interí, Juan Guaidó va fer públic per Twitter el seu primer acte oficial: en una carta amb l’escut nacional, va demanar a tots els representants diplomàtics que es quedessin al país. El president Nicolás Maduro havia anunciat que tots els diplomàtics nord-americans havien d’abandonar el país en un termini de 72 hores, després que Donald Trump va reconèixer Guaidó, de 35 anys, com a cap d’Estat.

El mateix dimecres a la tarda Washington va comunicar que els diplomàtics es quedaven: una primera victòria per a Guaidó. I la segona va ser que Maduro no el fes detenir fins dijous al vespre.

Guaidó havia signat el document com a “President de l’Assemblea Nacional i President (E) de la República Bolivariana de Veneçuela”. La E vol dir encargado, interí, és a dir, que només ocuparà el càrrec més alt de l’Estat fins que hi hagi noves eleccions. Si més no sobre el paper, ara Veneçuela té dos presidents i dos centres de poder. Això no pot funcionar durant gaire temps. En gairebé vint anys l’oposició no ha estat capaç de fer fora els socialistes del càrrec. Hugo Chávez, tribú de la plebs mort de càncer fa sis anys, va guanyar totes les eleccions amb facilitat; el seu successor, Nicolás Maduro, ha aconseguit mantenir-se al poder amb trucs i manipulacions.

Ara, però, ha aparegut aquest jove polític, Juan Guaidó, que fa poques setmanes no coneixia gairebé ningú i que dimecres, amb la constitució a la mà, es va proclamar nou cap d’Estat. El cop d’Estat del 23 de gener l’havia preparat amb molta cura, i amb l’ajuda de dos homes: el popular opositor veneçolà Leopoldo López i el senador nord-americà per Florida Marco Rubio.

El republicà Rubio, fill d’emigrants cubans, fa anys que treballa per un canvi de règim; no tan sols a Veneçuela, sinó també a Cuba i a Nicaragua.

Amb el reconeixement de Guaidó, Rubio “s’ha anotat una victòria en la seva agenda política per a l’Amèrica Llatina”, escriu el Miami Herald. Segons el rotatiu, Rubio ha treballat “incansablement” per incrementar la pressió internacional sobre el règim de Nicolás Maduro. El 15 de gener Rubio ja va sol·licitar públicament al senat nord-americà que reconegués Guaidó com a president legítim. La decisió definitiva, segons el Miami Herald, es va prendre dimarts 22 al vespre en una trobada a la Casa Blanca, en què juntament amb el vicepresident de Trump, Mike Pence, i el seu assessor de Seguretat, John Bolton, també hi van participar Rubio i altres representants de Florida.

El segon valedor del jove president és Leopoldo López, fundador del partit opositor Voluntad Popular (VP). El partit va presentar Guaidó com a candidat de compromís per al càrrec de president del parlament, escollit el 5 de gener. Si bé López es troba en arrest domiciliari des del 2017, diuen que Guaidó li demana assessorament diversos cops al dia.

L’home que voldria enderrocar Maduro va néixer a la ciutat portuària de La Guaira, prop de Caracas. Té set germans; el seu pare era pilot; i la seva mare, mestressa de casa. El 1999 la seva província va patir greus inundacions després de setmanes de precipitacions. Van morir centenars de persones.

La família de Guaidó va sobreviure, però aquella catàstrofe natural els va marcar: “Ens va obligar a desprendre’ns de coses materials, però ens va unir més”. Guaidó va iniciar la carrera d’Enginyeria Industrial a Caracas, on es va unir al moviment estudiantil que protestava contra el president Hugo Chávez. El 2007 les manifestacions van pujar de to, Guaidó n’era un dels líders. En aquell moment va conèixer López, aleshores alcalde d’un districte benestant de Caracas, i li va donar suport per a la fundació del seu partit opositor.

Guaidó està casat. La seva filla va néixer durant l’onada de protestes del 2017, quan joves manifestants van muntar barricades durant setmanes contra Maduro. Llavors més de 160 persones van morir, del bàndol dels manifestants; Guaidó va resultar ferit al coll amb un projectil de plàstic. Mentre que altres opositors van fugir a l’exili, ell es va quedar a Veneçuela. Al conjunt del país es va fer famós quan fa poques setmanes va convocar assemblees ciutadanes en què va presentar les seves idees per a un canvi polític.

