Com a molts altres, probablement, la lectura del llibre de Gerald BrenanSouth from Granada (1957) em va fascinar. El vaig llegir en castellà, en l’edició de Siglo XXI (Al sur de Granada), a mitjan anys setanta, concretament el 1974, el mateix any de la publicació. El llibre duia un pròleg de l’antropòleg Carmelo Lisón Tolosana. Fou el començament d’un interès sostingut per l’obra, la personalitat i la trajectòria vital de Brenan. També l’origen d’una fascinació duradora per l’entorn on discorren les fetes narrades al llibre, la comarca de Las Alpujarras, centrada bàsicament en la província de Granada però que inclou també una part d’Almeria. Son les terres que s’estenen al sud de Sierra Nevada i s’escalonen —en un gradient també climàtic espectacular— cap a una àmplia vall, amb capital a Órjiva, tancada al sud per la Sierra de la Contraviesa. A les zones altes, si mires cap al nord veus les altes muntanyes amb neu, si mires cap al sud veus la mar i intueixes —segons la visibilitat del dia— la costa africana. És una contrada peculiar, amb una forta personalitat, carregada d’història.
Cosas de España
Gerald Brenan
Edició de Carlos Pranger
Fórcola, 2019
Assaig, 320 pàgines
Gerald Brenan, un britànic que havia nascut a Malta el 1894, s’hi va instal·lar al començament dels anys vint, després del xoc emocional i vital de la participació en la Primera Guerra Mundial. Com que no havia pogut fer estudis superiors per aquesta raó, va pensar que estaria bé viure en un indret barat —havia dubtat de traslladar-se al Marroc— on poder llegir els centenars de llibres que s’hi va fer dur en caixes i més caixes, i estirar els diners de la petita renda de què gaudia. Allà va trobar al principi una mena d’Arcàdia, on pensava que els indígenes del lloc vivien com els pagesos de la Grècia clàssica, com en temps d’Homer, que eren el prototip de l’habitant primigeni de la Mediterrània. Es va identificar a fons amb el paisatge i amb la gent. Va llegir molt, es va formar, rebia vistes d’amics del grup de Bloomsbury, que havia freqüentat a Anglaterra, com ara Virginia Woolf, i també Bertrand Russell, que anaren en la dècada dels vint fins al poble de Yegen, on don Geraldo s’havia arreglat una casa. I on tingué un affaire amb una jove del poble. Tot plegat una història de la qual es va fer, molts anys després, una pel·lícula bastant dolenta. Un entorn aparentment primitiu que contrastava molt amb els estàndards d’alta cultura a què aspirava, d’on provenia i on tornaria.
Hi tornaria, certament, perquè es va fer un escriptor famós, un hispanista reconegut, un assagista i crític que publicava a la New York Review of Books si es presentava l’ocasió. Però no s’hi traslladaria físicament, perquè tret del parèntesi de la guerra civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial —quan, patriota com era, es va allistar a la Home Guard i va ajudar tant com va poder en l’hora més dramàtica de Gran Bretanya—, el seu hàbitat vital va ser sempre Andalusia. Després de Yegen, el poble de Churriana i finalment Alhaurín el Grande, província de Màlaga, on s’assentà i on va morir el 1987.
South from Granada és un llibre meravellós, evocador, divertit, molt british, a mig camí entre els records, les observacions subtils i la descripció d’un paisatge fantàstic. No és estrany que el prologara un antropòleg, perquè es pot llegir també en aquesta clau, referida a una terra i una gent instal·lada en l’era preindustrial. Ha tingut un èxit sostingut, és un long-seller, i ha atret molts anglesos —i no anglesos— cap a aquelles contrades.
