La Galeria Miguel Marcos presenta "Jo dibuixo", la tercera exposició de l’artista als seus espais i ho fa amb una tria de dibuixos recentment realitzats al pastel, amb un tractament escultòricament volumètric i arquitectònic.Es complementa amb una pintura mural que forma part de la galeria des de l’any 2016; una representació de caràcter constructiu que transforma una de les sales. Actiu des de finals dels anys seixanta, a la dècada dels vuitanta és quan comença a produir murals en edificis històrics, executats amb pastels de colors sobre diferents tipus de superfícies. Aquestes constitueixen les seves més famoses i abundants produccions; un clar i essencial alfabet de variacions geomètriques i cromàtiques.
David Tremlett. Yo dibujo
Galeria Miguel Marcos
Jonqueras, 10 Barcelona
Fins al 30 de juny de 2023
Les obres de Tremlett (Kent, Regne Unit, 1945), un dels artistes britànics més importants de la seva generació i un dels més versàtils del moment, beuen de la seva formació d’escultor i, per tant, és la noció d'espai l’element fundacional de la seva investigació. La relació entre art i arquitectura s’articula envers treballs que reflexionen respecte als estrats de la història com a contenidors d’experiències humanes.
El patrimoni és l’herència històrica del passat i esdevé un passatge del temps actual; uns béns que transmeten una vitalitat que escapa al desencant actual. Alguns artistes contemporanis senten la necessitat d’intervenir en indrets amb forta càrrega històrica; una oportunitat excepcional de descobrir visions inèdites i originals, memòria i testimoni de la reconstrucció de la nostra pròpia identitat.
Escultor de formació, des de finals dels anys setanta David Tremlett interactua en parets d’edificis històrics amb molt respecte i sensibilitat, sense estridències i sense voluntat d’impressionar. D’aquí que els que han pogut seguir la seva trajectòria han comprovat la persistència dels seus plantejaments i constatat que és un home que viu profundament els llocs, partícip de tot allò que passa al seu entorn.Inicialment, es va deixar seduir pel ressò conceptual i l’eco minimalista i des de llavors va començar a eliminar rigorosament tot el que és superflu per revelar la claredat del pensament. El seu afany s’enfoca en el procés de fer, en comptes de centrar-se en el resultat final. Tremlett es refereix al seu treball com a “escultures planes” i conforma un equilibri entre colors, geometria i proporció. Es considera a si mateix escultor, no pintor, i la seva tascacertament té en compte l'efecte de la línia i el color en l'experiència entre sòlid i buit.
La primera vegada que va dibuixar directament a parets i terra va ser a finals dels anys seixanta, quan s'estaven experimentant processos efímers i temporals. Fou a l’exposició individual a la Grabowski Gallery de Londres (1969) i explica que el repte d’emprar els murs com a "pissarra escolar" o la malifeta d’actuar sobre superfícies que normalment són tabú, va provocar el seu interès. Però també s'havia influenciat pel món de la pintura al fresc, pel dibuix rupestre i per l'ús africà de pigments en interiors i exteriors de les cases. Des d'aleshores ha pogut materialitzar les seves intervencions murals a museus, cases particulars, edificis públics, galeries d’art, espais sagrats o en ruïnes, conformant una entitat amb el seu context espacial. Juga amb els volums de l'espai arquitectònic, sintonitzant-ne la percepció i creant una sensació de moviment i d’energia amb l’espai.Cadascuna de les seves realitzacions prové del que anomena una projecció, o sia el mur se li apareix com un nou camp d’experimentació, d’un nou viatge, capaç de reflexionar al voltant de la tirania del temps i de l’oblit. Manté un estret diàleg amb el pes de la història, la seva dimensió iconogràfica i els seus dispositius.
Com a part integral i funcional en el procés de creació, les solemnes composicions suggereixen un diàleg harmoniós amb l'arquitectura, sigui preexistent o imaginària. Són composicions que tracen volums, ritmes i proporcions en relació amb l’edificació que les acull per transformar-la i atorgar-li una nova lectura. Les formes de Tremlett són línies i composicions geomètriques irregulars, sovint reminiscències de paisatges o de plantes d’edificis i que abstrau en formes imaginàries i essencialitzades. A poc a poc, fou cedint per trobar una nova dimensió que humanitzés l’abstracció geomètrica per connectar la seva pintura a la vida i al seu entorn més immediat. Les sensuals gammes de negres, grisos i torrats, a més dels ocres, blaus, verds o vermells, síntesi entre el color après de la natura i el de la memòria cultural, creen unes conformacions de llums i climes de profundes ressonàncies poètiques que reverberen de dins cap a fora. L'artista afirma que l'evolució del color utilitzat té l'origen principalment en els frescos de Giotto, Piero della Francesca o Mantegna, en els que perviuen aquest anhelat silenci que l’artista vol recrear.
Tot i que Tremlett veu clarament dins de la tradició de la pintura mural, que en el cas dels frescos cerca la permanència, ha optat per emprar un medi fràgil i considerat com a menor com és el pastel, del que diu: “És una pols fràgil, delicada, tan lleugera que es pot bufar, però alhora és forta, exigent i estructuralment resistent.” La característica mateixa del material sembla contradir les seves aspiracions cap a les composicions monumentals, tot i que per a ell és un mitjà que li permet connectar amb el sentit originari i amb la història del lloc, perquè hi accedeix sense mediacions. Com a escultor, al mateix temps està fascinat per la mal·leabilitat del pastel quan frega i escampa el pigment per la paret: el mètode és molt semblant al que faria servir un escultor en modelar argila o guix: no hi ha intermediaris entre creador i material. Per mantenir la pervivència del material, en acabar el protegeix per atorgar-li llarga vida.