Guaidó era massa jove per participar en l’intent de cop d’Estat contra Hugo Chávez, el 2002, que va fracassar; aquest és el seu avantatge. Llavors molts líders opositors van perdre la credibilitat, perquè havien conspirat amb Washington. Aquesta vegada la col·laboració amb els nord-americans també és evident, però no perjudica el president de transició. El reconeixement internacional el protegeix. De moment.

Cal donar les gràcies sobretot a Marco Rubio que la majoria d’Estats llatinoamericans, com també l’Organització d’Estats Americans (OEA), hagin reconegut Guaidó ràpidament. Rubio tenia lligams molt estrets amb l’OEA i ha contribuït que els últims anys s’escollissin presidents de dreta al Brasil i a Colòmbia. Temen que, si Maduro continua al poder, arribin encara més refugiats. Més de tres milions de veneçolans ja han fugit a l’estranger, la majoria a Colòmbia.

Darrerament la pressió sobre Maduro ha anat augmentant. En el seu discurs davant el senat, Rubio havia proposat expulsar diplomàtics veneçolans dels EUA, congelar els actius financers del règim i col·locar un nou govern amb l’objectiu de celebrar noves eleccions.

Fins i tot la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, ha exigit “un procés polític que desemboqui en eleccions lliures i creïbles”. Maduro, però, ha perdut la credibilitat; les eleccions de l’any passat es consideren manipulades.

I l’autoproclamat president Guaidó necessita suports a l’aparell de poder estatal per convocar noves eleccions. Però això podria ser complicat, ja que, segons la constitució, el procediment que va seguir dimecres és qüestionable. El paràgraf a què es va remetre Guaidó no és tan inequívoc com diuen els seus seguidors. Si bé la constitució preveu que el president del parlament assumeixi els assumptes de govern si es produeix “una absència absoluta” del president, per exemple per “incapacitat física o mental”, Maduro ni està malalt ni està incapacitat per prendre decisions. Senzillament l’Assemblea Nacional no reconeix Maduro com el cap d’Estat escollit legítimament.

Al capdavall el destí de l’autoproclamat president el decidirà l’exèrcit. Guaidó ha ofert una amnistia per als soldats deslleials. Fins ara, però, no hi ha indicis que les forces armades deixin de donar suport a Maduro. Només en els rangs més baixos hi ha hagut rebel·lions aïllades, ja que pateixen la crisi de falta d’aliments igual que la població civil.

“La pressió sobre les forces armades és enorme”, escriu Francisco Toro, creador del blog Caracas Cronicles. “Probablement la majoria d’oficials volen treure’s de sobre Maduro. Però cap no vol ser el primer d’actuar. S’arriscarien a ser detinguts, torturats o assassinats”, va dir per Twitter.

Dijous 24 de gener al vespre els comandants de més rang de l’exèrcit veneçolà van anunciar que donaven suport unànime a Maduro. “No farem res que vagi contra la constitució”, va dir el ministre de Defensa, Vladimir Padrino.

Fins ara Maduro no ha dubtat mai a detenir persones contràries al règim quan li ha semblat oportú. Però en el cas de Guaidó això comportaria un alt risc per a Maduro. La detenció del nou heroi de l’oposició probablement provocaria revoltes entre la població, i les conseqüències internacionals serien difícils de calcular. Per tant, de moment només ha anunciat que retirarà els seus diplomàtics dels EUA.

Dimecres 23 el senador Marco Rubio va dir que, si Maduro opta per la violència, “totes les opcions seran sobre la taula”, també una intervenció militar. De moment, però, no es preveu cap enfrontament militar amb els EUA, encara hi ha altres mitjans per fer pressió. El govern de Trump sospesa l’opció d’imposar un embargament petrolier al país i incloure Veneçuela a la llista de països que donen suport al terrorisme. I un alt funcionari de la Casa Blanca afirma que, pel que fa a les sancions, “encara poden gratar molt més”.

El secretari d’Estat, Mike Pompeo, va fer públic que els EUA estan disposats a destinar més de vint milions de dòlars en ajuda humanitària per a Veneçuela. A més a més, va criticar els governs que fins ara han donat suport al país.

El més perillós seria, segons el blogaire Toro, que les forces armades es dividissin i que només alguns grups passessin al bàndol de Guaidó. Això faria planar l’amenaça d’una “Síria caribenya”, amb una guerra civil entre grups armats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.