La vida de Gerald Brenan, la idea mateixa d’anar a viure a un poble remot envoltat de llibres, però alhora l’esperit viatger, les anades i vingudes, sovint a peu, les relacions, el turmentat esdevenir emocional entre l’aïllament i la companyia, l’amor i els amors, l’amistat, tot plegat és una capítol ple d’encís i d’ensenyances, que mou a la reflexió i que permet, a més, copsar l’ambient britànic, la distància amb què es podien mirar un país tan estrany com aquell. Cultura versus natura, civilització refinada versus la naturalitat del primitivisme preurbà i preindustrial. L’atracció romàntica que aquesta condició pot inspirar i, al mateix temps, el distanciament irreversible de qui pertany a un altre món...
Gerald Brenan es va identificar profundament amb el país, fins al punt que hi va arrelar i en va fer el tema del seu treball intel·lectual, de la seua obra. Durant la guerra del 36-39, i poc després, va escriure The Spanish Labyrinth, que es va publicar el 1943. És un intent de penetrar en l’enigma històric espanyol, que havia donat lloc a una terrible guerra civil. Curiós que el pròleg comença amb una cita de Marx, relativa a l’escàs coneixement de la història d’Espanya: “potser cap altre país, tret de Turquia, és tan escassament conegut i tan mal enjudiciat com Espanya”. Ell volia posar-hi remei i va fer el que va poder, en la temptativa d’explicar els “antecedents socials i polítics de la guerra civil”. És un llibre que encara es pot llegir, però que els historiadors professionals han matisat a bastament.
La vida de Brenan es pot resseguir àmpliament i amb detall —amb un detall verament minuciós, al llarg de quasi 900 pàgines— en la gran biografia que li va dedicar Jonathan Gathorne-Hardy, Gerald Brenan. El castillo interior (El Aleph, 2003, en traducció de Miguel Martínez-Lage, que fou un dels millors traductors espanyols). També i segurament de manera més agradívola i literària en els seus llibres autobiogràfics: Personal Memory 1920/1975 (trad. castellana: Memoria personal, Alianza, 1976) i Una vida pròpia (Destino 1992, ed. original 1962, traducció de Marta Pessarrodona, també una gran traductora), que són les memòries d’infància i joventut.
Un llibre singular de Brenan és La faz actual de España (Losada, 1952, ed. original 1950), el relat del seu viatge de retorn a Espanya després de la Guerra Civil: anys quaranta, una Espanya grisa i apagada, que Brenan descriu amb perspicàcia i amb un estil impressionista que diu molt més del que diu. Una Espanya també exasperada, que presentava “un quadre depriment”. També va escriure sobre poesia mística castellana i una biografia de Joan de la Creu... I un volum d’aforismes —més aviat de pensaments dispersos— afortunadament traduït al català: Pensaments en una estació seca, traducció de Josep Marco, publicat a Tres i Quatre el 2009. L’edició original és de 1978. Hi exposa les seues idees i meditacions sobre una gran varietat de qüestions, la vida, la mort, la literatura, la religió, l’art, la natura... Un llibre que bé val la pena llegir, però sobretot rellegir.
Ara Gerald Brenan cavalca de nou perquè acaba d’aparèixer el volum Cosas de España. Ensayos, artículos y crítica literaria (Fórcola, 2019), edició de Carlos Pranger, un recull dels articles publicats a revistes com Horizon, la New York Review of Books o en The New York Times i altres llocs sobre una gran diversitat de temes relacions amb Espanya, la seua literatura, l’art, la política o altres aspectes del seu país d’adopció, i especialment d’Andalusia, perquè no es pot oblidar el vincle tan fort que tenia amb aquesta terra, que d’altra banda el va acollir sempre amb generositat i que, a més, té cura de la seua posteritat a través de la Casa Gerald Brenan de Churriana (Màlaga) i de les institucions. Una bona ocasió per tornar sobre Gerald Brenan, aquest testimoni del segle XX, i també actor i autor fecund d’una singular tradició britànica, la dels expatriats que mai trenquen del tot, perquè és impossible, els lligams, però que arrelen profundament en altres terres. I que en pensar-se ens ajuden a pensar-nos.