Es tracta d’una tècnica del grup de les anomenades seques, que no utilitza cap dissolvent i s'aplica directament sobre el suport. El nom pastel prové de la paraula francesa pastiche perquè el pigment pur en pols es tritura fins a crear una pasta, amb una petita quantitat d'aglomerant de goma, i després s'enrotlla en barres.Els impressionistes van trobar un mitjà que facilitava l’activitat a l'aire lliure i la captació del moment fugaç, fins al punt que els pastels d'Edgar Degas escriuen un capítol fonamental en la història de l'art modern. Molts altres artistes van utilitzar aquest mitjà, inclosos Manet i Lautrec, per exemple.
Per a Tremlett, igualment li permet viatjar amb una petita capsa de pastels a qualsevol lloc i executar dibuixos a tot arreu. El seu tractament pictòric consisteix a estendre amb la mà i els dits la pols del pigment i anar pentinant la superfície per tal que el recorregut deixi entreveure les irregularitats i les pulsions del desplaçament del gest. Successivament, encavalca i fon els diferents registres fins a construir un entramat que fa visible l’ordit del lent i pacient procediment. La cadència mateixa atorga unes vibracions que són les que ofereixen aquest batec intern; les quals al·ludeixen a les irregularitats i a la textura dels murs. Cada obra site specific, només funciona per aquell lloc en concret i manté una relació amb l'arquitectura i la seva ubicació. Segons l’artista: “Dibuixo en petit format, però somio a gran escala, doncs, la meva intenció és, si és dona l’oportunitat, que aquests dibuixos puguin ser exhibits sobre superfícies arquitectòniques o similars.”
La seva pràctica de dibuix damunt paper explora els mateixos temes, reduïts a la bidimensionalitat. Sorgeix de forma natural i continua com a part integral del procés de creació. Són dibuixos que executa a l'estudi quan no està involucrat en cap projecte específic; encara que tots aquests dissenys es relacionen amb els objectius finals d'una paret o un sostre. Formula un conjunt d'idees que es mouen i canvien contínuament i que un dia es poden reconvertir a una escala molt més gran.
Des de molt jove David Tremlett ha viatjat extensament per Europa, Nord-amèrica, Austràlia, Àfrica i l'Orient Mitjà i sempre li van cridar l'atenció les tècniques simples de l’artesania, com la pintura d'escorça aborigen o els habitatges pintats a mà de Mauritània i Nigèria; unes presències que es van convertir en les arrels de la seva feina juntament amb la cultura occidental. Han estat les seves vivències les que li han permès acumular un seguit d'experiències vitals i d’imatges que formen part fonamental del seu bagatge artístic, sobretot pel que fa a conceptes com el ritme, el color, la dimensió espacial i la memòria. Amb paraules de Tremlett: "Aquestes superfícies desertes es van convertint en escultures i dibuixos per a un altre temps".
David Tremlett va estudiar escultura a l’Escola d’Art Brimingham i més tard al Royal College of Art de Londres. La seva àmplia trajectòria inclou exposicions individuals al Centre Georges Pompidou de París, l'Stedelijk Museum d'Amsterdam, el Museu dels Beaux Arts de Grenoble, el Museu Pecci de Prato, la Ikon Gallery de Birmingham, la Fundació Joan Miró de Barcelona i el MoMA de Nova York. També va participar en la llegendària documenta 5 de Harald Szeemann i va ser nominat per al Premi Turner el 1992. Entre les seves intervencions, permanents o temporals, tant a museus com a espais públics i privats, destaquen: la Capella Barolo a La Morra, a la província de Cuneo (1999, en col·laboració amb Sol LeWitt), l'ambaixada britànica a Berlín (2000), Palazzo Re Enzo a Bolonya (2003), l'església de Villeneauxe-la-Grande (2005), la sinagoga de Zamosc (2006), l'edifici del British Council a Nairobi (2014). El 2011, la Tate Britain li va encarregar el dibuix mural, Drawing for Free Thinking, de 450 metres quadrats d'amplada, que ara s'exhibeix permanentment l'entrada del museu. A finals del 2018, a partir de l’encàrrec d’un gran dibuix mural per a la planta noble del Palazzo Butera de Palerm, Sicília (Itàlia), i fins al 2020, han estat moltes les intervencions seves dins el perímetre d’aquesta edificació on confronta els frescos del segle XVIII de Fumagalli i Martorana i reinterpreta el tema de la quadratura i l’avenç de la perspectiva en clau contemporània. Altres accions més recents van tenir lloc el passat mes de setembre del 2022, a l’Horti de l’Almo, Col·legi Borromeu de Pavia, Itàlia, com a part de revitalització i reconstrucció de l’espai destinat al públic. Dins aquest 2023, l’Orangerie de l’Hotel Bethune-Sully, situat a la 62 rue Saint-Antoine de París, mostra un dels seus més recents Wall Drawings: Wall in 27 Sections.